Per la Independència, la República i el Socialisme

La qüestió nacional

Foner | 06 Gener, 2006 11:51

"La 'transició' va servir per reinstaurar a l'Estat espanyol la monarquia borbònica amb vist i plau de l'imperialisme nord-americà i dels governs europeus".

Declaracions de l'escriptor Miquel López Crespí (1) a la revista d'investigació i denuncia social dels Països Catalans Kalegorria (número 17)

Miquel López Crespí i Lluís M. Xirinacs: dos dels principals activistes en la lluita per l'alliberament nacional i social dels Països Catalans. Lluís M. Xiricans presentà recentment a Barcelona l'assaig de Miquel López Crespí No era això: memòria política de la transició.

-L'anomeada "transició" es tanca el 78?
-Mai no m'he cregut aquesta història de la transició, perquè aquest procés no va ser més que una conxorxa per homologar la dictadura franquista als models de democràcia burgesa vigents a l'Europa occidental. Per tant, la "transició" va servir per reinstaurar a l'Estat espanyol la monarquia borbònica amb vist i plau de l'imperialisme nord-americà i dels governs europeus.

-Per què va fracassar la revolució socialista a l'Estat espanyol?
Entre 1962 i 1978, a l'Estat espanyol hi havia un moviment popular revolucionari que generava processos de vaga general i moviments d'alliberament nacional i de lluita anticapitalista no homologables a Occident. És a dir, no hi havia sindicats de tipus europeu sinó un ampli moviment anticapitalista basat en les assemblees i la democràcia directa; els partits no controlaven el moviment obrer i tampoc ho feien els sindicats. Davant això, l'objectiu era clar: s'havia d'acabar de soca-rel amb tots els processos de lluita no homologables, perquè a Europa només s'accepten els partits i sindicats que confessen lleialtat eterna a les regles de joc burgeses i imperialistes. Així ho van fer el PCE, el PSUC i el PSOE. El que passa, però, és que amb la "transició" tot això s'ha volgut amagar.

-Qui ha pres el relleu de l'esquerra revolucionària als Països Catalans?
-Els capitostos de la "transició" es pensaven que després de 25 anys de persecució i criminalització dels moviments socials havien aconseguit fer empassar al poble la monarquia borbònica, els sindicats domesticats, l'economia de mercat i la unitat sagrada de l'Estat espanyol. Si bé és veritat que les avantguardes de l'esquerra revolucionària van sucumbir davant l'ofensiva global de l'imperialisme, a poc a poc, però, van renéixer els moviments nacionals d'esquerres, i recentment els contraris a la globalització capitalista són els que han sacsejat de nou les consciències dels joves. Uns nanos que ho han hagut d'aprendre tot perquè s'han trobat sense el suport de la generació anterior, que va desaparèixer o bé es va integrar als partits convencionals.

Palma (Mallorca). Manifestació per la independència de l'any 2004. L'escriptor Miquel López Crespí i l'eurodiputat d'ERC Bernat Joan sempre en primera línia en la lluita per la Independència dels Països Catalans.

-És vàlid avui el model organitzatiu clàssic de partit polític?
-Per respondre-ho caldria un llibre. El més important és que s'ha aconseguit capgirar l'estat d'ànim que ho donava tot per perdut. Quan els oligarques del poder es pensaven que per fi havien deixat els joves sense referents, ves per on que de sobte sorgeix el moviment contra la globalització capitalista. Una munió de gent molt jove, que ara es qüestionen si Lenin està superat, si Marx va ser un brètol, què va passar a la Xina, i s'interessen pel Che i els moviments de descolonització dels països del sud. És important que aquests joves tornin a llegir els autors clàssics, però que no facin de manera creativa i no pas automàtica, com sovint ho va fer la meva generació. El que han d'aconseguir és utilitzar els clàssics com a font de cultura i de formació política per contrarestar els missatges hipnòtics del poder.

-La conjuntura afavoreix els moviments autònoms?
-Aquests moviments tenen l'avantatge de la passió per no estar subordinats a burocràcies partidistes, però pateixen el mal del menyspreu per l'organització, que és clau per poder llegar moviments forts a les generacions futures. És a dir, no tot es pot reduir a anar de manifestació en manifestació, sinó que hi ha d'haver un mínim d'organització que vertebri el moviment i aferri la gent a la lluita.

-L'alliberament de la classe obrera és central en les reivindicacions dels nous moviments socials?
-La nostra generació tenia molt mitificada la classe obrera. Crèiem que posant-nos al seu servei de manera incondicional faríem la revolució. Ara les coses han canviat. Hi ha d'altres problemàtiques, com ara el feminisme, l'ecologia o el nacionalisme, que abans es consideraven petitburgeses però que avui els moviments socials han arribat a comprendre.

-Quin paper juguen els mitjans contrainformatius en la lluita anticapitalista?
-Són un element clau per fer front al bombardeig massiu que els mitjans convencionals fan del pensament únic. El més greu és que als Països Catalans s'editaven revistes i publicacions de tota mena. Però com va passar amb els grups de l'esquerra revolucionària, els comandants de la transició ho van liquidar tot. A més, els revolucionaris i els marxistes no s'adonen que la lluita cultural també ho és de classes. [] ... han silenciat els autors més compromesos del país: V. A. Estellés, Manuel de Pedrolo, Gabriel Alomar o Montserrat Roig. I això és gravíssim, perquè els joves es queden sense referents "revolucionaris" propis. (Carmeta Bonastre).

Revista Kalegorria

(1) Miquel López Crespí començà les seves col·laboracions (especialment literàries) en la premsa de les Illes l'any 1968: Diario de Mallorca, Última Hora, Cort... Membre de l'oposició antifranquista ha deixat constància d'aquesta lluita per la llibertat del nostre poble en nombrosos llibres i articles, especialment en el llibre de memòries L'Antifranquisme a Mallorca (1950-1970) i en les obres d'assaig Cultura i antifranquisme (Edicions de 1984) i No era això: memòria política de la transició(Edicions El Jonc).