Per la Independència, la República i el Socialisme

”Gent que mai no ha tengut cap relació amb el nacionalisme progressista, molts pijoprogres que han estat anys i més anys blasmant el PSM i el nacionalisme d’esquerra, ara, atribuint-se no se sap quina mena d’'essències esquerranes', demonitzen les persones que no estan d’acord amb la coalició amb Esquerra Unida dient que tots aquells que hi divergeixen ‘són uns venuts a UM i que només cerquen endolls, cadiretes i bons sous al costat de Maria Antònia Munar’”. (Miquel López Crespí)

Entesa per Mallorca i Esquerra Unida.

Vagi per endavant que aquest article no s’ha escrit, ni molt manco!, per a defensar Entesa per Mallorca ni Mateu Crespí. A més, i per aclarir la qüestió, cal explicar al lector d’aquesta secció que mai no he tengut cap relació personal o política amb els membres d’aquest nou grup nacionalista que, malgrat aquesta manca de contacte personal, em mereix, això també cal dir-ho, tot el respecte mentre sigui un instrument útil per a la consolidació de la nostra cultura i els drets nacionals i socials del nostre poble. Les meves relacions, primer de militant, després com a escriptor independent que sempre ha donat suport al nacionalisme d’esquerra de les Illes, han estat amb persones com Mateu Morro, amb el qual i en temps de la dictadura franquista vaig militar a l'Organització d’Esquerra Comunista (OEC), Sebastià Serra, Jaume Moncadas i tots els “històrics” que han mantengut la flama del nacionalisme en aquests trenta anys d’existència del PSM.

Amb Mateu Crespí només he tengut un contacte esporàdic aquests darrers mesos en relació a la crisi del PSM i a nivell de simple informació periodística.

He fet aquesta petita introducció per evitar mals estesos. En aquesta terra la gent és molt susceptible i en escriure articles d’opinió sempre hi ha algú, que imagina ser més viu que els altres, que hi veu intencions ocultes en tot allò que surt publicat damunt els papers.

Voldria dir que, en referència a la crisi del PSM i a la posterior divisió del partit en dos grups divergents, PSM i Entesa per Mallorca, el que més m’ha molestat de part de gent propera a Esquerra Unida és la qualificació de “dretans propers a UM” dirigida als membres de les agrupacions que han decidit formalitzar Entesa per Mallorca com a organització política. Els insults, el munt de disbarats que s’ha dit en referència als que han marxat del PSM, no té nom. Gent que mai no ha tengut cap relació amb el nacionalisme progressista, molts pijoprogres que han estat anys i més anys blasmant el PSM i el nacionalisme d’esquerra, ara, atribuint-se no se sap quina mena d’”essències esquerranes”, demonitzen les persones que no estan d’acord amb la coalició amb Esquerra Unida dient que tots aquells que hi divergeixen “són uns venuts a UM i que només cerquen endolls, cadiretes i bons sous al costat de Maria Antònia Munar”.

Aquesta gent era la mateixa que en temps de la transició atacava el PSM per “radical i extremista” per no haver acceptat la constitució monàrquica i centralista i haver demanat l’abstenció en el referèndum constitucional. Són els mateixos que durant aquests darrers trenta anys han estat sempre al servei d’interessos forans fent tot el possible per demonitzar un partit, el PSM, atacat sempre per l’espanyolisme pseudoesquerrà de “grup petitburgès i culturalista sense relació amb la classe obrera”. I gent que s’atrevia a dir aquestes ximpleries, al cap de quaranta anys de viure a Mallorca no havia volgut aprendre a parlar en la nostra llengua! Com si fossin “esquerrans” aquells que havien abandonat tota lluita republicana, socialista o nacionalista per a fruir dels bons sous i privilegis que atorga la gestió dels interessos del règim!

Caldria recordar a tots aquells que ataquen els membres d’Entesa per Mallorca dient que és una organització dretana que, en la història recent de Mallorca, no es recorda ningú tan oportunista ni tan mancat de principis com tots aquells que, per a poder viure d’esquena dreta durant aquestes tres darreres dècades, s’han posat sempre al servei dels interessos de les classes dominants. Tota aquesta munió d'exdirigents carrillistes que primer acceptaren totes les condicions del franquisme reciclat en temps de la transició per a demonitzar; posteriorment, tots els partits i persones que no eren de la seva corda.

Cal recordar igualment a tots aquests tèrbols personatges que en trenta anys no han fet res en defensa dels interessos de les classes populars mallorquines i les idees de república i socialisme que a vegades, i de forma oportunista, diuen defensar, que han estat precisament molts d’aquests “dretans”, molts d’aquests “petitsburgesos”, molts d’aquests “egoistes nacionalistes”, els que han portat a coll les lluites principals de les Illes en defensa de la cultura catalana i dels nostres minvats recursos naturals; els primers igualment a servar la memòria històrica de la nostra terra en moments en que ells, el PCE i seguidors, havien pactat amb la dreta el silenciament de tota la història de repressió contra el poble.

Aquests “dretans” que han marxat de la futura coalició electoral PSM-EU són la gent que, juntament amb els que han quedat al PSM, aconseguiren ser la segona força municipalista de Mallorca, molt per damunt del PSOE. Els vots que recollien aquests “dretans” demonitzats d’aquesta manera simplista i sense sentit són els vots que han servit durant dècades al PSM per a portar una contradictòria, però eficaç política nacionalista i progressista a totes les institucions on hi havia membres d’aquest partit de “petitsburgesos”. Són els vots d’aquests “dretans venuts a UM” els que possibilitaren la concreció del Pacte de Progrés l’any 1999 i la consolidació de l'única gestió progressista i avançada que ha hagut en la història de la nostra terra des del 1936.

Miquel López Crespí

Ciutat de Mallorca (29-VIII-06)

Per Mateu Morro i Marcé, historiador.

Miquel Ferrà Martorell, Llorenç Capellà, Miquel López Crespí, Gabriel Janer Manila, Jaume Santandreu, Maria Antònia Oliver, Guillem Frontera, Baltasar Porcel, Antoni Mus... conformen alguns dels noms més importants de la generació literària dels 70.

La generació literària dels 70.

La narrativa de finals dels seixanta i dels setanta va tenir molta importància en la formació d'un pensament crític davant la realitat mallorquina. La presència d'un grup nombrós de narradors va esser una de les mostres del deixodiment de la literatura mallorquina d'aquells moments, i en va esser un factor d'actualització i d'acostament a la societat. Per primera vegada la prosa, i amb un nivell de qualitat i maduresa prou acceptable, desplaçava la poesia com a gènere literari estelar -que havia regnat de manera absoluta des dels inicis de la Renaixença-, aprofitant el treball d'innovació formal i temàtica que havien fet, amb anterioritat, escriptors com Llorenç Villalonga, Jaume Vidal Alcover o Blai Bonet. Aquell esclat, per tant, no va esser tan sobtat com aparentava, tenia al darrera un llarg procés de preparació, però es va trobar en un context social i polític que l'afavoria. Gabriel Janer Manila, Miquel Ferrà Martorell, Llorenç Capellà, Miquel López Crespí, Jaume Santandreu, Maria Antònia Oliver, Guillem Frontera, Antoni Serra, Baltasar Porcel, Antoni Mus, etc., oferien una obra molt útil en un moment on hi havia poc on agafar-se per interpretar una societat en canvi accelerat.

Després de molts d'anys de predomini d'una mateixa estètica i una mateixa moralitat, que amb les figures menors de l'escola mallorquina havia derivat cap a un notable estancament, en el món literari mallorquí hi apareixia tota una fornada renovadora. Uns escriptors joves que volien parlar d'allò que realment passava a la societat mallorquina, i cercaven un llenguatge propi en un país de narradors escassos, i així i tot poc coneguts. Costava molt de desfer-se d'uns cànons que semblava que havien d'esser aptes per a totes les èpoques, entre altres coses perquè la literatura catalana no havia pogut tenir un procés evolutiu normal, la llarga nit del franquisme havia exercit una influència destructora tan profunda que res se n'havia alliberat. Sense ensenyament de la llengua, sense mitjans de comunicació, sotmesos a una rígida censura, el fet literari no deixava d'esser també un fet de resistència cívica. En gran mesura s'havia de començar quasi de bell nou. Per això cada un d'aquells llibres, en ell mateix, tenia una potència crítica extraordinària: d'entrada perquè les situacions i els personatges que apareixien duien a tot un exercici de repàs de la història recent de Mallorca -començant pel mite de la Guerra Civil i acabant per la nova societat engendrada per l'economia turística-. La literatura s'acostava a la societat i una part d'aquesta societat responia llegint, i seguint amb interès el treball de cada un d'aquells joves autors. Per això, joves i delerosos de novetats, no ens podia passar desapercebut un López Crespí que trencava absolutament amb el món ideològic de la nostra intel.lectualitat tradicional.

Miquel López Crespí en els seus textos literaris, però també en els seus articles, transpuava un món cultural nou i uns fonaments ideològics originals. Sorgia un escriptor de vena, rebel, amb un instint vital d'insubmissió, impregnat d'una història, la seva, a la qual no volia renunciar: la del seu pare, pres per antifranquista, picant esquerda a les carreteres; la d'una avior de pagesos de sa Pobla, aferrats a la terra i al treball; la d'una Mallorca de la postguerra trista i en blanc i negre, com la de No-Do, i la d'una Mallorca turística, més acolorida, que estava engegant totes les altres.

En Miquel escrivia a la premsa diària articles de crítica literària, defensava abrandat el compromís social de l'escriptor, segurament en posicions no massa llunyanes del realisme social, i adesiara ja començava a guanyar qualque premi. Miquel López Crespí, sobretot, ens aportava referències culturals de primera necessitat: Maiakovski i Bertolt Brecht, però també Joan Brossa o Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Entre línies, en aquells escrits sobre literatura francesa o nordamericana, hi enteníem missatges d'inequívoca vocació política, missatges d'heterodoxia que passaven per malla als censors i, a vegades, també als lectors. El paisatge no era gens engrescador: el vell dictador agonitzava, pels diaris sabíem que hi havia indrets on s'aixecava un veritable clam per la democràcia, i miràvem al nostre entorn i vèiem una societat conformada i indiferent. Les plomes de Josep Maria Llompart, Gregori Mir, Miquel López Crespí o Gabriel Janer Manila, en aquest context tan empobrit, duien a terme una funció importantíssima.

En els anys 60 i 70 López Crespí escrivia des de posicions marxistes. Des d'un marxisme obert, creatiu, plural, ric de matisos, que feia veure a la llegua la seva distància de l'estalinisme i el comunisme oficial. Ningú que llegís amb atenció aquells escrits hi podria detectar res de semblant a l'encarcarament propi de qualsevol dogmatisme. Lluny de doctrinarismes i mandarinats, Miquel López Crespí escrivia textos crítics i personals. L'herència del maig de 1968 era la seva herència, i feia seva la història dels derrotats i dels heterodoxos de tots els temps. El seu missatge era literari, però d'una densitat inequívoca i fàcilment ubicable. Miquel López Crespí, en un procés d'autodidactisme no molt diferent del de la majoria dels joves escriptors de la seva generació, duia a la literatura mallorquina contemporània la tradició d'una esquerra crítica i alliberadora. Potser, sobretot mirant-ho amb ulls actuals, amb una alta dosi d'utopisme, però recollint tot un aspecte fonamental de la història del segle XX. El que més valorava de la història del moviment obrer era la capacitat de trencar cadenes, no la d'engendrar burocràcies o aparells d'estat policials. El nacionalisme, la vivència d'home d'esquerres, l'oposició a tota forma d'opressió, formaven en ell un tot, una glopada furiosa d'aire vital, que sortia de portar a la sang la urgència de lluitar contra la injustícia d'una manera activa, i duia a un treball frenètic, més o menys encertat, però riquíssim de resultats i d'experiències.

En Miquel havia fet una opció inusitada en la Mallorca d'aleshores: havia triat la literatura com a vivència i com a professió. El seu ofici era el d'escriptor, i s'hi enfrontava amb tota la naturalitat i tota la conseqüència possible. Encara que això en qualque avinentesa posava seriosament en entredit el contengut de l'olla que cada dia s'ha de posar al foc per menjar. Era un escriptor professional, sempre ho ha estat, en un país que dóna escasses possibilitats a gent tan rara. Llegia i escrivia, i alhora era fidel a tot allò que li semblava digne d'esser respectat.

Més tard, quan vaig conèixer en Miquel més de prop, i vaig passar de lector a amic, em vaig adonar de la seva vasta formació. Ho llegia tot. A la seva casa els llibres s'hi acaramullaven per tots els racons, i s'hi podien veure els títols més introbables en aquell període final del franquisme. Cada viatge havia estat dedicat a explorar llibreries, cada contacte havia estat aprofitat per conèixer autors i tendències. La novel.la, el teatre, la poesia i l'assaig, en totes les llengües, componien un univers amplíssim. I els joves que podíem entrar en aquell sancta sanctorum li demanàvem llibres. Aquesta va esser la causa, en aquells temps de febrosa curiositat intel.lectual, que part d'aquella magnífica biblioteca s'escampàs per aquí i per all'a, i a en Miquel li costàs de recuperar molts d'exemplars valuosos.

A L'Antifranquisme a Mallorca (1950-1970)> en Miquel López Crespí deixa constància de la seva vivència d'aquells anys. Ens descriu la seva experiència apassionada, des de la seva infància a sa Pobla als fets polítics més recents, en un llibre farcit d'anècdotes, ple del suc de la història viscuda, ple de petits fets que dibuixen tot un procés, i que el fan un document interessant. En situar-se en aquest pla concret ens resta dibuixada la trajectòria intel.lectual i ètica d'en Miquel López Crespí, i la de moltes altres persones que, com ell, feren la seva contribució, bàsica, al desvetllament cultural i polític dels mallorquins. En els escrits de Miquel López hi ha una reivindicació clara de la clandestinitat, del treball quotidià mai no reconegut pels llibres de la història oficial. A la política clàssica hi contraposa la tasca apassionada dels militants, dels que mai no cobraran una pesseta de la política, dels que sense demanar cap reconeixement posaren els fonaments de la democràcia.

Aquesta història és la que interessa a Miquel López Crespí, perquè amb ella vol posar les coses en el seu lloc. Vol posar en el seu lloc la realitat de forces polítiques inexistents en la resistència antifranquista, o de forces que recolliren part del que era el franquisme. Però, i jo diria que sobretot, vol posar al seu lloc l'estalinisme, amb totes les seves versions. L'assassinat dels dirigents obrers revolucionaris, la creació d'uns estats policials, l'asfíxia del pensament alliberador amb tota casta de catecismes i bíblies oficials, són atemptats contra la humanitat, però, d'una manera particular, contra allò que Miquel López Crespí estima i s'hi sent identificat. Són fets històrics que cap raó pragmàtica pot justificar, i que pesen massa sobre la consciència per a esser obviats fàcilment. López Crespí no vol renunciar a esser testimoni d'aquesta història que l'apassiona i que el compromet personalment. La literatura, el teatre, la narració, la poesia, estant impregnats d'aquesta experiència i d'aquesta fidelitat a una determinada tradició emancipàtoria.

Pens que és aquí on se situa l'aportació lúcida d'en Miquel López Crespí. Des del testimoni d'un temps viscuts amb passió que es projecten cap a un nou temps i cap a uns nous combats. I ara, quan reneixen idees d'intransigència en el món, quan es desenvolupen noves violències contra les persones, quan formes d'explotació molt més sofisticades i tenebroses -tant que amenacen la continuïtat de l'espècie sobre el planeta-, es consoliden, ara, idò, es torna plantejar, des d'una clara unitat entre la cultura i la política, entre la literatura i la vida, la mateixa opció per l'emancipació humana que va fer en Miquel a sa Pobla quan, amb fruïció, esborrava les consignes feixistes de les parets del local de la Falange i s'indignava davant tot el que era discriminació o injustícia.

Vacances de polítics.

"...s'apugen sous i dietes. En una bona part per fer una feina senzillament inexistent. Tanta feinada, a més, resulta que també mereix vacances. Però no unes poques, no. Nadal, Pasqua, estiu i generosos caps de setmana d'almanco tres dies. No és gens normal, res de tot això: ni la doblerada que cobren per no se sap què ni les vacances per descansar d'un cansament impossible". (Miquel Payeras)

"Quantes jornades laborals completes, de vuit hores, fan al llarg de l'any? Misteri. No ho sabran vostès mai. Perquè no hi ha cap institució que doni llum al respecte. Si ho volen saber, li ho demanin a un polític que coneguin. Veuran com comença a divagar, a dir que, home, és que és un tipus de feina que no se pot comptabilitzar per hores, que no és tant el temps d'estar en un despatx si no de... Excuses". (Miquel Payeras)

"Un electe d'una institució local, ajuntament o consell, només té un plenari mensual, si és que no fa part del govern. Per molta feina més que s'inventi, de veres justifica un sou a temps complet? Impossible. En el Parlament, fins fa uns anys, n'hi havia ben poques, d'exclusives, perquè la feina parlamentària no les justificava. Un qualsevol d'aquests electes, ara, com abans, no tendria perquè deixar la seva feina i passar a ser generosament retribuït per tots nosaltres per fer una feina que abans no estava justificada. Ni ara tampoc. Però la cobra. A què dediquen la immensa major part del temps, tots aquests polítics que pagam com si fessin una feina que ni volent podrien fer-la perquè senzillament no existeix? Doncs se dediquen, se suposa, a tasques dels seus respectius partits. O no. Qui sap. Ningú no ho sap perquè no ens donen mai cap explicació. Llavors, si estan a l'oposició, tot el dia critiquen els del govern per manca de transparència. Podrien començar per fer-se una mica transparents ells mateixos". (Miquel Payeras)

Aquest ha estat l'estiu de les vacances dels nostres polítics. Si algú no sabia que en fan, ara ho sap. Per mor de la polèmica aixecada perquè el Govern ha volgut fer plenaris del Parlament el juliol i pel fet que acusà l'oposició de vagància per no voler-ne. Respongué aquesta dient que, au, també per a l'agost volia plenaris, i el Govern que no, que basta tot just començar el setembre. Bé, la qüestió és que uns i altres s'han acusat de ganduls. Per ventura tots tenen raó i, de fet, ho són tots alhora una mica ganduls. Perquè: de veres se justifica que els polítics, amb dedicació exclusiva, hagin de tenir vacances? En aquest moments, un considerable número de membres de tots els àmbit institucionals -locals, insulars i autonòmic- cobren l'exclusiva. Això és: que se suposa que la seva activitat política, al govern o a la oposició, requereix de tanta feina i ocupació com que no en pot fer d'altra i, per tant, cobren per dedicació a temps complet. El que passa, però, és que això no ha estat així sempre. Fins fa no molts anys, tots aquells electes -als ajuntaments, consells i Parlament- que no feien part de la gestió, fossin de la majoria o de l'oposició, no tenien en la seva major part -si un cas, un per grup- dedicació exclusiva. El motiu era, i hauria de seguir essent, obvi: la responsabilitat que assumeixen legalment no els implica una dedicació que justifiqui l'enorme despesa de doblers del contribuent en sous. Bastava recompensar-los amb les dietes que se'ls pagava per les hores de dedicació. La feina no ha canviat. Pensi's que, per exemple, un electe d'una institució local, ajuntament o consell, només té un plenari mensual, si és que no fa part del govern. Per molta feina més que s'inventi, de veres justifica un sou a temps complet? Impossible. En el Parlament, fins fa uns anys, n'hi havia ben poques, d'exclusives, perquè la feina parlamentària no les justificava. Un qualsevol d'aquests electes, ara, com abans, no tendria perquè deixar la seva feina i passar a ser generosament retribuït per tots nosaltres per fer una feina que abans no estava justificada. Ni ara tampoc. Però la cobra. A què dediquen la immensa major part del temps, tots aquests polítics que pagam com si fessin una feina que ni volent podrien fer-la perquè senzillament no existeix? Doncs se dediquen, se suposa, a tasques dels seus respectius partits. O no. Qui sap. Ningú no ho sap perquè no ens donen mai cap explicació. Llavors, si estan a l'oposició, tot el dia critiquen els del govern per manca de transparència. Podrien començar per fer-se una mica transparents ells mateixos. Tots. Se sol dir que entre poc i massa la mesura passa. Ben vera és, també per aquest cantó. El poc, o el res, era quan les institucions polítiques eren ocupades per polítics que no cobraven sou. Durant la dictadura. Clar, no cobraven sou però no n'hi ha ni un -repetesc, ni un- que no hagi fet si no fortuna sí almanco que no hagi assolit una posició econòmica respectable. Diran que ja la tenien. No tots, no. Ni prop fer-hi. El massa, i la mesura passada, és ara. En això tots els grups polítics estan sempre d'acord. En començar un mandat o una legislatura, discretament se posen d'acord i s'apugen sous i dietes. En una bona part per fer una feina senzillament inexistent. Tanta feinada, a més, resulta que també mereix vacances. Però no unes poques, no. Nadal, Pasqua, estiu i generosos caps de setmana d'almanco tres dies. No és gens normal, res de tot això: ni la doblerada que cobren per no se sap què ni les vacances per descansar d'un cansament impossible.

Els polítics no haurien de tenir vacances. La política no hauria de tancar per vacances. Perquè el tipus de feina els permet prendre's dies al llarg de l'any per descansar. De fet, se'ls prenen, però a més de les molt llargues vacances que tenen oficialment. Quantes jornades laborals completes, de vuit hores, fan al llarg de l'any? Misteri. No ho sabran vostès mai. Perquè no hi ha cap institució que doni llum al respecte. Si ho volen saber, li ho demanin a un polític que coneguin. Veuran com comença a divagar, a dir que, home, és que és un tipus de feina que no se pot comptabilitzar per hores, que no és tant el temps d'estar en un despatx si no de... Excuses. Ni el que cobren la majoria ni sobretot les vacances responen a cap necessitat social. Són privilegis de casta aristocràtica que, sense cap excepció, tots ell se procuren i procuren que ningú no sàpiga amb detall.

Miquel Payeras. Periodista.

Diari de Balears (16-VIII-06)

"Una ofensa lamentable a la història i a la lluita per les llibertats" (Joan Tardà)

Esquerra esmena la totalitat de la Llei de la Memoria Històrica que no condemna ni deslegitima la il·legalitat del règim franquista

”Una ofensa lamentable a la història i a la lluita per les llibertats ja que no condemna ni deslegitima la dictadura en no reconèixer la condició de víctima a les persones represaliades” (Joan Tardà – ERC)

El portaveu d’Esquerra al Congrés, Joan Tardà, ha presentat avui l’esmena a la totalitat amb text alternatiu a l'avantprojecte de Llei de la Memòria Històrica aprovat a finals del més de juliol pel Govern espanyol. Tardà ha considerat el text “una ofensa lamentable a la història i a la lluita per les llibertats ja que no condemna ni deslegitima la dictadura en no reconèixer la condició de víctima a les persones represaliades”.

Tardà ha denunciat que “la Llei continua amb l'ambigüitat preconstitucional sobre la vigència de lleis franquistes i s’articula com si la legalitat constitucional hagués de respectar l'obra repressiva del règim”. El portaveu d’Esquerra ha recordat que "no es pot retardar més l'hora d'aplicar la doctrina de l'ONU sobre crims contra la humanitat als comesos pel franquisme". En aquest sentit, Tardà ha situat el text presentat pel PSOE més a prop de l’ambigüitat preconstitucional que de la legislació internacional, reconeguda per la Constitució espanyola.

Finalment, en referència a l’exclusió en el redactat de la Llei de l’anul·lació de les causes sumaríssimes contra Lluís Companys i tants milers de lluitadors per la llibertat, el portaveu d’Esquerra ha explicat que “aquesta negativa respon a la incapacitat del PSOE de negar la il·legalitat franquista”. Tardà ha afegit que dubta que des del catalanisme polític algú pugui acceptar una Llei que no anul·li el procés a l’expresident de la Generalitat Lluís Companys, i ha instat als candidats a ocupar el mateix càrrec després de les eleccions del proper 1 de novembre a definir-s’hi.

ERC

”Entesa per Mallorca té el suport dels antics grups del PSM de Sòller, Santa Eugènia i Muro. Altres agrupacions com les de Bunyola, Vilafranca i Santa Margarida estan sospesant d'adherir-s'hi i també ho podrien fer Campos, Lloret o Lloseta, segons ha explicat a VilaWeb un dels impulsors de la plataforma, Francesc Garcies. L'objectiu és 'reunir el màxim de candidatures municipals' per a les eleccions del 2007”. (Vilaweb)

Entesa per Mallorca es presentarà a les municipals

El sector escindit del PSM es defineix com a nacionalista i progressista

Els dirigents de la plataforma Entesa per Mallorca, creada l'onze d'agost a Vilafranca, han acordat constituir-se com a partit polític per presentar-se a les eleccions municipals de l'any que ve. La plataforma reivindica el 'mallorquinisme progressista' i ha sorgit arran de la divisió interna del PSM per la creació d'un bloc d'esquerres amb EU-EV. El nou partit espera aglutinar una quinzena d'agrupacions locals.

De moment, té el suport dels antics grups del PSM de Sòller, Santa Eugènia i Muro. Altres agrupacions com les de Bunyola, Vilafranca i Santa Margarida estan sospesant d'adherir-s'hi i també ho podrien fer Campos, Lloret o Lloseta, segons ha explicat a VilaWeb un dels impulsors de la plataforma, Francesc Garcies. L'objectiu és 'reunir el màxim de candidatures municipals' per a les eleccions del 2007.

La plataforma la integren antics membres del PSM, com Tomeu Morro, Mateu Crespí, Felip Esteva, Biel Huguet, Maria Eugènia Pou, Miquel Gual i el mateix Francesc Garcies. El sector es va escindir del PSM després del congrés del mes de maig, quan el partit va apostar per formar un bloc d'esquerres amb EU-EV i ERC. Garcies considera que el Bloc 's'ha decantat cap a una esquerra marginal en comptes de prioritzar la vessant nacionalista, molt més àmplia'. La plataforma es constituirà com a partit el mes de setembre i començarà a treballar per a les properes eleccions. El grup no descarta d'entrada presentar una candidatura a l'alcaldia de Palma, però reconeix que serà 'difícil'.

Vilaweb

"Un compromís amb els senzills, els anorreats, els trepitjats, els oblidats. Per això mateix, emperò, calia fer memòria, calia escriure de bell nou la Història, sense perdre'n detall. Aquest llibre que teniu a les mans, n'és un exemple" (Joan Pericàs)

Miquel López Crespí i la literatura mallorquina

Per Joan Pericàs, periodista.

Miquel López Crespí és un dels autors més creatius i prolífics de les lletres catalanes. La revista Llegir, que tenc l'honor de dirigir, ha estat la primera a publicar, tot i que de manera resumida, el primer capítol d'aquest magnífic llibre del qual avui celebram la seva publicació per part d'Edicions Cort. Es tracta de Literatura mallorquina i compromís polític: homenatge a Josep M. Llompart.

Som d'aquells que pensen que la vida, trajecte que des del bressol ens du a la tomba, és un camí que en realitat va de l'infant a l'infant. Pens que entre el primer i el darrer estat de consciència, tot i haver-hi una vida, no hi ha gaire diferència, perquè poc o gens ha mudat allò que és essencial, aquell jo sempre esglaiat i impertorbable que se'ns deixondí quan érem infants. Per això, m'interessen l'infant i els seus assumptes, perquè tenc per segur que l'infant és el bessó del jo i la resta són afegitons.

En el cas de l'infant Miquel, intueixo un jo formant-se ja conscient que els pares havien perdut la guerra i que totes les seves il·lusions i esperances havien estat trepitjades pels vencedors. Una infantesa viscuda en les tenebres de la postguerra, la dels sermons a la trona i del dejuni per als pobres, la dels explotats que per no tenir lletra ni doblers no tenien altre remei que acalar el cap i dir amém, la de Falange Española Tradicionalista y de las Jons, la dels cacics i les beates, la de la censura omnipresent, fins i tot en blanc i negre del cinema estantís de les produccions franquistes.

No obstant això, no obstant tanta circumstància adversa, tanta tenebror com a ell li agrada de qualificar aquell temps, l'infant Miquel se'n surt. Aconsegueix vèncer tota aquella grisor obrint de pinte en ample les portes del somni. Per això en Miquel és un gran somniador, però no d'aquests inofensius que sols volen badar retirats en el refugi interior; no, en Miquel és un somniador dels més perillosos, dels que somnien en colors i pretenen tocar i olorar tot allò que han burinat. I allò que desitjava amb totes les seves forces aquell infant pobler de nom Miquel López Crespí, allò que encara desitja, era/és que la truita es giri definitivament i que d'una vegada per totes les il×lusions i les esperances dels seus pares es facin realitat; que els senzills acabin de dir amén, deslliurats de faixes doctrinals, desvetllats, deixondits pel camí de la cultura, protagonista, a la fi, de la història.

Vet aquí el compromís d'en Miquel, un compromís amb els seus, amb els senzills, els anorreats, els trepitjats, els oblidats. Per això mateix, emperò, calia fer memòria, calia escriure de bell nou la Història, sense perdre'n detall. Aquest llibre que teniu a les mans, n'és un exemple.

Diuen que l'oblit és l'altre nom de la memòria. Diuen els que saben d'aquestes coses que quan dormim i somniam (la fase REM l'anomenen) el nostre cervell destria allò que és superflu d'allò que és important. Sense buidar-nos, idò, de l'anecdòtic, no podem servar el que realment importa. Això ens passa a tots de forma automàtica i no té cap mèrit. El que té mèrit, però, és la tasca que duen a terme alguns somniadors de soca-rel com en Miquel, perquè produeixen en la memòria col·lectiva aquest efecte higiènic i necessari que hem atribuït a la fase REM del son: és la feina de persones com en Miquel la que ens ajuda a destriar allò que realment cal servar d'allò que ens és facilment prescindible.

És clar, emperò, que una tasca així té els seus perills i suposa no pocs desavantatges. Qui fa dissabte i treu la pols, qui treu el verrim de la quotidianitat i la intranscendència, mostra el llautó dels que es mimetitzen en la banalitat anorreadora, i mostra els llautons dels cínics, dels menfotistes, s'arrisca a ser blasmat, injuriat, i a ser víctima dels atacs d'aquells que se senten descoberts. No és estrany, idò, que el punyent exercici d'introspecció col·lectiva que fa en Miquel, tal i com l'ha definit Ferran Lupescu en un excel·lent pròleg, faci del nostre escriptor una "nosa collonera" per a tots aquells que ens voldrien instal·lats en l'amnèsia permanent i que no perden oportunitat d'oferir-nos els més diversos subproductes de la banalitat.

No obstant això, en Miquel no afluixa. Per al somniador Miquel no hi ha tèntol. He escrit en altres ocasions que puc donar fe del rigor i de l'honestedat d'en Miquel. Ell i jo hem compartit durant gairebé quatre anys curolles periodístiques, jo com a cap d'opinió del diari El Mundo a Balears, ell com a articulista que no ha deixat mai d'estar empenyorat, ni amb el passat -deixondint els badocs amnèsics-, ni amb el present -practicant una crítica valenta i sense concessions vergonyants. No l'han aturat amenaces, ni insults, ni campanyes de despredtigi, però sobretot no l'han aturat subvencions institucionals, ni ha practicat aquesta tan nostrada tirada a no criticar els nostres perquè són els nostres. En Miquel no fa concessions i, per a ell, literatura i opinió són una sola i indiscutible entitat.

Literatura mallorquina i compromís política: homenatge a Josep M. Llompart, forma part del cicle memorialísitc que començà l'any 1994 amb L'Antifranquisme a Mallorca (editat per El Tall), continuà amb Cultura i antifranquisme (Edicions de 1984, de l'any 2000); i seguí amb No era això: memòria política de la transició (El Jonc, 2001) i Breviari contra els servils (Calima, 2002). A Literatura mallorquina i compromís polític, les vivències de l'autor, les moltíssimes vivències de l'autor, serveixen per a introduir-nos, capítol rere capítol, en la nostra història més recent fins a confegir un vertader "Qui és qui" en la literatura mallorquina, un "qui és qui" que forçosament resulta molt allunyat de certes antologies i enciclopèdies i que ens desvetlla noms i llinatges de tots aquells que es resistiren a fer una literatura acrítica, conformada, narcotitzada i anestèsica.

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (24-VII-03)

"Totes les persones d'esquerra i antisistema, tots els col·lectius socials que hem lluitat per la unitat de l'autèntica esquerra alternativa de les Illes... era aquesta la 'unitat' que volíem? És evident que un pacte electoral per les cúpules té poc a veure amb la constitució d´una nova organització de lluita contra la dreta que ens malgoverna. Per ara el pacte signat entre Grosske i Biel Barceló tan sols ha servit, pel que hem pogut constatar, per a dividir el PSM i consolidar la més greu divisió del nacionalisme progressista d'ençà la seva fundació fa trenta anys". (Miquel López Crespí)

Per un bloc d'esquerra nacionalista com cal.

Recentment s'ha presentat la plataforma Entesa per Mallorca, que, davant cent setanta persones i representats de més de trenta-cinc municipis, ha donat a conèixer el projecte d'aquesta nova força política illenca. En el mateix acte es presentaven davant els militants i simpatitzants d'aquesta nova organització nacionalista mallorquina els membres que encapçalaran la Plataforma fins al congrés constituiu que es realitzarà en el proper mes d'octubre. Aquests membres són, entre d'altres, Felip Esteva, Tomeu Morro, Maria Eugènia Pou, Biel Huguet, Francesc Garcies, Miquel Gual i Mateu Crespí.

L'acte, segons informa la premsa d'aquests dies, el va obrir l'empresari Biel Huguet que va explicar quines són les passes fetes fins ara per Entesa per Mallorca i quines són les línies del nou projecte polític presentat a Vilafranca. Hem llegit al bloc que Entesa per Mallorca manté a Balearweb, que Entesa pretén vol ser una "plataforma de candidatures municipals que pretén coordinar forces polítiques locals al voltant d´un projecte comú", alhora que, digué igualment Biel Huguet, els eixos de la plataforma, que pretén ser àmplia i oberta, seran "el mallorquinisme polític i el progressisme". Huguet també donà a conèixer el manifest fundacional d'Entesa per Mallorca sota el títol "Una força útil pel progrés de Mallorca".

Fins aquí podia semblar que ens trobam davant una notícia com tantes altres que fan referència al món de la política mallorquina. Però la constitució d'aquesta nova força política illenca ens situa davant la dura realitat de la divisió del PSM i la de la crisi del nacionalisme d'esquerra. Pel que sembla la coalició entre Esquerra Unida i el PSM, el projecte de dissolució d'aquests dos grups en un bloc unitari, ha estat l'espurna que ha fet esclatar el partit que Mateu Morro, Sebastià Serra i tants d'altres dirigents mantengueren unit durant els darrers trenta anys. Grosske i Biel Barceló asseguren que fan la unitat electoral per aconseguir sumar forces per a fer front al bipartidisme regnant. El problema que planteja la consolidació d'Entesa per Mallorca és que aquesta unitat no es constata per part ni banda. Si la unitat electoral es fa per aconseguir més vots en les properes eleccions autonòmiques... què passarà ara que tantes agrupacions del PSM han decidit abandonar el projecte Grosske-Barceló? Qui recollirà en aquests moments els vots que des de sempre hi havia en els nostres pobles, i que eren del PSM, per a la coalició entre Esquerra Unida i el PSM? D´on sortiran ara els vots que pràcticament ja s'han perdut? A Palma, Grosske pot aconseguir el que el PSM ha perdut en els pobles de Mallorca amb l'escissió de Mateu Crespí? Ho dubtam.

Analistes favorables a la unitat electoral entre el PSM i Esquerra Unida ja preveuen una pèrdua de prop del quaranta per cent dels vots i una disminució en el nombre de diputats que de cinc que tenen ara conjuntament el PSM i EU passarien a tres. I aquests són els analistes propers a la coalició!

Però és precisament aquesta pèrdua de vots i diputats per a la coalició de Grosske i Barceló el que, paradoxalment, significa l'"èxit" de les cúpules dirigents de les dues formacions polítiques. Malgrat aquesta pèrdua, segurament agreujada amb la constitució d'Entesa per Mallorca, els dirigents d'EU i PSM s'asseguren la permanència institucional en uns moments en què tothom, xifres canten!, ja els considerava quasi extraparlamentaris. Esquerra Unida, a unes dècimes del fatídic cinc per cent que els expulsava de les institucions i dels guanys econòmics i polítics que això comporta, assegura el seu manteniment malgrat sigui a costa de els restes del PSM, fet bocins per la marxa dels renovadors de Mateu Crespí i per la constitució d'Entesa per Mallorca.

Però per a la gent, per als col·lectius de l'esquerra alternativa que sempre hem demanat la retirada de la vida pública dels polítics professionals que feren malbé el nostre Pacte de Progrés, aquesta "solució", la que divideix en lloc d´unir no ens acaba de convèncer. Quins guanys, a part de garantir la presència de tres o quatre diputats, pot significar per al nacionalisme d'esquerra una aliança electoral que ha fet malbé el principal partit nacionalista de les Illes, el PSM? Com, ens demanam, en un proper futur es podrà unir el que en aquests moments ja és una autèntica i històrica divisió del nacionalisme progressista de les Illes? Qui anirà a Vilafranca, Santa Eugènia, Sóller, Muro, Costitx o Santa Margalida, per no anomenar altres pobles, a recollir els vots que s'han perdut definitivament per a la coalició EU-PSM?

Per a Esquerra Unida, que s'ha desfet de la competència electoral a Palma foragitant el PSM i Pere Muñoz, consolidant el paper d'Eberhard Grosske i els seus amics, tot són guanys i beneficis. Recordem que en els darrers trenta anys, les restes del carrillisme espanyol (PCE) quasi no han tengut quasi regidors a Mallorca i han estat completament absents de la vida municipal dels pobles mallorquins. El PSM, que després del PP era la força municipalista hegemònica, per damunt fins i tot del PSOE!, deixa ara el pas obert a EU, que pot aconseguir cinc o sis regidors en diversos pobles de l'illa. Aquests cinc o sis regidors, units al protagonisme de Grosske a Palma i el parell de diputats que puguin treure al Parlament significa que els seguidors de Llamazares a les Illes, a més d'evitar l'extraparlamentarisme, consoliden les seves posicions eliminant la barrera històrica al seu creixement que sempre va significar el nacionalisme d'esquerra, el PSM.

Totes les persones d'esquerra i antisistema, tots els col·lectius socials que hem lluitat per la unitat de l'autèntica esquerra alternativa de les Illes... era aquesta la "unitat" que volíem. És evident que un pacte electoral per les cúpules té poc a veure amb la constitució d´una nova organització de lluita contra la dreta que ens malgoverna. Per ara el pacte signat entre Grosske i Biel Barceló tan sols ha servit, pel que hem pogut constatar, per a dividir el PSM i consolidar la més greu divisió del nacionalisme progressista d'ençà la seva fundació fa trenta anys. Voldríem saber, de boca dels dirigents implicats en aquestes operacons, per quins motius les presses electoralistes tenen aquests resultats tan perjudicials per al nacionalisme progressista de les Illes. No es podia haver fet d'una altra manera? No hi ha forma d'aconseguir el consens entre membres d´un mateix partit i una mateixa ideologia? Si l'aposta per a garantir les cadiretes de tres o quatre dirigents no funciona... no s'haurà tudat la feina de trenta anys del PSM, no s'haurà contribuït a consolidar el bipartidisme PP-PSOE que de boqueta hom predica que vol combatre? On és el seny dels nostres polítics en el moment de tractar de qüestions, la unitat del PSM, que afecten la feina de generacions de nacionalistes d'esquerra mallorquins?

És evident que el bloc d'esquerra nacionalista que sempre hem propugnat té poc a veure amb signatures per les cúpules que més que unir divideixen i fan malbé la feina feta per tants i tants militants nacionalistes mallorquins. Els polítics professionals, tant del PSM con d'EU haurien de valorar ben seriosament tot el que fan abans de donar passes en fals. Aquella esquerra mallorquina que és en política no per a fruir de bons sous i privilegis en la gestió del règim sinó perquè vol canviar les coses, perquè vol aturar l'actual procés accelerat de destrucció de recursos i territori no és enmig del carrer, en les manifestacions, en la mobilització contínua contra oportunistes i depredadors, només per canviar de polítics. No, ni molt manco. El que volen, el que volem, és canviar de política. I per això mateix pensam que s'ha d'anar molt vius amb les passes i propostes que es fan des de les cúpules fracassades el 2003. Si els pactes signats només serveixen per a dividir el nacionalisme progressista, els partits que han portat a coll la tasca de la nostra recuperació cultural i nacional, poc podrem avançar en el camí de vèncer els hereus del franquisme.

Miquel López Crespí

Ciutat de Mallorca (17-VIII-06)

"Moll ens permet una inicial aproximació a Joan Coromines (El que s'ha de saber de la llengua catalana!), Salvador Espriu, Maria Aurèlia Capmany, Joan Fuster, Salvador Galmés, Josep M. Llompart de la Peña, Manuel de Pedrolo, Alexandre Cirici Pellicer, Enric Moreu-Rey, Jaume Vidal Alcover, Miquel Porter-Moix, Ferran Soldevilla, Jordi Sarsanedas... Alhora que les traduccions que s'hi publiquen de Samuel Beckett, Carlo Goldoni, Thomas Mann, Miquel Maurette, etc, ens aproximen als corrents més importants de la literatura universal". (Miquel López Crespí)

Francesc de Borja Moll.

Record a la perfecció la importància cabdal que per a la nostra formació d'escriptors tengué poder fruir, en plena dictadura franquista, enmig de tants silencis i prohibicions culturals, dels llibres que editava Francesc de B. Moll en la col·lecció "Les Illes d'Or". Parl d'obres com Comèdies, I de Pere d'A. Penya, La minyonia d'un infant orat de Llorenç Riber; L'Hostal de la Bolla i altres narracions, de Miquel S. Oliver; Cap al tard, de Joan Alcover; Aiguaforts, de Gabriel Maura, Flor de card, de Salvador Galmés; Els poetes insulars de postguerra, de M. Sanchis Guarner, L'amo de Son Magraner, de Pere Capellà; L'hora verda, de Jaume Vidal Alcover o Un home de combat, de Francesc de B. Moll. Precisament Un home de combat, una apassionada biografia de Mn. Alcover, ens permetia copsar l'existència d'un Moll escriptor de primera magnitud. Com deia Josep M. Llompart en La literatura moderna a les Balears: "Tractant-se de l'obra d'un lingüista, no ens ha de sorprendre la perfecció de la seva prosa. Però a més de la bellesa que li donen la claredat i l'ordre, l'estil literari de Francesc de B. Moll és càlid i cordial, humaníssim; flueix sense esforç, amb persuasiva senzillesa, lliure de tot enfarfec. Això fa que la seva biografia alcoveriana sigui d'una amenitat insuperable i s'apoderi completament, des de les primeres pàgines, de l'atenció del lector".

La tasca d'editor de Francesc de B. Moll duta a terme en els anys de la més fosca repressió franquista (el quadrienni 1949-1952) és fonamental per a anar creant els fonaments de la represa culturals dels anys seixanta. Alhora que la titànica capacitat de feina de Francesc de B. Moll prosseguia la tasca del Diccionari i s'anaven publicant les Rondaies de mossèn Alcover, la col·lecció "Les Illes d'Or" arribava al número 50. Els eixos de la feina cultural d'aquest quadrienni, en paraules del mateix Francesc de B. Moll, eren els següents (vegeu Els altres quaranta anys. pàg. 128): "1ª, demostrar que, a més de les rondaies, es podien llegir en mallorquí altres coses, que eren poesia, teatre, novel×la i assaig, o sigui, les quatre branques bàsiques d'una literatura;

'2ª, mantenir i escampar les obres dels grans autors, alguns dels quals eren coneguts de molt abans però poc divulgats (com Costa i Llobera, Joan Alcover i Miquel Sants Oliver) i altres que eren pràcticament inèdits (com Salvador Galmés i Ruiz Pablo).

'i 3ª, donar a conèixer els autors vivents i els valors nous, que eren el ferment i l'estímul de la continuïtat: aquest era el cas de Guillem Colom amb Cançons de la terra, de Marià Villangómez amb Terra i somni, de Joaquim Verdaguer amb Tres històries ferestes, de Joan Bonet amb Els nins, de Llorenç Moyà amb La bona terra, de Llorenç Villalonga amb La novel·la de Palmira, de Gafim amb Tres viatges amb calma, de Blai Bonet amb Entre el coral i l'espiga, i de l'Antologia col×lectiva de poetes de postguerra amb comentari de Manuel Sanchis Guarner".

En Literatura catalana contemporània(Curial, 1971) i en l'apartat "Filòlegs i erudits" (pàg. 419), Joan Fuster escrivia, en reconeixement de la tasca del nostre lingüista: "Francesc de B. Moll (Ciutadella, 1903), deixeble i col·laborador d'Antoni M. Alcover, ha publicat molts treballs de dialectologia, onomàstica, història de la llengua, fonètica, etc: Gramática histórica catalana (1952), Els llinatges catalans (1959), Gramàtica catalana referida especialment a les Illes Balears (1968). Fóra impossible de citar-los tots. Ha continuat i ha acabat el monumental Diccionari català-valencià-balear d'Alcover, que, en les seves mans, ha guanyat una severitat científica impensable en el famós canonge de Manacor. Moll ha incorporat el Diccionari a l'ortodòxia ortogràfica de l'Institut. Des de Mallorca, a més, ha dut a terme una heroica tasca editorial -les Biblioteques 'Les Illes d'Or' (1934), 'Raixa' (1954), 'Els treballs i els dies' (1963)...- d'una importància encara no prou valorada".

Efectivament, el naixement i consolidació de la col·lecció de llibres de butxaca "Raixa" (juliol de 1954) marca una fita encara no prou valorada en la història de la represa cultural esdevinguda de mans de Francesc de B. Moll. Freqüentar Llibres Mallorca en temps de la dictadura ens permet anar formant, a poc a poc a conseqüència de les nostres minvades possibilitats econòmiques, la nostra "biblioteca bàsica" d'autors catalans. Moll ens permet una inicial aproximació a Joan Coromines (El que s'ha de saber de la llengua catalana!), Salvador Espriu, Maria Aurèlia Capmany, Joan Fuster, Salvador Galmés, Josep M. Llompart de la Peña, Manuel de Pedrolo, Alexandre Cirici Pellicer, Enric Moreu-Rey, Jaume Vidal Alcover, Miquel Porter-Moix, Ferran Soldevilla, Jordi Sarsanedas... Alhora que les traduccions que s'hi publiquen de Samuel Beckett, Carlo Goldoni, Thomas Mann, Miquel Maurette, etc, ens aproximen als corrents més importants de la literatura universal.

Amb la perspectiva que ens donen els anys, podem afirmar que Llibres Mallorca era l'indret que ens obria la porta a tots els misteris, als enfonys ocults de la nostra cultura, la "base d'operacions" des de la qual podíem furgar en un ric passat cultural que ens negava la dictadura. Posteriorment, amb l'edició (sempre a l'Editorial del senyor Francesc) de Els meus primers trenta anys (Palma, 1970) i Els altres quaranta anys (Palma, 1975), valuoses memòries que incomprensiblement no han estat reeditades encara, poguérem anar avançant en la història de la recuperació de les nostres senyes d'identitat. Són els nostres anys, diríem-ne de "formació": lectura dels clàssics del pensament socialista català i internacional, la primera militància dins organitzacions de lluita antifeixista i, també, de les primeres detencions i dificultats amb la policia política. De tot això n'hem parlat en els llibres L'Antifranquisme a Mallorca (1950-1970) (Lleonard Muntaner, Editor); Cultura i antifranquisme (Edicions de 1984) i No era això: memòria política de la transició (El Jonc, 2001).

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (6-III-03)

Manacor: EV acusen Carmona (EU) de "pervertir" l'Alternativa dels dos partits a la ciutat.

Els ecologistes denuncien que Manel Carmona convocàs "pel seu compte" i "sense consultar-los" una assemblea d'Alternativa-EU-EV el passat dia 3 d'agost, una trobada que Els Verds "no reconeixen". D'aquesta manera, es queixen que "va ser plena dirregularitats i no hi participà cap delegat" del seu partit.

Els Verds de Manacor acusen el portaveu d'Esquerra Unida, Manel Carmona, de "pervertir" el projecte d'Alternativa dels ds partits a la ciutat. EV acusa el dirigent d'EU d'apropiar-se el seu nom.

Els ecologistes denuncien que Manel Carmona convocàs "pel seu compte" i "sense consultar-los" una assemblea d'Alternativa-EU-EV el passat dia 3 d'agost, una trobada que Els Verds "no reconeixen". D'aquesta manera, es queixen que "va ser plena dirregularitats i no hi participà cap delegat" del seu partit.

De fet, Els Verds expliquen que demanaren a Carmona que no convocàs aquesta reunió després "d´una sèrie d'irregularitats i d'afiliacions massives que s'investiguen per presumpta falsetat i/o manipulació".

Així mateix, critiquen que Carmona "empra i convoca rodes de premsa amb el nom d'Alternativa EU-EV sense que Els Verds en tenguin coneixement", a més d'exigir-li que "ho deixi de fer".

Tot i aquesta situació i les males relacions a Manacor, l'assemblea local espera que això no afecti "l'engrescador" projecte que comença a tot Mallorca.

J. M. Sastre.

Diari de Balears (10-VIII-06)

Els escindits del PSM convertiran l'Entesa en un partit municipalista.

No preveuen presentar-se a les autonòmiques i veuen difícil Palma.

"L'Entesa convocarà el seu congrés fundacional per octubre o novembre i, a partir d'aquell moment, concretarà les línies d'estratègia municipals. La nova força política pretén aglutinar partits municipals i independents al voltant d'un projecte comú que no els faci perdre autonomia".

Els «renovadors» del PSM, que abandonaren la formació després del darrer congrés, crearan un partit de caire municipalista el proper setembre que s'anomenarà Entesa per Mallorca. De moment, no té previst presentar-se a les autonòmiques i veu complicat fer-ho a Palma. A hores d'ara, amb aquest nom ja ha començat a caminar una plataforma política, que s'emmarca en el mallorquinisme polític i que es defineix com a progressista. Devers 170 persones acudiren a l'acte de presentació del projecte, divendres a Vilafranca. L'objectiu dels seus impulsors, entre els quals es troba l'exbatle de Santa Eugènia i excandidat del PSM a les autonòmiques, Mateu Crespí, és el d'aconseguir el màxim nombre de candidatures municipals amb vista als comicis de 2007.

En aquests moments, almenys les antigues agrupacions del PSM de Sóller, Santa Eugènia i Muro pensen presentar-se amb les sigles de la nova formació. Però no serà fins aquest setembre, quan s'ha de crear el nou partit, que es començarà a concretar el nombre de candidatures municipals que inscriuran. A banda de les tres poblacions anteriors, l'Entesa aspira a fer llistes a Bunyola, Vilafranca i Santa Margalida i també treballarà amb l'objectiu de presentar-se a Campos, Lloret, Lloseta o Deià, entre altres localitats.

Després de constituir-se en partit, l'Entesa convocarà el seu congrés fundacional per octubre o novembre i, a partir d'aquell moment, concretarà les línies d'estratègia municipals. La nova força política pretén aglutinar partits municipals i independents al voltant d'un projecte comú que no els faci perdre autonomia.

A banda de Crespí, les seves cares visibles són Miquel Gual, Felip Esteva, Bartomeu Morro, Maria Eugènia Pou, Gabriel Huguet i Francesc Garcies, membres del moviment renovador del PSM, que decidiren abandonar el partit després de perdre el congrés de finals de maig. En aquell congrés s'hi imposà l'opció de formar un bloc progressista entre el PSM i EU-EV, que ha d'acabar integrant ambdues formacions en un únic subjecte polític. El resultat provocà també les dimissions dels candidats del PSM a les autonòmiques i a Palma, Mateu Crespí i Pere Muñoz.

J. TORRES.Palma.

Diari de Balears (15-VIII-06)

ES PRESENTA A VILAFRANCA ENTESA PER MALLORCA

"Hi va intervenir Mateu Crespí, que va anomenar a Entesa per Mallorca 'la platarorma del sí, del si a una Mallorca millor, del si a una politica propera i sense complexes, si a una política feta amb il·lusió i sense mals humors'. Crespí destacà que Entesa per Mallorca és una organització 'que basant-se en principis com la renovació de les persones i de les idees, el respecte a la pluralitat i la participació, aspira al govern per dur a terme un model municipal propi'. Alhora es varen presentar els membres que encapçalaran la Plataforma en aquest inici, i són Felip Esteva, Tomeu Morro, Maria Eugènia Pou, Biel Huguet, Francesc Garcies, Miquel Gual i Mateu Crespí". (Entesa per Mallorca)

La plataforma preten coordinar candidatures i partits locals sota una estructura comú

Divendres 11 d’agost al Restaurant Es Cruze de Vilafranca es va celebrar la presentació de la Plataforma Entesa per Mallorca que donà a conèixer el projecte d’aquesta nova força. Davant unes 170 persones de més de 35 municipis diferents de l’illa l’acte va servir per explicar als asistents quin serà el contingut i l’estructura d’aquesta nova plataforma política.

L’acte el va obrir l’empresari Biel Huguet que va explicar quines són les passes donades fins ara per Entesa per Mallorca i quines són les linies d’aquest nou projecte politic. Segons Huguet Entesa per Mallorca preten ser una “plataforma de candidatures municipals que preten coordinar forces polítiques locals al voltant d’un projecte comú”, alhora afegí que els eixos de la plataforma, que preten ser amplia i oberta, seran el “mallorquinisme politic i el progressime”. Huguet també donà a conèixer el manifest fundacional de la Plataforma sota el títol “Una força útil pel progrés de Mallorca”.

Segons els dirigents d’Entesa “la plataforma neix de la necessitat de crear una estructura que reuneixi al seu voltant partits municipals i persones a titol individual que comparteixin els principis del mallorquinisme polític i del progressisme, i que partint de la feina als municipis i als ajuntaments com al seu eix vertebrador, decideixin entrar a formar part d’aquest projecte comú sense perdre per això la seva autonomia”

A l’acte també hi va intervenir Mateu Crespí, que va anomenar a Entesa per Mallorca “la platarorma del sí, del si a una Mallorca millor, del si a una politica propera i sense complexes, si a una política feta amb il·lusió i sense mals humors”. Crespí destacà que Entesa per Mallorca és una organització “que basant-se en principis com la renovació de les persones i de les idees, el respecte a la pluralitat i la participació, aspira al govern per dur a terme un model municipal propi”. Alhora es varen presentar els membres que encapçalaran la Plataforma en aquest inici, i són Felip Esteva, Tomeu Morro, Maria Eugènia Pou, Biel Huguet, Francesc Garcies, Miquel Gual i Mateu Crespí.

L’acte el va tancar Francesc Garcies qui va animar als asistents a “donar forma i contingut a aquest nou projecte”, que ja “neix amb la força i suport de regidors, batles i candidats municipals” i que ara ha d’anar donant pases per estructurar una bona implantació territorial. Garcies va anunciar nous actes i aparicions públiques ben prest per seguir amb la posada en escena d’una plataforma que “que aplega a persones, moviments cívics i partits polítics amb inquietuds i sensibilitats diverses que comparteixen un projecte de progrés propi per al seu poble, que serveixi per sumar cap a una Mallorca més justa, sostenible i sobirana”

Bloc Entesa per Mallorca

(12-VIII-06)

Esquerra convocarà la seva Assemblea al setembre per decidir la seva participació al Bloc

"Veim amb bons ulls una coalició estable que garanteixi la suma de tots sense que ningú hagi de fer de comparsa. (Joan Lladó)

Després dels desencontres que varen sortir a la llum el dia de la presentació pública de les bases ideològiques del Bloc i després d’un mes de negociacions amb el PSM i Alternativa Esquerra Unida-Els Verds, Esquerra Republicana ha volgut determinar aquest matí la seva postura en relació a la coalició. En aquest sentit, el president d’Esquerra, Joan Lladó ha "la nostra prioritat durant tot el període negociador ha estat la política i no la foto, és a dir, negociar-ho tot bé abans de crear falses expectatives” i ha recordat que “el partit acordà per unanimitat fer una coalició pre-electoral i no dissoldre’s dins un altre futura formació, no estam disposats a dissoldre un partit amb més de 70 anys d’història, en canvi si que veim amb bons ulls una coalició estable que garanteixi la suma de tots sense que ningú hagi de fer de comparsa”.

Lladó ha volgut recordar a PSM i Alternativa.EU-EV que “la coalició garantirà la transversalitat si Esquerra hi forma part en peu d’igualtat i només garantirà el “nacionalisme” que demana el PSM si els partits que duen l’objectiu nacional en el seus estatuts representen dues terceres parts dins el BLOC”. Segons Lladó “ningú no entendrà que el PSM passi de pactar de CIU a IU sense passar per Esquerra. El PSM sap que la coalició només serà sobiranista si nosaltres hi som d'una manera important, no té sentit que hi posi traves”.

Per això mateix Lladó ha anunciat que “ens donam com a termini dia 15 setembre per convocar una assemblea de militants per prendre la decisió de participar a la coalició i fins aquest dia negociarem amb els altres partits”.

Web ERC

Esquerra encara no entra al Bloc progressista balear

"Joan Lladó ha dit que 'el partit acordà per unanimitat fer una coalició pre-electoral i no dissoldre’s dins una altra formació; no estam disposats a dissoldre un partit amb més de 70 anys d’història, però en canvi sí que veim amb bons ulls una coalició estable que garanteixi la suma de tots sense que ningú hagi de fer de comparsa'. D'aquesta manera, Lladó ha tornat a reclamar entrar a la coalició en condicions d’igualtat i no de subordinació". (Vilaweb)

Ajorna la seva decisió fins al setembre

Esquerra Republicana de les Illes no va ser present fa deu dies en l'acte de presentació pública de les bases ideològiques del Bloc progressista balear, tot i estar-hi convidats. Avui, el president d'Esquerra, Joan Lladó, ha anunciat que el proper mes de setembre convocaran una assemblea per decidir si hi participen o no. Mentrestant, continuaran les converses amb el PSM i amb Esquerra Unida per mirar d'arribar a un acord satisfactori.

Joan Lladó ha dit que 'el partit acordà per unanimitat fer una coalició pre-electoral i no dissoldre’s dins una altra formació; no estam disposats a dissoldre un partit amb més de 70 anys d’història, però en canvi sí que veim amb bons ulls una coalició estable que garanteixi la suma de tots sense que ningú hagi de fer de comparsa'. D'aquesta manera, Lladó ha tornat a reclamar entrar a la coalició en condicions d’igualtat i no de subordinació.

Vilaweb

(10-VIII-06)

Bush, l'assassí, opina sobre què han de fer els cubans

InSurGente.- El president George W. Bush va declarar que Cuba "té la possibilitat" de transformar-se en altre tipus de societat, però correspon solament al poble cubà decidir, en tant els exiliats podran intervenir després."Una vegada que el poble de Cuba decideixi formar un govern, recién els cubà-nord-americans poden prendre part en aquest país i reactualizar el tema de la confiscació de propietats", va dir. "Però, primer és el primer, i això és que el poble cubà necessita decidir el futur del seu país". Si tenen estómac suficient accedeixin a llegir més, i veuran els plans del criminal Bush per a Cuba.

Agències/inSurGente.-

El president George W. Bush va declarar el dilluns que Cuba "té la possibilitat" de transformar-se en altre tipus de societat, però correspon solament al poble cubà decidir, en tant els exiliats podran intervenir després.

"Una vegada que el poble de Cuba decideixi formar un govern, recién els cubà-nord-americans poden prendre part en aquest país i reactualizar el tema de la confiscació de propietats", va dir. "Però, primer és el primer, i això és que el poble cubà necessita decidir el futur del seu país".

Aquests van ser els primers comentaris públics de Bush després de l'hospitalització del president Fidel Castro la setmana passada per a sotmetre's a una operació intestinal, el grau de la qual d'evolució seguia fora de l'abast de persones que no són part del cercle més reunit al governant que complirà 80 anys el 13 d'agost.

Fins i tot Bush va dir que no sabia el que estava ocorrent amb Castro, qui abans de la seva hospitalització va transferir el poder al seu germà Raúl.

Bush, parlant a reporters en la seva hisenda de Crawford, Texas, on està de vacances, va dir que el misteri dels esdeveniments a L'Havana és coincident amb el fet que Cuba "és una societat no molt transparent".

"L'única cosa que sé és el que s'ha especulat, i això és tot", va declarar. "D'una banda, (es diu que) està molt malalt i, per l'altre, que va a sortir de l'hospital, però en realitat no ho sé".

Mitjançant la cridada llei Helms-Burton, els ciutadans nord-americans tenen dret de reclamar les seves propietats confiscades pel govern cubà a través de processos judicials iniciats en tribunals nord-americans.

Bush va dir que era desig del seu govern que "el poble cubà pugui escollir la seva pròpia forma de govern".

"I esperaríem que i ho deixaré molt clarque si bé Cuba té la possibilitat de transformar-se d'una tirania en un tipus diferent de societat, el poble ha de decidir", va dir. "El poble de la illa de Cuba ha de decidir".

Web Insurgente (8-VIII-06)

Neix l'Assemblea de Maulets–Mallorca Nord que de moment agrupa joves de poblacions com Mancor, Campanet, Sa Pobla, Inca, Pollença o Sineu.

Davant la manca de perspectives de futur que se'ns presenta al jovent amb un present marcat per la precarietat laboral, habitatges inaccessibles, hipoteques impagables,... els i les joves de la zona nord de Mallorca hem decidit organitzar-nos. Així, a dia d'avui, neix l'Assemblea de Maulets – Mallorca Nord que de moment agrupa joves de poblacions com Mancor, Campanet, Sa Pobla, Inca, Pollença o Sineu...

http://www.maulets.org/mallorca/

Maulets som una organització política de joves, independentista i revolucionària, que lluita per uns Països Catalans unificats, independents, ecològics, no patriarcals i sense classes en una societat on les llibertats col·lectives siguin les garants de les llibertats individuals.

Després de tres anys de presència de l'Assemblea de Maulets a Ciutat, s'ha demostrat que és possible crear alternatives al poder des dels moviments socials i popular. Per això la nostra intenció és dotar la zona nord de Mallorca d'una assemblea que representi i treballi amb i pel jovent, construint una vertadera alternativa que ens permeti afrontar amb optimisme i combatitivitat els problemes existents en el dia a dia del jovent.

Creim imprescindible una organització oberta, participativa i assembleària, conscienciant el sector juvenil de la necessitat de crear estructures pròpies que ens permetin defensar els nostres drets. Treballarem, per tant, amb la intenció d'augmentar la consciència independentista i revolucionària dins del jovent. Aquesta consciència ens ha de servir per denunciar l'especulació que sofrim dia a dia als nostres carrers, que fomenta l'endeutament dels i les joves que volen emancipar-se, convertint-se en carn de canó per a les entitats bancàries i a la vegada transformant els nostres pobles plens de vida en simples dormitoris. Això no tan sols perjudica el jovent sinó que repercuteix en la destrucció ferotge del territori en benefici de les màfies especuladores.

Caldrà doncs fer sentir la nostra veu, integrant la nouvinguda en una lluita que ja és la seva. Serà, per tant, la seva integració un dels eixos fonamentals del nostre treball, donant la mà a qui ha hagut d'abandonar la seva terra i amb qui ens toca compartir l'avui i el demà, essent la nostra llengua un dels principals béns a compartir.

Així, volem incentivar la nostra cultura popular catalana entesa com a forma de vida i d'expressió i no com a simple folklorisme. La llengua catalana, les festes populars, les tradicions ancestrals, la gastronomia pròpia, la música, les dances tradicionals són pilars a defensa i estendre davant l'actual colonització cultural.

Maulets, en lluita contra tots els sistemes de dominació, es declara feminista, és a dir, en contra d'una divisió jerarquitzada i sexista de la societat. Maulets treballa per una societat igualitària sense discriminacions de gènere ni d'opció sexual.

Des de l'assemblea de Maulets – Mallorca Nord fem una crida al jovent de la zona esmentada a organitzar-se i revoltar-se per el futur que ens pertoca.

Agost'06

Maulets – Mallorca Nord

Mallorcanord@maulets.org

Illenk.org | 04 Agost, 2006 01:08

Diario de Mallorca: Los ´renovadores´ del PSM ultiman una plataforma de candidaturas municipales.

Quieren integrar el máximo de formaciones independientes y fundar un nuevo partido en 2007

MIQUEL ÀNGEL COLL. INCA.

Los ´renovadores´ del PSM presentarán a mediados de este mismo mes una plataforma de candidaturas municipales. Este nuevo proyecto se ha ido gestando a raíz de lo sucedido en el último congreso de la formación nacionalista, donde la opción ´oficialista´ del Bloc -presentarse junto a ERC y EU-Els Verds- salió vencedora.

Entre los impulsores de la plataforma destaca la presencia de Felip Esteva (ex-regidor del PSM de Capdepera), Francesc Garcies (ex-secretario general del JEN), Mateu Crespí (ex-alcalde de Santa Eugènia) y Miquel Gual (ex-regidor PSM de Sóller), entre otros. Además, la plataforma parte con el apoyo de las agrupaciones locales del PSM de Santa Eugènia, Sóller, Muro y Santa Margalida.

Según anunció Francesc Garcies, "se están manteniendo reuniones con agrupaciones de otros municipios que posiblemente se incorporen a esta iniciativa. Éste podría ser el caso de las formaciones del PSM en pueblos como Vilafranca, Bunyola, Costitx, Campos, Lloret o Fornalutx, entre otros". Los renovadores se muestran abiertos a todos los partidos independientes de la isla para que se federen a la plataforma de candidaturas municipales. A partir de aquí, Garcies explicó que "el objetivo de la plataforma es poner las bases para llegar a crear un nuevo partido que tenga como pilares fundamentales el mallorquinismo y el progresismo".

Entre los nombres que se están barajando para la nueva formación, el que tiene más posibilidades es el de Entesa per Mallorca. Según Garcies, "es muy probable que a finales de año ya dispongamos de una estructura que permita fundar el nuevo partido". Con todo, a pesar de que éste se funde antes de las elecciones del 2007, Garcies puntualizó que "la posibilidad de presentar una candidatura autonómica en 2007 está descartada porque no se dan las circunstancias idóneas". La plataforma también rechaza dar apoyo a ningún partido en las autonómicas. El proyecto autonómico de Entesa per Mallorca puede que sea una realidad en las elecciones del 2011.

Mallorquinismo político

Por otra parte, está previsto que durante los próximos meses la plataforma ponga en funcionamiento la estructura necesaria para dar apoyo a las agrupaciones municipales que quieran federarse al proyecto. En relación a esto, Garcies explicó que "el objetivo prioritario para 2007 es presentar proyectos de gobierno en el máximo de municipios posible para continuar con el mallorquinismo político".

Diario de Mallorca (3-VIII-06)

Esquerra veu dificultats per la coalició pre-electoral si no hi ha igualtat entre els partits.

Comunicat de premsa d'ERC

"Ens sembla molt imprudent la política de sí no voleu sortir a la foto, sortirem sense voltros” (Joan Lladó- ERC)

"Joan Lladó ha recordat que 'l’Assemblea del partit acordà per unanimitat que la direcció del partit estava autoritzada a establir converses amb altres formacions en vistes a fer una coalició pre-electoral per a les eleccions autonòmiques de 2007 a Mallorca sempre que es garantís un programa amb els objectius polítics establerts al darrer Congrés i que la participació i representació amb els altres partits sigui en termes d’igualtat” però segons Lladó “ara per ara el PSM i EU-Els Verds han rebutjat aquesta idea" (ERC)

Després d’un mes de negociacions amb el PSM i Alternativa Esquerra Unida-Els Verds, Esquerra Republicana vol fer balanç de la situació de les converses. En aquest sentit el president d’Esquerra Joan Lladó ha recordat que “l’Assemblea del partit acordà per unanimitat que la direcció del partit estava autoritzada a establir converses amb altres formacions en vistes a fer una coalició pre-electoral per a les eleccions autonòmiques de 2007 a Mallorca sempre que es garantís un programa amb els objectius polítics establerts al darrer Congrés i que la participació i representació amb els altres partits sigui en termes d’igualtat” però segons Lladó “ara per ara el PSM i EU-Els Verds han rebutjat aquesta idea”

A part d’això Esquerra veu dificultats amb la coalició, ja que els interlocutors dels altres partits defugen parlar de la coalició en el sentit estricte segons Lladó “Després d’un mes de negociacions no s’ha parlat ni de llistes, ni de circumscripcions concretes, ni de programa, ni de qui paga que, només podem pensar que algú altre si que n’ha parlat i que Esquerra no ha estat convidada en aquestes converses” Segons Lladó Esquerra no ha participat a la roda de premsa d’avui perquè “vol cremar la llenya abans de vendre el fum” segons Lladó ”volem negociar-ho tot bé i no volem crear més frustació dins l’espai de l’Esquerra nacional, molta gent s’ha engrescat amb la idea de Bloc i no els podem defraudar” i ha afegit que “ens sembla molt imprudent la política de sí no voleu sortir a la foto, sortirem sense voltros”

A part Lladó ha tornat ha insistir en que “i la participació a la coalició amb els altres partits és d’igualtat a tots els efectes, aquesta serà la garantia que la coalició sigui sobiranista”, de manera que, “si dues terceres parts del bloc són sobiranistes, Esquerra i PSM, el Bloc ho serà”.

Palma, 1 d’agost de 2006

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• El PSOE romp el Pacte Progressista a Eivissa
• Grosske diu adéu a ERC
• Maulets i el que no ha fet l'esquerra oficial en 30 anys
• Pollença: la coalició PSM, ERC, EU no va ser possible
• El Partido Comunista de España no va d'Izquierda Unida
• El mercadeig de sous i cadiretes i les eleccions de 2007
• Eleccions 2007 - ERC demana un gest a PSM i EU-Verds
• El PSOE mata el Pacte Progressista a Eivissa
• La Diada i el PP-UM: encimentadors i devastadors de Mallorca
• La Diada de Mallorca i la intel·ligència de Munar i UM

• General [203]
• Articles [13]
• Història del Pacte de Progrés [1]
• Literatura [18]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom