Per la Independència, la República i el Socialisme

Oficialitzant la ruptura del Pacte Progressista, afirmant que no volen saber res d’anar del bracet de “nacionalistes radicals”, el PSOE eivissenc, a més de fer el favor més gran de la història al PP, també ens demostra una manca d’interès per reforçar la societat civil de les Illes. El PSOE no vol o no sap aprofitar el moment polític actual per a donar suport a totes les plataformes sorgides a l’illa germana en contra de la salvatge destrucció de recursos i territori. Confiar en l’”efecte ZP” per vèncer la dreta, rebutjar la possibilitat de consolidar la societat civil de l´illa germana, separar-se de les avantguardes nacionalistes, republicanes i ecologistes que han portat a coll la lluita per la nostra supervivència com a poble, només demostra els aspectes burocràtics d´un aparell de partit massa poc arrelat a l’autèntica realitat de la nostra terra. És la pura i simple burocratització de la vida partidista elevada a l'enèsima potència. (Miquel López Crespí)

Fanny Tur i l'escriptor Miquel López Crespí el dia de la presentació del poemari Rituals amb el qual l'autor de sa Pobla havia guanyat el Premi de Poesia Illa de Formentera 2001.

El PSOE mata el Pacte Progressista a Eivissa.

Francesc Antich i Jaume Matas.

Hi ha coses molt males d’entendre i, pel que anam constatant a través dels anys, el poder de la burocràcia partidista és un càncer només al servei d´interessos aliens als pobles i les persones. Aquestes primeres reflexions en referència a la mort del Pacte Progressista a les Pitiüses em vénen al cap en llegir les excuses que la direcció del PSOE eivissenc empra per a justificar aquesta gran errada política que, potser, només servirà per a perpetuar el poder del PP i d’Abel Matutes a Eivissa. No cal dir que la divisió de l’esquerra oficial facilitarà, i molt!, la possibilitat que hi hagi una nova victòria del PP a les Illes. La decisió dels dirigents del PSOE eivissenc és el millor regal que es podia fer a la dreta de les Illes i ens confirma la tesi que, a poc a poc, el que volen el PSOE i el PP és arribar a una situació el més apropada possible al bipartidisme d’estil britànic o estatounidenc.

Cal dir que els partidaris d’anar sols a les eleccions de 2007 guanyaren la votació per una amplíssima majoria: trenta-nou vots a favor de la ruptura del Pacte Progressista i dues abstencions. No hi podia haver una majoria més absoluta! Però que la direcció socialista eivissenca hagi aconseguit una majoria tan gran per a rompre la unitat antiPP a l’illa germana no vol dir, ni molt manco!, que hagi estat una decisió encertada. I el que més ens preocupa d’aquesta ruptura de la unitat de l’esquerra decretada pel PSOE és que ve “justificada” per un seguit de consideracions que no tenen agafadora.

Pilar Costa i Miquel López Crespí, sempre a l'avantguarda de la defensa de la cultura catalana. Fotografia de l'any 2001 corresponent al dia de la presentació a Eivissa del poemari de Miquel López Crespí Rituals.

Els dirigents socialistes eivissencs no han fet el més mínim intent de negociar un nou acord progressista amb ENE, ERC, Verds i EU. Tampoc, si és que tenien por de la dissolució de les seves sigles, no han volgut optar per la proposta d’anar a les eleccions de 2007 sota el rètol de PSOE-Progressistes. Res de res: s’han tancat en banda i han explicat a la premsa que han oficialitzat la ruptura de la unitat antiPP a conseqüència d´una sèrie d’anàlisis procedents de Madrid que afirmen que anant sols a les eleccions podran obtenir la majoria absoluta. Altres membres de la direcció socialista eivissenca han afirmat que anar amb “nacionalistes radicals”, és a dir, amb ERC i ENE, posa en perill el vot moderat de centre, que és el sector que volen disputar al PP per a guanyar les eleccions. Sembla que la direcció del PSOE, que, pel que constatam, és completament dependent i subsidiària de Madrid, confia, més que en els votants de les Pitiüses, més que en l’efecte de les grans mobilitzacions antiautopistes, en l’”efecte ZP”, és a dir, en el poder de la televisió espanyola condicionant, com de costum, l’electorat en direcció al bipartidisme.

Oficialitzant la ruptura del Pacte Progressista, afirmant que no volen saber res d’anar del bracet de “nacionalistes radicals”, el PSOE eivissenc, a més de fer el favor més gran de la història al PP, també ens demostra una manca d’interès per reforçar la societat civil de les Illes. El PSOE no vol o no sap aprofitar el moment polític actual per a donar suport a totes les plataformes sorgides a l’illa germana en contra de la salvatge destrucció de recursos i territori. Confiar en l’”efecte ZP” per vèncer la dreta, rebutjar la possibilitat de consolidar la societat civil de l´illa germana, separar-se de les avantguardes nacionalistes, republicanes i ecologistes que han portat a coll la lluita per la nostra supervivència com a poble, només demostra els aspectes burocràtics d´un aparell de partit massa poc arrelat a l’autèntica realitat de la nostra terra. És la pura i simple burocratització de la vida partidista elevada a l'enèsima potència.

A part de tot això, que ja és prou greu, aquesta mateixa direcció política, la que ofereix la ruptura de l’esquerra oficial a la dreta, té encara la barra de recomanar “unitat” als “petits”, com anomena, de forma menyspreativa, els òrgans de direcció del PSOE a ERC, EU, Verds i ENE. I, sense cap mena de diplomàcia, “recomanen” a ENE, EU i ERC que formin el més ràpidament possible el grup “Eivissa pel canvi” que, diu el PSOE, podria servir per a aconseguir el diputat que els mancaria per a treure el PP del poder.

Pensam que fer aquesta mena de declaracions representa un nou error polític del PSOE ja que, als ulls de l’opinió pública, converteix l’esquerra alternativa eivissenca en un simple apèndix del PSOE, útil tan sols com a bossa de vots que conserva dins la tanca totes aquelles persones i col·lectius que no confien gaire en l’”efecte ZP” i el PSOE. Pensam que no és de rebut oficialitzar la ruptura de la unitat antiPP i després, des de no se sap quina estranya suficiència, “recomanar” la unitat als altres per, posteriorment, aprofitar-se’n del possible o possibles diputats que puguin treure els que abans han estat rebutjats per “extremistes radicals”. Tot plegat no té cap ni peus. Amb visionaris de tan poc seny i tan allunyats del sentir de la terra, el PP ho té molt fàcil per a revalidar una victòria aclaparadora.

Miquel López Crespí

Ciutat de Mallorca (17-IX-06)

Com tothom sap, Joan Lladó, Bernat Joan i tota l’executiva d’ERC l´únic que han demanat és “un gest” per part de PSM-EU. Un gest que vol dir que la concreció de la coalició ha d’anar acompanyda d’un tracte igualitari entre totes les formacions polítiques que han de conformar aquesta unitat electoral esquerrana. És evident que Joan Lladó i els dirigents sobiranistes de les Illes no volen repetir la tràgica experiència del grup de Margalida Rosselló, que ha quedat dissolt per la greu crisi i la divisió patida entre els partidaris d’anar amb EU i els que volien preservar un projecte ecologista independent. (Miquel López Crespí)

Esquerra Unida diu adéu a ERC

Reconec que no sé per quins motius Eberhard Grosske, poques hores després que sortís la notícia que ERC demana un tracte igualitari en les negociacions per a formalitzar una coalició electoral amb PSM, EU i Verds, els acomiada amb un inexplicable “Adéu i bona sort, ERC”. Acomiadament que podeu trobar al bloc personal de Grosske a Balearweb de dia disset de setembre d’enguany. La veritat és que sovint, i ja ho sabem a la perfecció, els polítics de l’esquerra oficial ens sorprenen amb sortides mancades de seny com aquesta que comentam.

Si reflexionam una mica en referència a l’acomiadament que Grosske dirigeix a ERC veurem que és el més poc assenyat que hagi pogut escriure un polític del règim en els darrers anys. A què treu cap, ens demanam tots aquells partidaris de la concreció d´un autèntic bloc d’esquerra nacionalista, que Eberhard Grosske no vulgui continuar unes negociacions unitàries que encara són en marxa? Si no recordam malament, no hi ha motius reals per a les males maneres del conegut regidor de l’Ajuntament de Ciutat. Com tothom sap, Joan Lladó, Bernat Joan i tota l’executiva d’ERC l´únic que han demanat és “un gest” per part de PSM-EU. Un gest que vol dir que la concreció de la coalició ha d’anar acompanyada d’un tracte igualitari entre totes les formacions polítiques que han de conformar aquesta unitat electoral esquerrana. És evident que Joan Lladó i els dirigents sobiranistes de les Illes no volen repetir la tràgica experiència del grup de Margalida Rosselló, que ha quedat dissolt per la greu crisi i la divisió patida entre els partidaris d’anar amb EU i els que volien preservar un projecte ecologista independent. ¿Què significa, si lluitam per servar el país d’enemics de la nostra cultura i especuladors, això de tenir unes cadiretes, cobrar cada mes, si matam l’instrument per a consolidar la societat civil de les Illes, és a dir, el partit, l’avantguarda popular, l’esperança dels militants contra la depredació regnant? Aquesta ha estat la tragèdia patida pels Verds de Margalida Rosselló. Per voler cobrar cada mes han liquidat l’avantguarda ecologista de les Illes. Quina misèria tot pegat, el més trist i miserable que s’ha esdevengut en la política illenca en aquests darrers anys!

Comprovats aquests desastres, i amb criteri molt legítim, la direcció d’ERC vol preservar les senyes d’identitat d’una organització amb setanta anys d´història. És per això, perquè ha vist el que s’ha esdevengut amb els Verds i potser amb el PSM, que no vol desaparèixer engolida en un bloc amb partits d’obediència estatal. Però, i ERC també ho ha explicat per activa i per passiva, no vol ser una força supeditada i depenent dels interessos polítics dels seguidors de Llamazares a les Illes. Els sobiranistes volen, des d´una posició igualitària, donar suport a una coalició que pogués acabar amb el desgavell encimentador de PP-UM. Els acords de l’executiva d’ERC que han servit a Grosske per a acomiadar-los, encara donaven un termini de tres setmanes per tal que PSM i EU reflexionassin sobre la necessitat d’anar tots plegats i en pla d’iguals a les eleccions de 2007. No cal amagar que Joan Lladó ha advertit que si no hi hagués aquest tracte igualitari, l’executiva recomanarà a l’assemblea de militants de dia set d´octubre no anar en coalició amb socis tan pocs sensibles a les demandes unitàries del nacionalisme de les Illes.

Quan Grosske acomiada ERC amb la nota “Adéu i bona sort, ERC” de dia disset de setembre, es deixa portar per la prepotència i el mal humor malgrat que en aquesta mateixa nota afirmi, tot convençut del que escriu, que “ha madurat”. No en mancaria d’altra, amb els anys que porta en política! Només mancaria que el senyor Grosske evidenciàs que no havia “madurat”! Però també li vull dir, des d´una posició de suport a la construcció d´un autèntic bloc d’esquerra nacionalista, que la seva posició no és gens “madura” políticament. Potser em dirà que l’escrit al qual fem referència és producte d´un instant de descoratjament en veure que els d’ERC no accepten un paper subordinat dins la coalició electoral i que no volen servir de coartada a una de les direccions que ensorraren l’experiència del Pacte de Progrés. Grosske escriu, unes línies més avall després d’haver acomiat ERC, que desitja “èxit a tothom dins l’àmbit de l’esquerra”. Però aquesta posició, en aparença raonable, del regidor d’EU, la fa després d’haver descarregat l’artilleria pesant contra els independentistes. El dirigent d’EU, sense cap mena de fonament, assegura que si ERC no vol participar en la coalició és perquè “en l’ànim de més d´un militant d’ERC estic segur que pesa la idea d’aprofitar el mal moment del PSM per donar-li una petita empenta cap a l’abisme... i ser ells [ERC] els que ocupin en exclusiva l’espai del nacionalisme d’esquerres a les nostres Illes”.

Aquestes afirmacions de Grosske, a part de ser innexactes, només són emprades per a, dividir en lloc d´unir, per aprofundir encara més la separació existent entre els nacionalistes, entre ERC i PSM, ja que, com tothom sap, a EU li basten els vots que pugui aportat el PSM per a no caure en l’extraparlamentarisme més total, amb tot el que això significa de pèrdua de sous i privilegis.

De totes maneres no deixa de ser preocupant que la nota de Grosske acomiadant ERC s’hagi fet solament des d´una part dels membres de la hipotètica coalició electoral que s’està bastint. Imaginam que Grosske, amb tanta rapidesa, no degué tenir temps de consultar res a Gabriel Barceló o Pere Sampol, per dir solament uns noms prou coneguts de dirigents del PSM. Pensam que el PSM no és tan eixelebrat i radical en les seves decisions com ha demostrat Eberhard Grosske amb aquesta noteta tan poc “madura”. Pens que en tres setmanes hi havia prou temps per a trobar una solució que garantís la concreció, en pla igualitari, de la coalició per a fer fora de les institucions la dreta.

La prepotència de Grosske és denunciada i posada en evidència en el mateix bloc del nostre personatge. Pocs moments després que el dirigent d’EU afirmàs que ja no hi havia res a fer amb ERC i els digués “Adéu i bona sort, ERC”, una militant d’ERC, que sí que vol concretar la coalició, li fa va veure el seu error quan li contestà, prou encertadament, amb aquestes paraules: “Això [el que diu Grosske] es diu passar l’arada davant els bous. ERC encara no ha fet cap assemblea per informar-nos i encara no hem decidit res, però veig que ja ho tens clar, i pel que veig ja no estau disposats a negociar més, ja veig que les ‘nostres’ demandes són inassumibles l l´únic que voleu és que facem de comparsa amb un programa de mínims. Des d’EU heu aconseguit el que volíeu, fagocitar els Verds i dividir el PSM. [...]”.

Miquel López Crespí

Ciutat de Mallorca (21-IX-06)

PROU HOMENATGES A GENOCIDES.

La passada nit l'assemblea de Ciutat de Maulets varem realitzar una acció contra la simbologia espanyolista als nostres carrers. L'acció va consistir en canviar el nom d'un carrer de Ciutat que estava dedicat a un repressor del nostre poble. A continuació us adjuntam un parell de fotos i el comunicat repartit a les veïnes.

Quan una ciutat assigna un carrer a un personatge és per a lloar la tasca feta per aquest al llarg de la seva vida. Des de Maulets consideram inacceptable que un personatge amb la trajectòria del cavaller d'Asphelt tengui un carrer que l'homenatgi. Per això substituïm les plaques que el lloen per les de Joanot Colom, un personatge que sí es mereix aquest distintiu.

QUI ERA CABALLERO D'ASPHELT

A principis del segle XVIII, Felip V accedí al tro de l'Estat, però no li resultà fàcil, ja que les classes populars del nostre poble li ho intentaren impedir. Aquestes classes populars lluitaren contra la monarquia borbònica de Felip V, per tal de defensar els seus interessos.

En aquest context apareix la figura del Cavaller d'Asphelt. El 1707, després d'un llarg i dur setge i d'una heròica resistència, el Cavaller d'Asphelt aconseguí conquerir Xàtiva. Com a càstig per aquesta resistència, Xàtiva fou incendiada i destruïda de manera cruel per ordre d'aquest cavaller, provocant la mort de moltíssima gent. Canvià el nom de la vila pel de San Felipe, anomenant els seus habitants, a tall de befa, socarrats.

El despiatat Cavaller d'Asphelt també participà a la pressa de la vila d'Alacant el 1709 i posteriorment a la pressa de Mallorca, que era l'últim reducte que quedava fora del domini borbònic, l'any 1715. Mallorca capitulà després del desembarcament del Cavaller d'Asphelt i els seus homes.

Aquestes derrotes suposaren la desaparició dels nostres furs i insitucions i la imposició dels Decrets de Nova Planta, que suposaren la pèrdua de les llibertats del nostre poble.

QUI ERA JOANOT COLOM

A principis del segle XVI, sorgí un moviment social i popular protagonitzat per menestrals i pagesos mallorquins anomenat les germanies. Fou un aixecament social contra la pobresa i la injustícia social, fou un aixecament contra les classes privilegiades (nobles, cavallers, eclesiàstics...)

En aquest context apareix el barreter Joanot Colom. Aquest barreter que, com la resta de les classes populars de llavors, patia la fam i la misèria, conseqüència de la injustícia social, s'aixecà i liderà el moviment de les Germanies. Entre altres tasques dels agermanats de Joanot Colom hi ha l'alliberament d'esclaus o la substitució de la recaudació d'impostos per una altra de més justa, desobeint així al rei.

Com a conseqüència d'aquesta desobediència, el rei envià una armada per reduir els revoltats. Aquesta arribada de tropes suposà una cruel i sagnant guerra a la nostra illa. Colom intentà tallar el pas a les tropes reials, però no ho aconseguí. A mesura que les tropes avançaven, la repressió s'apoderava dels pobles de l'Illa. Les tropes reials aplicaren un setge contra Palma, Colom intentà alliberar-la, sense aconseguir-lo. Finalment, la Ciutat fou presa i Joanot Colom tancat al Castell de Bellver. Poc temps després fou executat de manera molt cruel: se va tallar el seu cos a trossos que se repartiren per diferents llocs de ciutat i el seu cap penjà més de 50 anys a un lloc visible com a escarni.

Joanot Colom representa aquella part de la història que no ens ensenyen a les escoles, aquella història que alguns prefereixen amagar i silenciar. Joanot Colom fou un revolucionari, lluità per la llibertat i per la justícia social. Això li costà la seva vida. Per tot això, des de Maulets consideram que la seva figura sí val la pena recordar i homenatjar.

Maulets Ciutat

Països Catalans, setembre de 2006

Maulets

Web Ixent

I la coalició no va ser possible.

Fa dues setmanes varen mantenir una reunió amb Esquerra Republicana de Catalunya de Pollença, era un primer contacte per valorar la possibilitat de fer un programa i una llista conjunta. Parlàrem de tot ; de la decisió del PSM de Pollença d’anar en solitari, de la reunió que ja havien mantingut ells amb el PSM, de qui podria ser el possible candidat del PSIB a Pollença, del possible mapa electoral que es podia dibuixar després de les eleccions, del suport que tenen des de Catalunya per fer una bona campanya...

Respecte al tema de la possible coalició tot va quedar supeditat a la decisió que prengués ERC a nivell autonòmic, si es sumava al bloc negociaríem la possible coalició. Si ERC no s’unia al bloc ,com sembla que passarà ( veure bloc d'en Grosske), l’assemblea d’ ERC de Pollença havia decidit que per coherència preferien anar en solitari.

Just quan eren a la reunió amb ERC ens van telefonar del PSM de Pollença per mantenir una reunió, de la que parlarem a altre article.

Bé per nostra part no ens condicionava que es pogués fer a nivell autonòmic, i pensem que el millor era la unió de forces i la realització d’un programa i una llista conjunts. Sembla que ja no serà possible, a no ser que hi hagi canvis de darrera hora de les assemblees d’ERC i que a les eleccions municipals hi haurà una llista del PSM, una altra d’ ERC i la nostra ALTERNATIVA. EU-EV.

Només volem dir que hem fet el possible per la unitat; participant amb entusiasme a Progressistes i a els actes conjunts d’abril de República, donant suport a la coalició amb els Verds, i després parlant amb PSM i ERC. Volem deixar clar que nivell local només es pot responsabilitzar al PSM i ERC que no hagi hagut una coalició. Evidentment cada assemblea és molt lliure de prendre la decisió que vulgui però nosaltres també som molt lliures d’opinar que la falta d’unitat és un gran error.

Bé a partir d’aquest moment ja només resta fer més feina, ara ja ha podem fer les comissions per perfilar nostre programa electoral, i intentant demostrar que fa falta una ALTERNATIVA a l’Ajuntament.

Bloc Urxella

El PCE diu ara que no li agrada l'actual Esquerra Unida.

"Estem en un procés especial. El Partit Comunista d'Espanya ha decidit sortir d'aquesta segona clandestinitat. La primera va anar amb Franco, la qual es coneix, la segona és sortir de la clandestinitat provocada pel nostre propi error. Havíem pensat que afeblir al partit o amagar-lo era un símbol de força pel que fa a Esquerra Unida, però pensem ara que ja no és així", va explicar [Francisco Frutos, secretari general del PCE].

InSurGente.- "No ens agrada l'actual Esquerra Unida, per tant, volem canviar-la", va sentenciar Felipe Alcaraz, president del PCE. Alcaraz va agregar que el seu partit pretén canviar "l'essència, el contingut i la forma d'actuació" d'IU "per a fer que sigui un veritable referent per a la gent d'esquerra d'aquest país". Referent a això, el secretari general del PCE, Francisco Fruits va afegir que "si Esquerra Unida perd la seva naturalesa originària com moviment polític i social, sembla que no cabem tots els partits".

El president executiu del Partit Comunista d'Espanya, Felipe Alcaraz, va assegurar avui que el seu partit ha decidit sortir del seu "segona clandestinitat" i "treballar per un Partit Comunista fort, per a altra Esquerra Unida". Alcaraz va fer aquestes declaracions en la presentació de la festa del PCE, que tindrà lloc durant els pròxims dies 15, 16 i 17 en la Casa de Camp.

"No ens agrada l'actual Esquerra Unida, per tant, volem canviar-la", va sentenciar Alcaraz, qui va agregar que el seu partit pretén canviar "l'essència, el contingut i la forma d'actuació" d'IU "per a fer que sigui un veritable referent per a la gent d'esquerra d'aquest país". Referent a això, el secretari general del PCE, Francisco Fruits va afegir que "si Esquerra Unida perd la seva naturalesa originària com moviment polític i social, sembla que no cabem tots els partits".

"Estem en un procés especial. El Partit Comunista d'Espanya ha decidit sortir d'aquesta segona clandestinitat. La primera va anar amb Franco, la qual es coneix, la segona és sortir de la clandestinitat provocada pel nostre propi error. Havíem pensat que afeblir al partit o amagar-lo era un símbol de força pel que fa a Esquerra Unida, però pensem ara que ja no és així", va explicar.

D'altra banda, els dirigents del PCE van voler recalcar la idea que no són una part del Partit Socialista, "el nostre líder no és Zapatero, encara que en ocasions pugui semblar-lo", van explicar, "som altra cosa".

LLEI DE MEMÒRIA I PGE

Referent a la política nacional, Alcaraz va afirmar que el seu partit no va a acceptar "sota cap punt de vista" l'esborrany de la Llei de Memòria Històrica, així com tampoc acceptaran els pressupostos generals de l'Estat per a aquest any al·legant que "el que no es converteix en benefici privat dels empresaris, es converteix en superàvit del Govern, i superavit molt mal gastat".

D'igual manera, Alcaraz va anunciar la negativa del PCE a la reforma de l'Estatut andalús i va criticar les actuacions del Govern referent a immigració. "Els discursos es van acostant als de Berlusconi", va afirmar Alcaraz, "com el qual es va donar l'altre dia en el Congrés, demanant fragates d'atac per a Canàries"

D'altra banda, Francisco Fruits va reiterar el suport del PCE al Govern respecte a l'enviament de tropes a la frontera entre Líban i Israel, "l'actitud de Zapatero creiem que ha estat correcta i l'hem valorat positivament, sempre que no es torni enrere" va asseverar.

Per a concloure, Fruits va assegurar que el PCE s'està "preparant i reforçant" i que va a adoptar "una expressió més clara, contundent i concreta" per a convertir-se en un partit "que porti solucions als problemes de la gent" va concloure.

per Anònim el Friday, 15 September a les 12:35:16.

El que ha de fer l'IU i el PC, és autodisolverse, volatilizarse, desaparèixer. Bastant merda han deixat durant els últims 30 anys. Ja està bé de refundacions, recontrarefundaciones i altres contes de la lletera. Ja està bién de tant marejar la pèrdiz, i l'últim de donar suport el envio al Líban, que vagin ells, amb tots els quals van votar en el congrés, que van ser TOTS. Que els posin un uniformito i al pas de l'oca vagin desfilant, a veure si hi ha sort i es queden allí. [...].

Web Insurgente

“El BLOC va deixar clar a EU que no hi haurà acord si es manté la proposta que ara hi ha damunt la taula pel que fa a la proporció en les llistes electorals” (Pepa Chesa)

EL BLOC SALUDA EL MANIFEST DE VALENCIANS PEL CANVI I COMPARTEIX LA PREOCUPACIÓ PEL BLOQUEIG EN LES NEGOCIACIONS

La secretària d’organització del BLOC, Pepa Chesa, ha saludat positivament el manifest de la plataforma cívica Valencians pel Canvi en què anima a tots els partits nacionalistes, d’esquerres i ecologistes a tancar un acord electoral per a les eleccions autonòmiques del 2007. Chesa ha explicat, en aquest sentit, que “entén plenament la preocupació de Valencians pel Canvi davant del bloqueig en què es troben, ara com ara, les negociacions després que el Consell Nacional d’Esquerra Unida haja aprovat oferir només dos llocs d’eixida per al BLOC en el futur acord. Una oferta, com hem dit més d’una vegada, que està feta amb la intenció que fracasse el diàleg més que no en la vista posada en fer fora al PP”.

La secretària d’organització del BLOC i membre de la comissió negociadora de la formació nacionalista ha assenyalat que comparteix també “la preocupació d’aquesta entitat cívica per la imatge que els partits implicats estem donant a la societat, una imatge preocupant perquè sembla que ens preocupe només els llocs en les llistes i no en fer una coalició amb garanties de propiciar el canvi”. Chesa ha indicat, en aquest sentit, que la posició del BLOC és plenament coincident amb la de Valencians pel Canvi i amb la de moltes altres associacions cíviques del país que reclamen que el pacte done com a fruit “una candidatura amb credibilitat social, on cada partit polític estiga representada segons els seus suports electorals, que aconseguisca il·lusionar a molts sectors socials i que obtinga la màxima rendibilitat electoral”.

Segons Chesa, des del BLOC apostem, com creguem que aposta Valencians pel Canvi, per sumar els vots i aconseguir multiplicar resultats amb una proposta programàtica ben definida, clara, nacionalista, d’esquerres i ecologista. Per això, “entenem que la negociació es troba actualment bloquejada perquè la proposta d’EU no respon als objectius plantejats per moltes entitats cíviques i polítiques, des Valencians pel Canvi fins a nosaltres, tal i com assenyala la secretària d’organització, de fer un acord que no responga a un mercadeig de diputats, sinó a un pacte creíble socialment. I això, en efecte, passa ineludiblement perquè cadascun dels partits tinga el pes que la societat li ha donat en les eleccions.

Chesa ha explicat que el BLOC té la voluntat de reunir-se amb totes les entitats i persones del moviment valencianista amb les quals es va reunir durant maig i juny, entre aquests Valencians pel Canvi, a fi d’informar-los sobre l’actual situació de bloqueig de les negociacions per fer realitat el pacte d’esquerres, nacionalistes i ecologista. Chesa ha assenyalat que “el País València es juga molt a les properes eleccions i no podem defraudar a tanta gent que té la mirada i les esperances posades en nosaltres per fer fora el PP de la Generalitat”.

Levante-EMV

Bloc Nacionalista Valencià

(18-IX-06)

Esquerra proposarà als seus no anar al Bloc si PSM i EU-EV no fan un gest .

Els republicans decidiran definitivament en assemblea el set d'octubre

Els republicans consideren que l'«immobilisme» del PSM i EU-EV dificulta la seva «integració» en la coalició i «si no canvien afavoriran el bipartidisme i el PP».

Carod Rovira i Bernat Joan, dirigents d'ERC.

La direcció d'Esquerra Republicana a les Illes proposarà als seus militants no entrar a formar part de la coalició preelectoral amb el PSM i Esquerra Unida-Els Verds si aquestes dues formacions no mouen fitxa i «faciliten» la seva «integració». Els afiliats republicans es reuniran en assemblea el proper set d'octubre per decidir, definitivament, si entren o no al Bloc. L'Executiva d'Esquerra Republicana -ampliada amb els presidents locals- es reuní ahir a Palma per analitzar l'evolució de les negociacions mantengudes amb PSM i EU-EV i convocar l'assemblea on es prendrà la decisió definitiva.

La proposta que s'ha fet a ERC comportaria que el PSM ocupàs les dues primeres places de la llista al Parlament, EU-EV les dues següents i el PSM la cinquena. D'aquesta manera, les dues formacions aspirarien com a molt a mantenir els resultats actuals. Per a ERC seria el sisè lloc i una plaça de sortida a una hipotètica llista al Consell, possiblement la quarta.

Aquesta oferta no satisfa les aspiracions d'Esquerra i la formació considera que les negociacions han quedat «molt lluny» de les expectatives fixades. Per això, considera que fins a l'assemblea del proper set d'octubre PSM i EU-EV haurien de fer un «esforç» per garantir-los una major presència institucional.

Al mateix temps, els republicans no descarten obrir altres vies de negociació, amb Entesa per Mallorca per exemple, el partit fundat per exmilitants del PSM que abandonaren la formació nacionalista després que aquesta apostàs pel Bloc en el darrer congrés. De fet, dirigents d'Esquerra -entre ells el seu secretari general, Joan Puigcercós- ja s'han vist amb exmilitants del PSM aquest mateix estiu.

J.TORRES.Palma.

Diari de Balears (16-IX-06)

”La consigna entre els militants és que el partit es troba en la millor situació de la història i que s’ha d’aprofitar. Com s’ha publicat, gran part dels arguments donats per Roque López per a defensar la decisió socialista es basaven en estudis i enquestes realitzats pel partit des de Madrid”. (Eivissa confidencial)

El PSOE pensa que pot guanyar Vila en solitari

Francesc Antich i Jaume Matas.

Una de les claus de la decisió del PSOE pitiús de rompre el Pacte és l’optimisme dels seus dirigents. La consigna entre els militants és que el partit es troba en la millor situació de la història i que s’ha d’aprofitar. Com s’ha publicat, gran part dels arguments donats per Roque López per a defensar la decisió socialista es basaven en estudis i enquestes realitzats pel partit des de Madrid. No sabem què fa que el PSOE doni més credibilitat a aquestes enquestes que a les que deien fa 3 anys que el Pacte Progressista guanyaria còmodament les eleccions. En tot cas, sabem que a partir de les prospeccions sociològiques que tenen els socialistes confien en guanyar les principals institucions. Per això confien en l’existència d’una candidatura conjunta d’Eivissa pel Canvi i la resta de partits progressistes que pogués treure l’escó que els faltaria per a la majoria del Consell. En el cas de la ciutat d’Eivissa, però, asseguren que estan en condicions d’aconseguir el que no han aconseguit mai: guanyar en solitari per majoria absoluta.

Eivissa confidencial

”Aquests dos importants dirigents seran recordats per la major devastació de la nostra illa en tota la seva història, com també per no voler atorgar al català, com a mínim, el mateix status que al castellà. Per tant, menys anar de mallorquí per un dia i més fer feina per Mallorca durant tot l'any”. (Toni Tornero – Diari de Balears)

Jaime Matas i Maria Antònia Munar: els encimentadors de Mallorca.

Mallorca tot l'any

En veure en Jaume Matas i na Maria Antònia Munar penjant del balcó la bandera de Mallorca, em vaig imaginar José María Aznar amollant coloms blancs dia 30 de gener. Per ventura estaven tan pendents d'agafar el millor lloc en la foto amb en Rudy Fernández que oblidaren que sentir Mallorca hauria de ser quelcom més que celebrar-ho un pic a l'any, igual que creure en la pau no consisteix només a alliberar colomets el dia de la no violència mentre es dóna suport a guerres il·legals i es proposa bombardejar el Líban. Sense voler entrar en polèmiques sobre la data de la Diada i sobre l'ús gonella que molts fan de la nostra bandera, convé recordar que sentir-se mallorquí passa, entre d'altres coses, per protegir el territori i defensar la llengua pròpia. En canvi, aquests dos importants dirigents seran recordats per la major devastació de la nostra illa en tota la seva història, com també per no voler atorgar al català, com a mínim, el mateix status que al castellà. Per tant, menys anar de mallorquí per un dia i més fer feina per Mallorca durant tot l'any.

Toni Tornero Cobos. Son Sardina.

Diari de Balears (12-IX-06)

”La reivindicació de la bandera no va destinada a incrementar el segell nacionalista sinó tot el contrari. Aquesta bandera és especialment volguda per tota aquella dreta que l'ha tenguda com a símbol de la defensa de ‘lo nostro’ front a la ‘invasió’ catalanista. És impossible que la direcció d'UM se cregui que amb aquesta reivindicació pugui xuclar vots nacionalistes perquè, entre d'altres coses, qualsevol nacionalista tradicional és catalanista i du almanco 30 anys tenint en la senyera quadribarrada, sense cap més afegitó, el més preuat senyal de la seva resistència en un ambient hostil el símbol del qual -per a cada nacionalista- ha estat sempre, justament, l'oficial bandera mallorquina”. (Miquel Payeras)

La intel·ligència d'UM

Maria Antònia Munar.

En una recent entrevista, publicada l'agost, el conseller d'Identitat i Patrimoni del Consell, Joan Cerdà, membre visible del sector nacionalista d'UM, assegura que només el seu partit pot evitar la majoria absoluta del PP a Mallorca. Els antics crítics assumeixen així la consigna que la direcció ha establert com a estratègia electoral. El missatge per si mateix ha assolit un objectiu imprescindible per mantenir qualsevol esperança que les urnes tractin bé UM: oferir unitat sense escletxes. Per aquest costat, doncs, l'estratègia d'imatge anti-PP impulsada per Maria Antònia Munar és intel·ligent i pràctica.

Per altra banda, els últims moviments del partit, en especial el massiu repartiment de banderes locals, indiquen que els membres de la cúpula són conscients que només imantant votants conservadors que no van al PP podran aguantar els tres escons, el gran objectiu perquè per sota perdrien gairebé tota opció de ser tocar poder. Al contrari del que podria parèixer, la reivindicació de la bandera no va destinada a incrementar el segell nacionalista sinó tot el contrari. Aquesta bandera és especialment volguda per tota aquella dreta que l'ha tenguda com a símbol de la defensa de «lo nostro» front a la «invasió» catalanista. És impossible que la direcció d'UM se cregui que amb aquesta reivindicació pugui xuclar vots nacionalistes perquè, entre d'altres coses, qualsevol nacionalista tradicional és catalanista i du almanco 30 anys tenint en la senyera quadribarrada, sense cap més afegitó, el més preuat senyal de la seva resistència en un ambient hostil el símbol del qual -per a cada nacionalista- ha estat sempre, justament, l'oficial bandera mallorquina. No hi ha possible matrimoni entre les dues ensenyes ni entre el que representen. També per aquí el moviment d'UM és molt intel·ligent i pragmàtic, perquè apel·la a la «nostrologia» primària com a segell d'identitat visceral d'un tipus de mallorquí benestant i conservador que veu en el canvi social, en especial en la immigració, una amenaça difusa però seriosa i real per al «país». Un país, però, diferent al que reivindiquen els nacionalistes i molt més proper al que fa uns dies el director de cine Ken Loach explicava que és el vertader país pel govern britànic: «quan (Blair) parla de país, parla de l'interès de l'stablihsment». És aquesta la identitat a la qual apel·la UM: la de classe (Miquel Nadal, sobre Can Domenge: «no ens agraden els habitatges socials»; la desaparició de la Mallorca tradicional -Vilafranca, Montuïri, Algaida...- per l'autovia d'interès de constructors i promotors immobiliaris) trufada amb un conjunt d'imatges folklòriques (bandera, Diada, gegants, ministrils...) que connecten amb la primària identificació sentimental de ciutadans que estan a anys llum del que és el nacionalisme catalanista. Amb altres paraules: és la reivindicació de l'espai regionalista de «lo nostro» per a les classes indígenes benestants, més o manco a l'estil del que volgué impulsar Jeroni Albertí o, en el PP, Gabriel Cañellas.

L'estratègia demostra que UM és perfectament conscient que, al contrari del que diu, no pot ser ella mai la causa que el PP no tengui majoria absoluta, perquè no li aspirarà vots. El que anhela és ser-ne la conseqüència. No és una disquisició semàntica. Per primera vegada en molts d'anys només l'esquerra pot evitar la majoria absoluta del PP a Mallorca, si la coalició progressista aguanta amb 3 escons i el PSOE en puja altres 3 sobre els que ara té. Només així s'avortaria -pel mínim- el desig del PP. Ara bé, UM necessita també alhora i desesperadament el relatiu fracàs del PSOE. Perquè si els socialistes s'enlairassin en vots i escons -més de tres-, via increment de la participació, qui patiria serien els petits: fos la coalició o UM és igual, els hi volarien més de dos escons en conjunt i inexorablement un aniria al PP i tendria majoria absoluta a l'illa.

Són aquestes circumstàncies les que UM ha sabut llegir molt bé i actuar en intel·ligent conseqüència: muntant una estratègia d'imatge folklòrica, fons conservador i pragmatisme tàctic per intentar recollir vots dretans per no baixar percentatge, confiant llavors que l'esquerra faci només el just per evitar la majoria absoluta del PP a Mallorca, la conseqüència de tot plegat serien els 3 escons d'UM que valdrien el seu pes en or, sobretot davant els conservadors. Tot a una carta, difícil però és l'única opció.

Miquel Payeras, periodista

Diari de Balears (6-IX-06)

Aplastante mayoría para que el PSOE vaya solo en 2007. A la votación, a la que acudieron 40 de los 62 delegados, no asistieron destacados militantes propacto, como Roldán y Campillo

El secretario general de los socialistas pitiusos, Roque López, explicó al término del comité que el hecho de que el PSOE se presente por separado es una «cuestión de estrategia», ya que el momento histórico actual es «completamente diferente» al del 96, cuando se conformó el Pacte al Senado o en 1999 cuando se propició un nuevo pacto de todas las fuerzas de la izquierda.

El secretario general de los socialistas pitiusos, Roque López, explicó al término del comité que el hecho de que el PSOE se presente por separado es una «cuestión de estrategia», ya que el momento histórico actual es «completamente diferente» al del 96, cuando se conformó el Pacte al Senado o en 1999 cuando se propició un nuevo pacto de todas las fuerzas de la izquierda. «No renegamos del Pacte constituido hasta ahora; en su momento generó una ilusión importante para el electorado», señaló López.

Pese al anuncio de ir por separado, el secretario general aseguró que buscarán «puntos de encuentro» con los demás partidos de izquierda y citó entre los temas que les unen las carreteras, las depuradoras o las nuevas Normas Subsidiarias de Sant Josep. «Seguiremos trabajando para presentar alternativas porque tenemos la vocación de gobernar», añadió el dirigente socialista, que aseguró que se trata de apostar por otra fórmula para conseguir el mismo objetivo: derrotar al PP. «Muchos pensarán que nos equivocamos», reconoció López , que recordó que la decisión viene avalada por estudios y encuestas hechos desde Madrid que sitúan a los socialistas pitiusos en buen lugar para obtener un buen resultado. López añadió que han mantenido reuniones con el resto de los partidos de izquierda en las que se ha hablado de la necesidad de plantear «alternativas imaginativas» y consideró que lo ideal sería que los partidos a la izquierda del PSOE se unieran en un pacto preelectoral. «Eivissa pel Canvi es una buena propuesta para que la gente se integre y trabaje desde allí», dijo López, que añadió que si eso se consigue y «en la suma de unos y otros se consiguen las mayorías necesarias», seguramente será posible un pacto postelectoral.

CLAUDIA ROIG

Última Hora (Eivissa)

· Diada de Mallorca, sí, però ben satisfets a l'interior d'Espanya.

· Diada de Mallorca, sí, però fent part d'una regió espanyola.

· Diada de Mallorca, sí, però al servei de la casa reial d'Espanya.

· Diada de Mallorca, sí, però oblidant la pertinença als Països Catalans.

· Diada de Mallorca, sí, però gens ni mica catalana!

· Diada de Mallorca, sí, però més castellana!

· Diada de Mallorca, sí, però del tot anorreada!

Diada de Mallorca 2006

Jaime Matas i Maria Antònia Munar: els encimentadors de Mallorca.

Tant en una visió retrospectiva, com en perspectiva de futur, el present de Mallorca és el que és. Malgrat alguns vulguem que sigui un altre.

Ningú no en té cap dubte.

La gent que viu a Mallorca ha canviat molt, en aquestes darreres dècades. I el territori també. Pentura en uns pocs anys molt més que durant segles.

La situació econòmica, les relacions socials, els costums, l'alimentació, la manera de vestir, les llengües que s'hi parlen -llegeixen, escriuen i/o canten-, les creences, els hàbits, les tècniques, les religions, etc. han sofert transformacions, com aquell qui diu impensables fa només dos dies!

Allò que no ha canviat gaire amb el pas del temps, emperò, és el manteniment cada cop més consolidat de les relacions de dominació i dependència a les quals viu sotmesa Mallorca, les Illes Balears i Pitiüses, i tot el conjunt dels territoris que conformen els Països Catalans, a la realitat estatal d'Espanya.

Si algun aspecte no ha variat gaire en aquests darrers tres-cents anys és la dependència estricta de la veïna Espanya, a la qual viu sotmesa Mallorca!

Tot i que sempre hi ha qui vol parar-hi una mica més d'esment i procura frenar-ne envestides; d'altres -en gran nombre, certament- hi faciliten la tasca encomanada pel monarca i la cort, establerts a Madrid des de fa tres segles.

La Diada de Mallorca 2006, tot i la convidada oficial d'enguany a penjar banderes mallorquines a balconades i finestres de viles i ciutats d'aquesta illa, sembla que vol passar ben de puntetes per damunt d'aquest fet tan singular:

· Diada de Mallorca, sí, però ben satisfets a l'interior d'Espanya.

· Diada de Mallorca, sí, però fent part d'una regió espanyola.

· Diada de Mallorca, sí, però al servei de la casa reial d'Espanya.

· Diada de Mallorca, sí, però oblidant la pertinença als Països Catalans.

· Diada de Mallorca, sí, però gens ni mica catalana!

· Diada de Mallorca, sí, però més castellana!

· Diada de Mallorca, sí, però del tot anorreada!

Si abans de la Diada de Mallorca 2007, a Madrid s'ha d'aprovar el nou estatutet d'autonomieta per a les illetes de Balears, ja serà bo que, a més de banderes multicolors penjades als edificis, s'hi promoguin també d'altres mogudes ciutadanes que reivindiquin:

· major benestar social més ben repartit per tot Mallorca,

· més cohesió social i més respecte de part del poder central,

· més gosadia en la descentralització de l'administració pública,

· majors quotes d'autogovern illenc,

· major modernització que faci una Mallorca socialment capdavantera a Europa,

· més canvis en profunditat en polítiques socials, de territori, d'economia productiva i de drets humans,

· major consciència de pertànyer als Països Catalans,

· més capacitat en assumptes tan cabdals com la immigració, infrastructures, noves tecnologies, relació amb Europa,

· més recursos per frenar el procés d'empobriment a què es veuen abocades les capes populars mallorquines,

· major capacitat de decidir l'ús dels propis recursos,

· major impuls institucional de la societat civil mallorquina, de manera que n'esdevengui la protagonista primera d'aquests canvis

· més esforços per garantir la plena democràcia i la societat del benestar a Mallorca, consolidant l'establiment d'uns Països Catalans lliures i independents a l'interior d'Europa.

Comentaris de l'article

UM és franquista?

Amadeu | 07/09/2006, 21:12

Dilluns passat, en el ple de l'ajuntament de Bunyola, UM se va negar a condemnar el franquisme. Ser mallorquí deu voler dir se fatxa, per ells, ja que ells sempre són els 'bons mallorquins'. Un bandera que promouen els proto-fatxes i els fatxes de ple no pot ser bona.

Bloc Africanet

(7-IX-06)

Esquerra Republicana s'interessa per col·laborar amb l'Entesa per al 2007

Joan Puigcercós es reuní amb els ex-PSM en la seva darrera visita

El dirigent d'ERC Joan Puigcercós es reuní amb els ex-PSM en la seva darrera visita a Mallorca.

Esquerra Republicana i Entesa per Mallorca, la plataforma municipalista que han impulsat exmilitants renovadors del PSM, podrien col·laborar cara a 2007. Això és el que ha transcendit dels contactes que les cúpules d'ambdues forces han mantingut darrerament i que culminaren en una trobada a Algaida, el passat 25 d'agost, en què participà el secretari general d'ERC, Joan Puigcercós. La presa de contacte entre l'Entesa i Esquerra es fa en un temps d'espera de les negociacions obertes entre els republicans, el PSM i EU-EV per constituir una coalició cara a 2007. Esquerra ha reiterat que només acceptarà formar part d'aquesta proposta electoral en termes d'igualtat amb la resta, una condició que sembla difícil de garantir.

Les relacions d'Esquerra amb l'Entesa, que en principi no preveu presentar candidatura a les autonòmiques, es podrien activar si fracassassin les negociacions amb el PSM i EU-EV. En tot cas, en l'àmbit on la col·laboració entre les dues forces nacionalistes és més factible és en el municipal. Ara mateix, a diverses localitats de Mallorca s'estudien diverses combinacions per formar candidatures d'esquerres. De tota manera, és significatiu que Puigcercós no es reunís amb representants del PSM o d'EU-EV en la seva darrera visita a Mallorca i sí que ho fes amb una força que acaba de néixer.

Ahir, els portaveus de l'Entesa, el regidor de Sóller, Miquel Gual, la batlessa de Santa Eugènia, Maria Eugènia Pou, el regidor de Muro, Ramon Quetgles, i Felip Esteva anunciaren, en una compareixença a Palma, que la Plataforma es constituirà en partit i organitzarà un congrés fundacional a l'octubre. Entesa anuncià la seva pretensió de concórrer als comicis en uns 15 pobles de l'Illa, entre els quals ja ha confirmat la presència de candidatures a Sóller, Muro i Santa Eugènia, segons explicà Esteva. Assegurà que no descarta que Entesa per Mallorca participi en les eleccions a la batlia de Palma i també a les autonòmiques.

J.TORRES.Palma.

Diari de Baleares (3-IX-06)

Per Cecili Buele Ramis, exconseller de Cultura del Consell Insular de Mallorca i dirigent d’ERC.

”Miquel López Crespí reivindica constantment la dignitat de l'esquerra i en reclama unes polítiques diferents a la dreta caciquil conservadora; n'exigeix una major atenció a la marginació social, a la protecció del territori, al foment de la llengua i la cultura catalana, a l'impuls de l'ensenyament”. (Cecili Buele)

El periodisme d’opinió a les Illes i la lluita contra la dreta: els articles de Miquel López Crespí.

Palma (Mallorca). Manifestació per la independència de l'any 2004. L'escriptor Miquel López Crespí i l'eurodiputat d'ERC Bernat Joan sempre en primera línia en la lluita per la Independència dels Països Catalans.

Reivindicar la dignitat de l'esquerra

L'escriptor Miquel López Crespí ha de publicar un recull dels articles que han anat sortint en El Mundo-El Día de Baleares durant aquests darrers tres anys (El saber dir les coses. Una visió crítica del Pacte de Progrés: Els nostres reptes). Tots els partits polítics que conformen el Pacte de Progrés, els seus representants més significatius i les seves actuacions públiques més cridaneres, són al punt de mira preferent de l'autor d'aquest llibre.

Francesc Antich i Jaume Matas.

La visió crítica del Pacte de Progrés que traspua l'obra de Miquel López Crespí, el fa un d'aquells ciutadans que endevinen i encerten, avui, allò que succeeix demà. Amb això, s'avança sovint als esdeveniments, preveint-los i enfrontant-si amb acurada precisió.

Analitzant en profunditat etapes i circumstàncies de temps enrera, observa les realitats polítiques actuals i intenta projectar-les en una perspectiva de futur que, lluny d'albirar-s'hi clar i diàfan, ofereix més tost aquelles ombres ennigulades que solen precedir les tempestes a les nostres illes.

Més que acontentar-se veient amb complaença la tan desitjada arribada al poder d'un govern progressista i nacionalista, per primer cop en la història illenca del nostre país, deleja veure'n perllongada l'actuació durant dècades continuades.

En els articles de Miquel López Crespí es reclama amb molta més força fer país de bon de veres

Per això mateix, no dubta a mostrar-se molt crític davant tot allò que considera mancança greu. En reclama més grans dosis de gosadia i atreviment. Hi recomana un nivell més alt de fermesa en les propostes. Hi rebutja durament les actituds que van prenent uns governants, massa sovint semblants a gent encastellada en dèries característiques del món conservador. Per això es mostra molt exigent. No vol veure'ls enlluernats davant les poltrones del poder, ni davant els sous sucosos que perceben puntualment cada mesada. Més que alimentar-se l'afany d'acumular càrrecs públics a balquena, els reclama amb molta més força fer país de bon de veres. En fa sempre una crítica amistosa, no per això manco punyent.

Els reclama "siau qui sou", nacionalistes i d'esquerres, no cansant-se mai de repetir-ho. Cadascú des del seu lloc, però sempre en bé del poble maltractat i arraconat secularment.

Tant li és fixar-ne l'atenció en les formacions polítiques que integren el Pacte de Progrés, com en les persones que hi governen, com en les actuacions duites a efecte mitjançant la tasca de govern que han desplegat en aquests anys.

Els articles de Miquel López Crespí demanen enfortir un Pacte de Progrés que ens faci avançar en autogovern i independència, en solidaritat i lluita oberta

En fa una repassada general pel conjunt de les Illes Balears i Pitiüses. Hi destria les dones i els homes que han rebut l'encàrrec popular d'enfortir-hi un Pacte de Progrés que les faci avançar en autogovern i independència, en solidaritat i lluita oberta, en autoreconeixença i autoafirmació.

Els reclama noves formes d'exercir la tasca de govern, com a via única per sortir del desencís i la decepció cada cop més escampats a les quatre illes.

No dissimula gens ni mica les seves preferències personals pel cabdill de l'esquerra nacionalista de Mallorca, amb qui ha compartit temps enrera moltes lluites: Mateu Morro. El veu molt ben dotat d'aquella intuïció política que esdevé més encertada. Creu que, amb el pas del temps, els fets li donen sempre la raó.

Alhora que veu el nacionalisme que representa el PSM com una de les opcions polítiques manco embrutides pel poder, s'adona d'operacions molt ben muntades per desmuntar-lo d'allà on ha aconseguit situar-se a hores d'ara.

Percep en l'actuació política institucional d'Els Verds de les Illes la gran esperança de futur per a aquests pobles, amb la pràctica lluitadora més aferrissada contra la degradació dels territoris i els entorns de les Illes.

Repassant un per un tots els partits del Pacte, en constatar l'aferrissat enfrontament que produeixen les polítiques divergents de dues formacions diametralment oposades, com són Esquerra Unida i Unió Mallorquina, no dubta a traure a llum algunes de les contradiccions internes més ferotges que, al seu entendre, té i manté la formació esquerrana.

Als problemes d'ordre intern que pateix Esquerra Unida, n'afegeix molt dures crítiques al fet de veure'l com un partit que mai no escolta, que persegueix immoralment la dissidència i que s'uneix al PSOE en actuacions poc comprensibles.

Es reivindica constantment la dignitat de l'esquerra i en reclama unes polítiques diferents a la dreta caciquil conservadora

En relació amb el Pacte de Progrés, en general, Miquel López Crespí, reivindica constantment la dignitat de l'esquerra i en reclama unes polítiques diferents a la dreta caciquil conservadora; n'exigeix una major atenció a la marginació social, a la protecció del territori, al foment de la llengua i la cultura catalana, a l'impuls de l'ensenyament.

Alhora que apunta cap a la lluita necessària contra el racisme, el sectarisme, l'acumulació de càrrecs, o l'encimentació del territori, en una crítica que, per amistosa, deixa de ser també punyent.

Amb aquesta visió crítica del Pacte de Progrés, amb tots els articles que en defensa d'una política nacionalista i d'esquerra ha publicat aquests darrers tres anys en El Mundo-El Día de Baleares, Miquel López Crespí ha sabut dir molt bé les coses pel seu nom, esmolant les arestes dels grans errors comesos i posant fites punteres als reptes del futur.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Setembre 2006					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
				1	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30

• El PSOE romp el Pacte Progressista a Eivissa
• Grosske diu adéu a ERC
• Maulets i el que no ha fet l'esquerra oficial en 30 anys
• Pollença: la coalició PSM, ERC, EU no va ser possible
• El Partido Comunista de España no va d'Izquierda Unida
• El mercadeig de sous i cadiretes i les eleccions de 2007
• Eleccions 2007 - ERC demana un gest a PSM i EU-Verds
• El PSOE mata el Pacte Progressista a Eivissa
• La Diada i el PP-UM: encimentadors i devastadors de Mallorca
• La Diada de Mallorca i la intel·ligència de Munar i UM

• General [203]
• Articles [13]
• Història del Pacte de Progrés [1]
• Literatura [18]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom