Per la Independència, la República i el Socialisme

La lluita per l'autogovern de les Illes (1977-78)

Foner | 07 Febrer, 2006 11:37

La lluita per l'autodeterminació a les Illes.

"Vegeu el pagament fet a Gabriel Alomar, a Joan Fuster o a l'escriptor Manuel de Pedrolo. El silenci i el buit més vergonyós és el premi que sempre han obtingut els intel·lectuals catalans que nosaltres més admiram. Res no importa a la colla d'oportunistes i menfotistes que ens encercla l'exemple ètic i la decidida actuació en defensa dels nostres drets nacionals i socials de Manuel de Pedrolo, Gabriel Alomar, Joan Fuster, Llompart de la Peña...."

L'any 1987 Josep M. Llompart presentava el llibre de Miquel López Crespí Notícies d'enlloc que havia guanyat el Premi de les Lletres del mateix any. Josep M. Llompart i Miquel López Crespí han dedicat la seva vida a la lluita pels drets nacionals dels Països Catalans.

Un editor amic m'ha dit si podia fer-li arribar algun original meu referent a la qüestió nacional, a la lluita per l'autodeterminació del Països Catalans. De cop i volta m'he adonat d'una situació paradoxal ja que, de no reunir en un mateix volum el nombrós material que tenc dividit en centenars d'articles, estudis i llibres d'assaig, ningú no s'adona de les aportacions teòriques i/o pràctiques que qualsevol intel·lectual català pugui haver fet a la causa del nostre deslliurament nacional i social.

L'acció política concreta (militància dins les organitzacions que portaren -i algunes porten encara!- al coll la lluita per l'autodeterminació i el socialisme), el combat polític i cultural en defensa dels nostres drets nacionals res no signifiquen davant l'embranzida propagandística dels nou-vinguts, els que solament empren la paraula "nacionalisme" en el marc del més barroer electoralisme. Però així van les coses i mai no s'ha d'esperar cap mena de reconeixement per la coherència en la lluita per unes idees de lluita nacional i social. Vegeu el pagament fet a Gabriel Alomar, a Joan Fuster o a l'escriptor Manuel de Pedrolo. El silenci i el buit més vergonyós és el premi que sempre han obtingut els intel×lectuals catalans que nosaltres més admiram. Res no importa a la colla d'oportunistes i menfotistes que ens encercla l'exemple ètic i la decidida actuació en defensa dels nostres drets nacionals i socials de Manuel de Pedrolo, Gabriel Alomar, Joan Fuster, Llompart de la Peña....

Coberta de la història alternativa de la transició, el llibre de Miquel López Crespí No era això: memòria política de la transició (Edicions El Jonc).

En el llibre d'assaig No era això: memòria política de la transició (Edicions El Jonc, 2001) i en previsió d'un possible llibre fent referència a la qüestió nacional, ja havia anat deixant indicis que servissin de "guia" per aquest hipotètic editor interessat en sistematitzar els meus treballs referents a la qüestió nacional.

En el capítol del llibre abans esmentat titulat "L'abandonament de la lluita per l'autogovern" (pàgs. 209-216) informava d'on es podien trobar alguns d'aquests treballs (no tots!) publicats en temps de la transició:

Deia en aquest capítol:
"Com ja he explicat en un altre capítol, a ran d'unes xerrades amb Llompart de la Peña vaig decidir -a part de la meva lluita estrictament de militant dins l'OEC- portar una mica "la guerra pel meu compte" i provar d'utilitzar els mitjans que la premsa oficial podia oferir-nos. I així, quan pareixia que -obtingudes les respectives poltrones institucionals- s'havia oblidat la lluita pel nostre redreçament nacional, vaig escriure nombrosos articles denunciant la maniobra reformista de la transició i el silenci dels parlamentaris elegits a les Illes, envers tot el que es referia al combat per l'autodeterminació i l'autogovern. Entre d'altres, els treballs més destacats en aquest sentit que vaig anar signant foren els següents: Autonomía: la lucha contra un silencio (Última Hora, 15-II-78); Els altres callen... Autonomies: al gust d'UCD (Baleares, 25-II-78); Nuestras enmiendas al Proyecto Constitucional (Baleares, 5-III-78); Al Sr. Antonio Ensenyat (Última Hora, 11-III-78); Autonomía de Baleares y Pitiüsas (La Voz de los Trabajadores, III 78); Per l'Autonomia (Baleares, 18-IV-78); Autogovern i estatut (a la secció 'La Columna de Foc' del diari Última Hora, 22-4-78); En defensa de la nostra nacionalitat (en la secció 'La Columna de Foc', Última Hora, 5-V-78; La Constitució: greus limitacions per l'autonomia (secció 'La Columna de Foc', Última Hora, 13-V-78; El gonellisme d'UCD (Baleares, 4-V-78); UCD: La dreta centralista de sempre (Baleares, sense data); Per una constitució autènticament democràtica (Baleares, 16-V-78); Mallorca: clamor contra UCD (La Voz de los Trabajadores, 15-VII-1978); El fascismo en Mallorca (La Voz de los Trabajadores, 1-VI-78); En defensa de una constitución auténticamente democrática (escrit meu però signat per l'Oficina de Premsa de l'OEC, Baleares, 20-VII-78); La situación política actual (Baleares, 7-VI-78).../p>

'A tot això caldria afegir els articles que per recomanació del partit escrivia i signava amb el consabut Oficina de Premsa de l'OEC (per exemple: la sèrie d'articles titulada 'Resultados del Pacto Constitucional UCD, PCE, AP, PSOE' que va esser publicada pel diari Baleares els dies 22, 23, 24 de juny i 2 de juliol de 1978).

'Com he dit abans, alguns d'aquests treballs varen ser comentats i discutits amb Josep M. Llompart en el seu despatx de l'Editorial Moll, en el carrer Torre de l'Amor, núm. 4, on anava a lliurar-li el material per a 'La Columna de Foc'. Dies inoblidables, aquells, quan encara les traïdes i les renuncies no s'havien consumat a fons i, amb certa il×lusió, podíem imaginar que amb esforç i persistència podríem anar redreçant la situació a què ens abocaven els partits que ajudaven la reforma del sistema".

Aquest seria uns dels llibres que podria recollir el material publicat a finals dels anys setanta.

Cal recordar emperò que, tant la redacció del llibre Cultura i antifranquisme (Edicions de 1984, 2000), com el d'assaig No era això: memòria política de la transició ja anaven enfocades en un sentit de recuperació de la nostra memòria històrica. Cultura i antifranquisme conté nombrosos capítols que permeten visualitzar a la perfecció la història de la creació de les bases polítiques i culturals del futur nacionalisme d'esquerres a les Illes (PSM, PSAN, ERC, OEC, MDT, MCI, Revolta...). En referesc als fonaments d'aquest nacionalisme que sorgirà, entre d'altres coses, de les activitats culturals que s'expliquen en els capítols "1966-1967: les aules de Poesia (I i II)", "El Congrés de Cultura Catalana a les Illes (1976-1977), "Els Mallorquins de Josep Melià en la lluita per la llibertat", "1972-1977: la lluita per recuperar les obres i el pensament de Gabriel Alomar", "L'anticolonialisme a les Illes", "Els escriptors mallorquins i l'antifeixisme" (I, II i III), "La influència de Trotski i Andreu Nin en els comunistes de les Illes" (I, II, III)...

Aquests capítols, juntament amb els publicats en No era això: memòria política de la transició (El Jonc, 2001) titulats "Recuperar la memòria de l'esquerra: el Bloc Obrer i Camperol (BOC) i el POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista)", "L'assassinat d'Andreu Nin i de Camillo Berneri", "La lluita per l'autodeterminació i la república en temps de la transició", "La transició i el procés autonòmic a les Illes (I i II)", "L'abandonament de la lluita per l'autogovern", "La lluita per una Constitució autènticament democràtica", "1978: la lluita per la independència dels Països Catalans" (I i II), "El PSM l'any 1978: per l'autodeterminació i el socialisme" , servirien per a enllestir un segon llibre referent a la qüestió nacional.

Cercant els articles publicats en la premsa clandestina, en la publicació del PSM Mallorca Socialista, en les revistes de l'OEC, en Cort, en Diario de Mallorca, Última Hora, Diari de Balears, l'Estel, El Mirall, etc, etc., podríem aconseguir editar una bona sèrie de treballs que ajudarien a sistematitzar el pensament de l'esquerra nacionalista que no pactà amb els hereus del franquisme el repartiment de sous i poltrones institucionals en temps de la reinstauració borbònica (la "transició").

Miquel López Crespí