Per la Independència, la República i el Socialisme

La gran Diada de 1977. (I)

Potser seria útil per a les noves generacions de ciutadans i ciutadanes que no visqueren els esdeveniments de la transició fer una mica d'història de com anaren les primeres provatures de marxar en el camí del nostre alliberament nacional i social.

La més gran manifestació que ha tengut lloc a Mallorca en defensa de l'Estatut i del nostre autogovern va ser la del 29 d'octubre de 1997.

Però fem una mica d'història.

A finals del 77, com a cloenda de les activitats del Congrés de Cultura Catalana, hi havia hagut la gran manifestació de la Diada per l'Autonomia. La major manifestació de la història de Mallorca, encara no superada! Més de quaranta mil persones, molt il·lusionades, amb esperança d'anar avançant vers l'autogovern, ens hi arreplegàrem a sentir el parlament unitari que va llegir Josep M. Llompart. Ningú no imaginava aleshores que quatre aprofitats s'apoderassin dels esforços populars per a viure a costa del contribuent. En el que fa referència a la Diada per l'Autonomia, l'OEC va ser un dels partits que més feina va fer per garantir el seu èxit. Aleshores jo miliava dins de l'OEC i record que les activitats normals de partit quedaren paralitzades i ens dedicàrem en cos i ànima a la propaganda i organització de la Diada.

Les reunions per organitzat la major manifestació nacionalista i d'esquerres de la història de Mallorca es feien normalment en el local de l'OCB. Com explica l'escriptor Antoni Serra en el llibre Gràcies, no volem flors (Edicions de La Magrana, 1981): "...però, mentrestant, les reunions continuaven. Eren setmanals i es feien a l'Obra Cultural Balear. S'aixecà acta de cada una d'elles, ja que, en un assumpte tan important com l'autonomia, calia deixar constància de tot el que es discutia, dels acords que es prenien, de les propostes que es feien i de les discussions. Si més no, els papers serveixen de vegades de testimonis històrics, no fos cosa que el temps desvirtuàs en el futur el contingut i les intencions d'aquelles reunions. Ja he dit que Sánchez Allés era el representant o el portaveu centrista; pels socialistes de Felipe hi venia assiduament en Josep Moll; pels socialistes nacionalistes, en Sebastià Serra i en Damià Ferrà-Ponç; els comunistes estaven representats habitualment per Victorí Planells, a més de Josep Valero i Miquel Rosselló; Isidre Forteza venia pel Moviment Comunista de les Illes; Antoni Mir, alternant amb Miquel López Crespí, venia per l'OEC; Armand Candela i Climent Garau, per la Unió Autonomista o Partit Nacionalista de Mallorca, etc...". En aquelles reunions es parlà, entre moltes altres coses, de com organitzar les distintes intervencions en l'acte.

Les coses pareixien funcionar a la perfecció fins que va esclatar la bomba: UCD, per boca de Maximilià Morales i Lluís Pinya, desautoritzava tot el que havia aprovat l'anterior representat, Sánchez Allés i volgueren fer-se seva, de forma completament oportunista, la feinada feta fins aquells moments. Es tractava de capitalitzar l'acte, llevar-li contingut nacionalista i esquerrà, excloure l'escriptor Antoni Serra de les intervencions i fer de Jeroni Alterti i UCD els protagonistes màxims del 29 d'octubre.

En defensa de la unitat aconseguida Antoni Serra decidí no participar en la lectura de discursos fins que, espitjat per Aina Moll, Antoni Mir (i tots els grups d'esquerra de l'Assemblea) accedí a reconsiderar la seva posició. Amb els anys, l'escriptor valora que no ho hauria d'haver fet ja que les claudicacions davant UCD i la dreta foren excessives. En la pàgina 188 de Gràcies, no volem flors, explica: "Ara sé que em vaig equivocar, que no havia d'haver participat a la Diada, perquè amb el temps m'he adonat que va esser una pantomima, el motiu més cruel de frustracions futures. Qui creia realment en l'autonomia? Els esdeveniments polítics dels anys 78-79 i 80 ho han deixat ben clar. Per a la majoria dels nostres polítics, l'autonomia és una farsa o, en tot cas, un mot ridiculitzat i desvirtuat, que ha generat no pocs desencisos i no poques actituds d'indiferència. Per això vàrem fer aquella Diada?".

Però no avançem els esdeveniments. Es tractava d'aconseguir, malgrat tots aquests entrebancs i contradiccions, una participació massiva del poble mallorquí en la Diada. Era una feinada (ja n'estàvem acostumats!) estar el vespre sencer aferrant cartells. No en vaig veure mai cap dels futurs dirigents dels organismes autonòmics aferrant cartells per les nits. Devien ser als seus negocis, com de costum, mentre la gent anònima, al carrer, els feia la feina. Que n'hem fetes de coses, des dels anys seixanta fins a finals dels setanta, per tota aquesta colla d'oportunistes i vividors de la política que s'han aprofitat com a sangoneres de la lluita popular!

No es tractava tan sols de fixar cartells a les parets. Els feixistes sortien a desaferra-los. Per tant, muntàrem piquets de defensa. Piquets, majoritàriament formats per militants d'OEC, MCI, PTE, PSM, PCE i molts obrers de diversos sindicats. S'hauria d'haver vist els treballadors de totes les contrades armats amb barres de ferro per a defensar els cartells que convocaven a la manifestació de dia 29 d'octubre! La qüestió -la defensa de l'autonomia- era seriosa i no volíem consentir que quatre reaccionaris ens fessin malbé la feina. Grups de jovençans de "Fuerza Nueva" feien desastres amb els cartells que anàvem penjant. Com ja he dit en les nits anteriors a la manifestació no hi eren enmig del carrer aferrant els posters, ni menys encara defensant-los, tota la sèrie de personatges que després es farien famosos damunt l'esforç d'aquests anònims militants. Fotografies en els diaris? Totes les que vulgueu! Però comparèixer a les reunions, fer feina enmig del poble o sortir al carrer a lluitar contra la dreta... ca barret!

I l'èxit d'aquella gran manifestació del 29-X-1977 no hagués estat possible sense la col·laboració dels menyspreats treballadors que, des de barriades i pobles, participà massivament en l'acte reivindicatiu més gran de la nostra història (l'esperit del qual va ser ben aviat traït pels mateixos que, de forma oportunista, encapçalaven la manifestació).

Miquel López Crespí/p>

Publicat en la revista L'Estel (1-III-06)

Els renovadors del PSM preparen la imatge d'un partit local sense el Bloc.

El sopar d'homenatge a Mateu Crespí reuní membres de vuit agrupacions municipals.

El sopar d'homenatge a Mateu Crespí que se celebrà dissabte a vespre, a Santa Eugènia, aconseguí aplegar membres de les agrupacions locals del PSM de Sóller, Sencelles, Campos, Costitx, sa Pobla, Santa Eugènia i Vilafranca. L'acte serví per intercanviar opcions respecte del nom, les sigles i fins i tot el logotip del partit nacionalista, diferent del del Bloc, amb el qual aquestes agrupacions i altres com les de Muro, Santa Margalida, Pollença, Alaró o Bunyola tenen gairebé decidit concórrer a les pròximes eleccions.

Durant les properes setmanes, a aquestes agrupacions se n'hi poden afegir d'altres com les de Marratxí, Capdepera o Felanitx que, com moltes de les esmentades, es reuneixen aquests dies per decidir quina estratègia els convé més amb vista als comicis municipals prevists d'aquí a un any.

Crespí estigué acompanyat durant el sopar per membres del partit, com les conselleres Bàrbara Bujosa o Caterina Canyelles, i pronuncià un breu discurs en el qual deixà clar als taujans que ja no tornarà a demanar el vot per al PSM en les properes eleccions. Així, considerà la possibilitat d'un partit d'àmbit «mallorquí», del qual «encara no es té clar el nom».

La vetlada, que començà amb l'assistència de centenars de veïns del poble que anaren a homenatjar Crespí, finalitzà ben entrada la nit amb un debat intern sobre el nom del partit i les sigles. Fins i tot es recolliren opinions amb diverses mostres en paper d'un primer logotip, que deixa espai per al nom de cada localitat davall l'epígraf «Entesa de...».

També es comentà la conveniència d'engrescar-se en un projecte de caire autonòmic que pugui ocupar l'espai nacionalista que deixi buit el Bloc entre els oficialistes del PSM i EU-EV, tot i que aquesta possibilitat no acabà de concretar-se i Crespí admeté que «encara és un poc verda».

Molts dels presents manifestaren la inconveniència de presentar-se a unes municipals amb els regidors o els representants locals d'EU-EV i que aquest fet, en una realitat de poble molt diferent de la de Palma, podria restar vots en lloc de sumar-ne.

Entre els assistents, hi eren diversos membres de l'agrupació del partit a Sóller, encapçalada per Miquel Gual, que explicà que el PSM de la localitat continuarà el camí de Mateu Crespí i el decidit a Santa Eugènia, i es presentarà a les eleccions amb unes sigles i una imatge diferents. Aquesta agrupació disposa de tres regidors al municipi i Gual té una llarga experiència política.

M. MEDRANO.Sta. Eugènia

Diari de Balears

(19-VI-06)

"L'esquerra alternativa, els sectors, col·lectius i plataformes que estam mobilitzats contra la dreta depredadora que ens malgoverna volem anar mol més enllà d'aquesta simple batalleta per a la supervivència d'aquells que feren malbé el nostre Pacte de Progrés. Necessitam acabar amb la incompetència de la dreta i de la falsa esquerra, fer fora del govern de les Illes tots aquells entestats en la destrucció de Mallorca i de les Illes, tots aquells que, per activa i per passiva, no fan res per aturar l'especulació, la depredació constant de recursos i territori. I la crítica de l'esquerra alternativa va evidentment contra el PP i els seus satèl·lits, però també contra aquella esquerra de la moqueta que quan va governar no sa saber fer un autèntic Pla d'Ordenació Territorial que aturàs la destrucció del país. O, ara mateix, una esquerra oficial que pacta amb el PP la marginació del català en el nou estatut de les Illes, així com pacta amb el PP el flirteig amb el secessionisme lingüístic en el nou estatur valencià. Per a l'esquerra alternativa de les Illes el canvi que volem no solament és estètic, llevar aquells que no ens agraden en la gestió del règim, sinó, i sobretot, el que volem és un canvi de política, un canvi autèntic que aturi els efectes devastadors -i en alguns casos irreversibles- del pacte PP-UM". (Miquel López Crespí)

Per un bloc d'esquerra nacionalista com cal

Aquests dies hi ha reunions de delegacions del PSM, EU i ERC per mirar de tirar endavant una coalició electoral per a les autonòmiques del 2007. Per ara no hi ha acords definitius; simples contactes i res més. Sembla que els reunits, en vistes de les actuals circumstàncies de crisi del PSM, volen ajornar fins que passin les vacances de juliol i agost qualsevol decisió definitiva no fos cosa que complicàs encara més les possibilitats electorals de les cúpules dirigents d'aquestes organitzacions. ERC, que potser pensa que pot consolidar la seva presència a les Illes una vegada que ha constatat la crisi del PSM, encara no ha donat el vist-i- plau a l'operació electoral i, molt manco, a la formació d'una nova força política, el bloc d'esquerra nacionalista, que indubtablement faria innecessàries les seves sigles com a partit independent. En el moment de redactar aquesta crònica no hi ha res d'aclarit per a l'any 2007. A hores d'ara estam, doncs, sense saber si els partits que s'han reunit volen tirar endavant només un procés d'unitat electoral o si voldrien anar més enllà i prioritzar la construcció d'una nova força política illenca, un bloc d'esquerra nacionalista pastat des de la base en la línia que han defensat sempre homes com Miquel Àngel Maria, Pep Juárez, secretari general de la CGT de les Illes, Cil Buele, Llorenç Buades i qui signa aquest article, que d'ençà fa anys pugna en la línia de concretar aquest bloc de lluita i mobilització. Un bloc de lluita contra la dreta especuladora; un bloc que, per altra banda, ja existeix en la pràctica quotidiana del poble, de les seves avantguardes més combatives.

Però, per a desgràcia de tots aquells sectors de l'esquerra alternativa que volem aquest bloc de l'esquerra autèntica de la nostra terra i que hauríem desitjat que s'hagués anat concretant de seguida que s'esdevengué la derrota del Pacte de Progrés ara ja farà tres anys, mai no veiem que aquest desig tantes vegades demanat pels distints col·lectius que lluiten activament contra la dreta es concreti per part ni banda. Moltes reunions per discutir de llistes per a servar sous i cadiretes però res de treball unitari des de la base per donar suport i enfortir els moviments de base. Caldria tornar llegir en referència a aquestes qüestions el que va escriure el secretari general de les Illes de la CGT Pep Juárez en un magnífic article titulat "Per un bloc desbloquejat".

Pensam que els dirigents de PSM, EU i ERC no poden ajornar fins passades les vacances una decisió quant a si s'ha de bastir una coalició electoral o un autèntic bloc d'esquerra nacionalista que, per descomptat, és quelcom de ben diferent de barallar-se per qui ha d'anar el primer o el segon en les llistes.

Els dirigents que s'han reunit aquests dies no han donat encara cap resposta engrescadora als col·lectius polítics, culturals i sindicals, a les plataformes que des de fa anys fan política des de la base com a servei al poble, mai pensant en anar els primers en una llista electoral. Com molt bé explicava Pep Juárez, secretari de la CGT-Illes en l'article abans esmentat, la unitat que vol l'esquerra alternativa va molt més enllà "de les intencions electoralistes d'alguns dirigents, només guiades pel seu instint de supervivència política".

No es tracta solament de canviar de polítics, sino de política. En moltes de les declaracions que demanen una coalició electoral, i que sovint confonen amb un bloc, que seria quelcom de ben diferent, una nova força política per enfrontar-se a l'efecte devastador del PP i aliats, en moltes d'aquestes declaracions, repetesc, fetes amb tota la bona intenció del món, hi ha molt poc de programàtic, de política alternativa a la depredació present i al neoliberalisme dominant. Recordem que la destrucció ambiental no és solament responsabilitat del PP. El PSOE, com escriu Llorenç Buades, l'històric dirigent de l'antifranquisme illenc en un article titulat "Un bloc electoralista per servar les cadiretes?" "hi té bastant a veure, i també UM, que fa formar part del govern del Pacte de Progrés". Un bloc d'esquerra s'ha d'oposar activament, com diu Llorenç Buades al model neoliberal europeu que s'expressa en el Tractat de Maastricht, o en el projecte constitucional europeu. A nivell estatal només la CGT s'ha oposat activament al poder de les multinacionals. I, en relació a la precarietat laboral, aquest futur bloc d'esquerra hauria de tenir una política ben diferent, per exemple, a les pràctiques quotidianes de CC.OO. i UGT que recentment han signat amb la patronal una reforma laboral que ataca greument els interessos dels treballadors.

Nosaltres estam totalment d'acord amb les idees expressades pel dirigent de la CGT illenca en e magífic article "Per un bloc desbloquejat". Es tractaria, com ha escrit Pep Juárez i han defensat tants i tants activistes de l'esquerra alternativa de les Illes, d'anar bastint un bloc de lluita des de la base de la societat, no des de les cúpules dirigents que des de la transició han abandonat les idees de socialisme, transformació social, república i autodeterminació i ara, en veure que poden perdre poltrona i privilegis, s'apunten, de forma oportunista i interessada, a qualsevol moguda que pugui arreplegar un parell de vots que els salvi de l'extraparlamentarisme i els obligui a guanyar-se la vida com tots els altres mortals, fent feina en una professió, en un ofici. Aquest és l'autèntic drama que amaga la confusió intencionada en el debat "coalició electoral per al 2007 o bloc d'esquerra nacionalista". Els dirigents que són a punt de perdre el sou en no arribar al 5% de l'electorat són els primers que atien i fomenten la confusió en referència a aquesta important qüestió cabdal per al futur polític de les Illes. A molts dels polítics de la moqueta i el cotxe oficial ja els va bé una simple coalició electoral per a provar de salvar el sou. Però a nosaltres ens interessa el futur de Mallorca i de les Illes i ben poc els problemes que pugui tenir un polític professional per a provar de continuar en nòmina.

L'esquerra alternativa, els sectors, col·lectius i plataformes que estam mobilitzats contra la dreta depredadora que ens malgoverna volem anar mol més enllà d'aquesta simple batalleta per a la supervivència d'aquells que feren malbé el nostre Pacte de Progrés. Necessitam acabar amb la incompetència de la dreta i de la falsa esquerra, fer fora del govern de les Illes tots aquells entestats en la destrucció de Mallorca i de les Illes, tots aquells que, per activa i per passiva, no fan res per aturar l'especulació, la depredació constant de recursos i territori. I la crítica de l'esquerra alternativa va evidentment contra el PP i els seus satèl·lits, però també contra aquella esquerra de la moqueta que quan va governar no sa saber fer un autèntic Pla d'Ordenació Territorial que aturàs la destrucció del país. O, ara mateix, una esquerra oficial que pacta amb el PP la marginació del català en el nou estatut de les Illes, així com pacta amb el PP el flirteig amb el secessionisme lingüístic en el nou estatur valencià. Per a l'esquerra alternativa de les Illes el canvi que volem no solament és estètic, llevar aquells que no ens agraden en la gestió del règim, sinó, i sobretot, el que volem és un canvi de política, un canvi autèntic que aturi els efectes devastadors -i en alguns casos irreversibles- del pacte PP-UM.

Per això volem, i hem escrit nombrosos articles al respecte, que es comenci a bastir un bloc d'esquerra nacionalista com cal, un bloc allunyat del simple oportunisme electoralista, lluny del simple instint de supervivència dels polítics fracassats, com molt bé apunta Pep Juárez. Un bloc de l'esquerra alternativa on tenguin cabuda, des de la base i amb dret de decisió, tots aquells col·lectius socials que han estat i estan a l'avantguarda de les mobilitzacions socials contra l'especulació, en defensa del territori i els nostres minvats recursos naturals; un bloc de lluita (i també electoral) on l'autèntic protagonisme correspongui a l'avantguarda real de la nostra terra, els grups i plataformes que s'han manifestat contra la guerra i contra l'imperialisme, en defensa dels drets laborals dels treballadors, per la convivència i la integració igualitària dels immigrants; tots aquells col·lectius que són en primera línia de la lluita en defensa del català, cada vegada més marginat i minoritzat amb pactes com el de l'estatut de les Illes, signat per PP i PSOE. Un bloc d'esquerra nacionalista que presenti a la societat un programa que tengui en compte el problema de la violència masclista contra les dones, que estigui a l'avantguarda de la lluita pels nostres drets nacionals i socials, que sigui actiu en el combat contra el renaixement del feixisme a les nostres ciutats.

Aquest és el bloc d'esquerra nacionalista que volem i pel qual lluitam activament des de fa molts d'anys, des del primer dia que començàem la lluita contra el feixisme en els anys seixanta del segle passat, quan teníem quinze anys i ja érem enmig del carrer sense por de la Brigada Social lluitant per aquest país lliure i solidari al qual hem donat els millors anys de la nostra vida i al qual donarem tot el que ens resta de la nostra existència. Un instrument d'intervenció política útil, vàlid i necessari per als sectors populars de la nostra societat, un bloc de lluita que ja existeix enmig del carrer, en el combat quotidià contra la dreta i els depredadors, contra el feixisme i l'imperialisme, un bloc que té poc a veure amb la trista història de nòmines, cotxes oficials, privilegis, moqueta de palau i altres misèries semblants.

Miquel López Crespí

Ciutat de Mallorca (19-VI-06)

UN FRACÀS COL·LECTIU .

"El fracàs col·lectiu per arribar a aquest estatut retallat ha sigut molt gran. Ha calgut fracturar el sobiranisme, trencar l’experiència d’un govern catalanista i d’esquerres i portar CiU a un radicalisme en l’acció política desconegut en la seva història recent.

Creiem que totes i cada una de les forces polítiques catalanes haurien de fer una profunda autocrítica i ser conscients que, tot i l’avenç que representa aquest estatut, no ha solucionat cap dels grans problemes. El sobiranisme no n’ha de sortir debilitat, tot el contrari. Hi ha una gran massa de ciutadans descontents. I una part petita, però important, ha donat el pas de trencar amb un projecte autonòmic. Ara ningú no ho voldrà reconèixer, però d’aquí quatre o cinc anys tornarem a estar al mateix lloc i tots plegats ens haurem de preguntar –cosa que ja hauríem d’haver fet fa uns mesos–, si el que necessiten Catalunya i els Països Catalans és un estatut. Cal, doncs, un gran repte per al sobiranisme". (Editorial Tribuna Catalana)

Tribuna Catalana. Editorial.

Aquesta editorial caldria llegir-la d’aquí a 15 dies, quan les volades de coloms i les justificacions s’acabin i ens haguem d’enfrontar a la crua realitat del resultat: que pràcticament dos de cada tres ciutadans de Catalunya, o bé han votat no, o bé s’han inhibit –fet que potser és encara pitjor. En veure la repercussió que el resultat ha tingut entre els partidaris del sí, caldria preguntar-se des d’una visió sobiranista si estarien fent la mateixa lectura si es tractés d’un referèndum d’autodeterminació. I és que el fracàs col·lectiu per arribar a aquest estatut retallat ha sigut molt gran. Ha calgut fracturar el sobiranisme, trencar l’experiència d’un govern catalanista i d’esquerres i portar CiU a un radicalisme en l’acció política desconegut en la seva història recent.

Creiem que totes i cada una de les forces polítiques catalanes haurien de fer una profunda autocrítica i ser conscients que, tot i l’avenç que representa aquest estatut, no ha solucionat cap dels grans problemes. El sobiranisme no n’ha de sortir debilitat, tot el contrari. Hi ha una gran massa de ciutadans descontents. I una part petita, però important, ha donat el pas de trencar amb un projecte autonòmic. Ara ningú no ho voldrà reconèixer, però d’aquí quatre o cinc anys tornarem a estar al mateix lloc i tots plegats ens haurem de preguntar –cosa que ja hauríem d’haver fet fa uns mesos–, si el que necessiten Catalunya i els Països Catalans és un estatut. Cal, doncs, un gran repte per al sobiranisme. Retrobar-se, guarir les ferides i preparar-se per a una nova etapa que respongui exclusivament a la voluntat del nostre Parlament, sense que ningú més hi pugui intervenir.

Tribuna Catalana

(18-VI-06)

El congrés del PSM i la divisió de l'esquerra nacionalista.

"La poca participació de les bases al congrés, 300 militants del milenar que té el partit, dóna un resultat magre d'entorn el 15% de la militància que ha optat pel corrent del Bloc". (Revista Sa Plaça)

"Una setmana després del congrés, la desfeta del PSM es manifesta en divisions internes, a més de les renúncies i dimissions de militants de pes, com puguin ser els de les agrupacions que tenen batlies com la de Santa Eugènia o Villafranca. Per altra part, la poca participació de les bases al congrés, 300 militants del milenar que té el partit, dóna un resultat magre d'entorn el 15% de la militància que ha optat pel corrent del Bloc. Una corrent que ha de negociar, amb la resta de partits que vol integrar, la seva voluntat de ser-hi i com es distribueixen i configuren les llistes, tot a tant sols un any de les eleccions". (Revista Sa Plaça)

El Congrés.

Al darrer congrés del partit prosperà, per poc marge, la postura del sector oficialista de tirar endavant la proposta d'un Bloc d'esquerres per a les properes elecciones.

La desfeta.

Els renovadors optes per deixar el camp lliure al nou sector i els candidats elegits renuncien a ser caps de llista.

Després que els regidors i batle de Santa Eugènia, i fins fa uns dies candidat del PSM al govern de cara a les properes eleccions, Mateu Crespí, optassin per passar-se al grup mixt i renegar del PSM, ho han fet quatre membres de l'agrupació de Muro i el seu únic regidor, Ramon Quetgles, que es passarà també al grup mixt.

Aquests dos casos d'agrupacions del PSM que han renunciat al partit i s'han passat al grup mixt, després del darrer congrés on ha prosperat la secció del Bloc, es pot estender a altres pobles, on els militants dimissionaris es poden presentar a les eleccions sota noves sigles, com "Nacionalistes per" el nom del poble que correspongui. Pel que fa a la contrada hi ha els de Santa Margalida, que es plantegen el mateix camí, mentre que els de sa Pobla, Maria, Alaró o Pollença es mostren dividits.

Aquest darrer congrés del PSM havia de servir, hipotèticament, per agafar forces de cara a les properes eleccions autonòmiques, i elegir un nou secretari general, en substitució de Biel Vicenç que sortí derrotat, quan a les primàries del partit sortí guanyador el candidat renovador, Mateu Crespí, mentre el primer optava per la candidata oficialista Nanda Ramon, desbancada.

El sector oficialista, durant aquests mesos en que el nou candidat s'anava forjant de gent afí al seu ideal polític, ha treballat per tal de tirar endavant un nou projecte, sota la denominació de Bloc d'esquerres, que integraria dins una mateixa candidatura gent d'EU i d'ERC. Així, també presentaren al congrés un candidat del Bloc com a secretari general del partit, Biel Barceló, que per un marge de 30 vots de diferència sortí guanyador, enfront al candidat renovador, J. Sansó.

Com ja havien anunciat abans del congrés, el candidat al Govern Crespí, i el de l'Ajuntament de Palma, Pere Muñoz, presentaren la seva renúncia a seguir al capdavant d´un Bloc del que no en són partidaris. Així, cap dels renovadors està dins de la nova executiva. Aquesta està integrada per persones pròximes als actuals càrrecs institucionals, com els regidors inquers, Xesca Vives i Toni Rodríguez, que donen suport al conseller Toni Alorda, i a Pere Sampol, o el batle de Campanet, Xesc Aguiló afí al seu conciutadà i vell militant i directiu del partit, Damià Pons.

Una setmana després del congrés, la desfeta del PSM es manifesta en divisions internes, a més de les renúncies i dimissions de militants de pes, com puguin ser els de les agrupacions que tenen batlies com la de Santa Eugènia o Villafranca. Per altra part, la poca participació de les bases al congrés, 300 militants del milenar que té el partit, dóna un resultat magre d'entorn el 15% de la militància que ha optat pel corrent del Bloc. Una corrent que ha de negociar, amb la resta de partits que vol integrar, la seva voluntat de ser-hi i com es distribueixen i configuren les llistes, tot a tant sols un any de les eleccions.

Revista Sa Plaça (2-VI-06)

"El nostre futur només és segur si aconseguim canviar del tot les regles del joc, això que aquesta generació de polítics no ha sabut fer. Aquesta és la força del No. Aquesta és ja avui la victòria del No" (Vicent Partal, director de Vilaweb)

La força del No.

"Vèncer i convèncer no és el mateix. Potser diumenge guanyarà el Sí, que ha fet una campanya tan ben planificada com insidiosa. Però els qui votem No, cadascun dels qui votem No, serem també a partir de diumenge una pedra en la sabata d'un sistema autonòmic que, com mai no havia passat fins ara, no serà ja acceptat per tot el catalanisme polític. Més enllà del posicionament dels partits polítics, per primer vegada, un grapat de ciutadans anem a dir que la via autonòmica no val ja. I que el nostre futur només és segur si aconseguim canviar del tot les regles del joc, això que aquesta generació de polítics no ha sabut fer. Aquesta és la força del No. Aquesta és ja avui la victòria del No". (Vicent Partal, director de Vilaweb)

La campanya acaba. Diumenge sabrem quina posició guanya i quina perd. Però l’anàlisi fina l’haurem de fer amb molta calma perquè diumenge passaran moltes coses.

Primer: el resultat. La forquilla de tensió és el cinquanta per cent de la participació i el vint per cent dels no. Qualsevol cosa que baixe del cinquanta o puge del vint representarà una impugnació seriosa a l’estatut cara al futur. I més encara si es combinen les dues coses.

Segon: el resultat de la campanya. Els bulldozers pel sí han tendit a obviar un fet central. Que hi ha dos partits polítics que queden fora de l’acord. Que aquest ja no és ni serà mai l’estatut de tots. El pes del PP en aquest sentit és minúscul però el que és transcendental pel futur és que ERC en queda fora. Amb independència de quin siga el seu paper en la governabilitat del país.

I això sobretot per una raó, que és la tercera: aquest estatut no soluciona res. L’estatut del trenta de setembre representava un canvi de model que ha quedat en no res després de passar pel ribot d’Alfonso Guerra. L’estatut que votem ara només és un empaquetat amb llacet del que ja tenim. I si el que ja tenim no ens funciona com podem esperar que funcione demà per més llacet que se li pose?

El temps, en aquest sentit, serà implacable. Espere amb delit el moment que CiU dirà que aquest estatut no val. (Ja ho ha dit quan diu, Mas o Pujol, que l’estatut del trenta de setembre és la fita a la qual cal aspirar i ja vinculen el seu resultat a que ells siguen al govern o no). Aleshores, quan passe això, que passarà, caldrà que tots els partits polítics implicats en aquest procés fallit ens expliquen per què el tacticisme ha passat per davant del país i com és que s’ha fet tan malament el que s’ha fet.

Vèncer i convèncer no és el mateix. Potser diumenge guanyarà el Sí, que ha fet una campanya tan ben planificada com insidiosa. Però els qui votem No, cadascun dels qui votem No, serem també a partir de diumenge una pedra en la sabata d'un sistema autonòmic que, com mai no havia passat fins ara, no serà ja acceptat per tot el catalanisme polític. Més enllà del posicionament dels partits polítics, per primer vegada, un grapat de ciutadans anem a dir que la via autonòmica no val ja. I que el nostre futur només és segur si aconseguim canviar del tot les regles del joc, això que aquesta generació de polítics no ha sabut fer. Aquesta és la força del No. Aquesta és ja avui la victòria del No.

Vicent Partal

(17-VI-06)

"L'agrupació del PSM-EN de Santa Margalida, Can Picafort i Son Serra ha decidit iniciar la creació d'un nou partit independent de caràcter local. L'agrupació del PSM-EN també acordà la seva dissolució, i l'abandonament del grup municipal del PSM-EN del seu únic regidor Antoni Reus, que passarà a ser regidor no adscrit". (Bloc S'Altre dia)

Creació d'un nou projecte independent.

L'agrupació del PSM-EN de Santa Margalida, Can Picafort i Son Serra ha decidit iniciar la creació d'un nou partit independent de caràcter local. L'agrupació del PSM-EN també acordà la seva dissolució, i l'abandonament del grup municipal del PSM-EN del seu únic regidor Antoni Reus, que passarà a ser regidor no adscrit. Aquesta nou partit permetrà la doble militància, i cada militant del PSM-EN decidirà individualment, com no pot ser d'altra manera, la seva situació.

Aquestes decisions obeeixen a la voluntat de crear un projecte més obert que permeti fer més feina pel municipi, ara més que mai esperam que la gent es senti còmoda amb aquesta proposta, que és una continuació, amb les mateixes bases i esperit que l'anterior, però amb més força i més il·lusió.

No implica rompre tota la col·laboració amb el PSM-EN, però està clar que els fets recents i la situació actual canviarà la relació i el nivell de col·laboració que es pugui produir.

També agrair a tota la gent del municipi tota l'ajuda, el suport, i la confiança demostrada durant aquests anys i la que segueixen demostrant ara, i esperam que aquest nou projecte dedicat al municipi, a la Vila, Can Picafort i Son Serra, els il·lusioni com a nosaltres.

Antoni Reus - Bloc S'Altre dia

L'espai nacionalista .

A l'escalfor de la decisió del PSM d'intentar crear una aliança preelectoral d'esquerres per a l'any que ve amb EU-Verds i ERC, s'ha suscitat novament la idea de si seria possible teixir una organització, i no necessàriament només un partit, que ocupàs tota l'extensió de l'àmbit nacionalista, amb l'objectiu de rompre l'eix dreta-esquerra que la coalició dita consagraria com a ja definitiu. No és un debat nou, sinó tan antic com la democràcia a Balears, i fins i tot una mica més.

L'estiu de 1976 se va fer l'únic intent, mínimament seriós, d'unir tot l'espectre nacionalista. Anà a càrrec de Josep Melià i Pericàs. Juntament amb el seu amic Antoni Tarabini, intentà que el partit que semblava més potent de l'àmbit nacionalista, que era el Partit Socialista de les Illes (PSI, després els dos PSM), del qual Tarabini n'era cofundador, acceptàs la convergència amb tots els altres petits grups nacionalistes que existien, amb la intenció posterior que aquesta aliança nacionalista d'àmbit balear se confederàs amb formacions semblants de per tot Espanya que tendrien a Madrid un referent orgànic que sorgiria dels sectors que aleshores se'n deia reformistes: tant els que eren dins del sistema, com Melià, com d'altres de fora. Però com que Melià era procurador en Corts de la dictadura, i a pesar d'haver comptat amb el suport de molts nacionalistes i esquerrans quan se presentà al càrrec electe (maig de 1974) contra el sector més dur del franquisme, el PSI no en volgué ni sentir a parlar. Per això i segurament també perquè se sentia radicalment diferents dels altres partits. A l'hora de les urnes, de l'àmbit autoctonista i/o nacionalista hi varen concórrer la dreta nacionalista d'UA, l'esquerra nacionalista del PSI (amb coalició amb un partit d'esquerra d'àmbit nacional: el Partit Socialista Popular, PSP), la dreta autòctona regionalista de la Unió Democratacristiana de les Illes Balears (UDIB), mentre que el pancatalanisme del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) ni se presentà. Cada partit optà per fer camí pel seu costat. Potser perquè senzillament no existí la raó que se suposava que justificaria el seu agermanament: el nacionalisme per sobre de tota altra consideració.

La conseqüència de la derrota va ser que molts membres dels citats grups nacionalistes-autoctonistes se n'anaren al PSOE, d'altres a la UCD, alguns a AP, més a ca seva i un grapat reconvertí el PSI en els dos PSM, partits que representaren en exclusiva el poc espai de vot nacionalista que quedà. Fins que el 1982 aparegué UM. La qual, però, no assumí la tradició ideològica d'UA -que hauria estat el seu lògic referent-, ni tan sols la de la UDIB, sinó que va néixer de les restes del naufragi d'UCD sense cap ideologia clara -que anàs més enllà del regionalisme de centre, tal com se definia, que no vol dir res en concret- però això sí, amb un objectiu nítid: intentar assolir algun poder local, simplement per gaudir-lo, que ha estat la raó de la seva existència, fins avui mateix. El 1993, amb la refundació d'aquest partit, Melià, Miquel Duran i algun altre li donaren un certa aparença d'entitat nacionalista, ara sí a l'estil d'UA. Tot i la nova aparença, la realitat de les urnes (1995, 1999 i 2003) demostra que no ha existit mai cap mena de transvasament de vot nacionalista entre PSM i UM. Pel simple fet que, més enllà de casos individuals, són cultures ideològiques i partits polítics completament diferents, més a prop sempre del conegut enfrontament que de la hipòtesi de col·laboració (per exemple, les falses ofertes de coalició a les eleccions generals de 2000 i 2004). Per altra banda, des de 1987 existeix un altre nacionalisme, el pancatalanista d'ERC, sorgit del PSM; la relació entre ambdós contrastada a les urnes tampoc no ha demostrat cap transvasament important de vots.

Si aquests tres partits s'han relacionant sobretot a través de disputes i lluites aferrissades, més o manco sordes però és evident que així és, i durant molts anys mai no s'ha provat cap transvasament significatiu de vot entre ells, la qual cosa permet sospitar que tampoc en sumarien, per ventura és pertinent demanar-se si no serà que, com el 1976 passà entre PSI-UA-UDIB-PSAN, la raó suposada que justificaria el seu agermanament senzillament no existeix.

Miquel Payeras. Periodista.

www.diaridebalears.com/opinio.shtml?2828+6+163098

(12-VI-06)

Diari de Balears: Pou: «Ser independents pot acostar persones vàlides al nostre partit»

-La desvinculació de Santa Eugènia del PSM fou una decisió unànime. (Maria Eugènia Pou)

L'actual regidora d'Esports i Joventut, Maria Eugènia Pou, es convertirà demà en la nova batlessa del municipi, després de la renúncia al càrrec de batle de Mateu Crespí. Pou nasqué i resideix a Santa Eugènia. És casada, té dos fills i és Graduada Social.

Als 19 anys es presentà per primera vegada a les llistes electorals del PSM al costat de Crespí i, encara que sempre ha estat vinculada al partit, no tornà a presentar-se fins al 2003 en el número cinc. Fins ara s'ha encarregat de la regidoria d'Esports i Joventut.

-Com assumeix el relleu del seu company?

-Amb molta il·lusió. La idea és preparar-me per encapçalar la llista a les properes eleccions.

-Després de la desvinculació del PSM, com afrontau els propers comicis?

-La desvinculació de Santa Eugènia del PSM fou una decisió unànime. En les properes eleccions ens presentarem com a grup independent però encara no hem decidit amb quines sigles. No hi ha enteniment amb els altres partits per presentar-nos junts.

-Creu que presentar-se com a grup independent els pot ajudar?

-Sí, pot ser que ser independents ens acosti a persones o col·lectius molt vàlids que les sigles del PSM allunyaven. No sabem com repercutirà en els resultats. Tot depèn de la gent que integri les nostres llistes.

-Hi haurà qualque canvi en el repartiment de les àrees?

-No, la línia serà continuista perquè formam un bon grup de treball que funciona, tots som indispensables.

-Quin serà el lloc de Crespí al partit?

-Continuarà amb les mateixes àrees. De cara als comicis, Mateu sap que té les portes obertes a ocupar el lloc que vulgui.

Diari de Balears - www.diaridebalears.com/segona.shtml?2832+3+163333

(16-VI-06)

Per un bloc d'esquerra nacionalista com cal. (I)

No es tracta solament de canviar de polítics, sino de política.

"No es tracta solament de canviar de polítics, sino de política. En moltes de les declaracions que demanen una coalició electoral, i que sovint confonen amb un bloc, que seria quelcom de ben diferent, una nova força política per enfrontar-se a l'efecte devastador del PP i aliats, en moltes d'aquestes declaracions, repetesc, fetes amb tota la bona intenció del món, hi ha molt poc de programàtic, de política alternativa a la depredació present i al neoliberalisme dominant". (Miquel López Crespí)

Aquests dies hi ha reunions de delegacions del PSM, EU i ERC per mirar de tirar endavant una coalició electoral per a les autonòmiques del 2007. Per ara no hi ha acords definitius. Simples contactes i res més. Sembla que els reunits, en vistes de les actuals circumstàncies de crisi del PSM, volen ajornar fins que passin les vacances de juliol i agost qualsevol decisió definitiva no fos cosa complicàs encara molt més les possibilitats electorals de les cúpules dirigents d'aquestes organitzacions. ERC, que potser pensa pot consolidar la seva presència a les Illes una vegada que ha constatat la crisi del PSM, encara no ha donat el seu vist i plau a l'operació electoral i, molt manco, a la formació d'una nova força política, el bloc d'esquerra nacionalista que, indubtablement faria innecessàries les seves sigles com a partit independent. En el moment de redactar aquesta crònica no hi ha res d'aclarit per a l'any 2007. A hores d'ara estam, doncs, sense saber si els partits que s'han reunit volen tirar endavant només un procés d'unitat electoral o si voldrien anar més enllà i volen prioritzar el bastir una nova força política illenca, un bloc d'esquerra nacionalista pastat des de la base en la línia que han defensat sempre homes com Miquel Àngel Maria, Pep Juárez, secretari general de la CGT de les Illes, Cil Buele, Llorenç Buades i per qui signa aquest article que, d'ençà fa anys pugna en la línia de concretar aquest bloc de lluita i mobilització. Un bloc de lluita contra la dreta especulativa que, per altra banda, ja existeix en la pràctica quotidiana del poble, de les seves avantguardes més combatives.

Però, per a desgràcia de tots aquells sectors de l'esquerra alternativa que volem aquest bloc de l'esquerra autèntica de la nostra terra i que haguéssim desitjat s'hagués anat concretant de seguida que s'esdevengué la derrota del Pacte de Progrés ara ja farà tres anys, mai no veiem que aquest desig tantes vegades demanat pels distints col·lectius que lluiten activament contra la dreta es concreti per part ni banda. Moltes reunions per discutir de llistes per a servar sous i cadiretes però res de treball unitari des de la base per donar suport i enfortir els moviments de base. Vegeu al respecte el que va escriure el secretari general de les Illes de la CGT Pep Juárez en un magnífic article titulat "Per un bloc desbloquejat".

Pensam que els dirigents de PSM, EU i ERC no poden ajornar fins passades les vacances una decisió quant a si s'ha de bastir una coalició electoral o un autèntic bloc d'esquerra nacionalista que, per suposat, és quelcom de ben diferent a barallar-se per qui ha d'anar el primer o el segon en les llistes.

Els dirigents que s'han reunit aquests dies no han donat encara cap resposta engrescadora als col·lectius polítics, culturals i sindicals, a les plataformes que des de fa anys fan política des de la base com a servei al poble, mai pensant en anar els primers en una llista electoral. Com molt bé explicava Pep Juárez, secretari de la CGT-Illes en l'article abans esmentat, la unitat que vol l'esquerra alternativa va molt més enllà "de les intencions electoralistes d'alguns dirigents, només guiades pel seu instint de supervivència política".

No es tracta solament de canviar de polítics, sino de política. En moltes de les declaracions que demanen una coalició electoral, i que sovint confonen amb un bloc, que seria quelcom de ben diferent, una nova força política per enfrontar-se a l'efecte devastador del PP i aliats, en moltes d'aquestes declaracions, repetesc, fetes amb tota la bona intenció del món, hi ha molt poc de programàtic, de política alternativa a la depredació present i al neoliberalisme dominant. Recordem que la destrucció ambiental no és solament responsabilitat del PP. El PSOE, com escriu Llorenç Buades, l'històric dirigent de l'antifranquisme illenc en un article titulat "Un bloc electoralista per servar les cadiretes?" "hi té bastant a veure, i també UM, que fa formar part del govern del Pacte de Progrés". Un bloc d'esquerra s'ha d'oposar activament, com diu Llorenç Buades al model neoliberal europeu que s'expressa en el Tractat de Maastricht, o en el projecte constitucional europeu. A nivell estatal només la CGT s'ha oposat activament al poder de les multinacionals. I, en relació a la precarietat laboral, aquest futur bloc d'esquerra hauria de tenir una política ben diferent, per exemple, a les pràctiques quotidianes de CC.OO. i UGT que recentment han signat amb la patronal una reforma laboral que ataca greument els interessos dels treballadors.

Miquel López Crespí

Ciutat de Mallorca (16-VI-06)

Diari de Balears: La deserció de Francesc Antich .

"Antich s'ha fet indigne de la confiança de la gent per a la qual 'la llengua diu la pàtria'." (Guillem Frontera)

"No sé si les urnes castigaran Antich per aquesta deserció infamant, ni sé si, efectivament, el conjunt del país haurà de lamentar finalment que aquest pacte estatutari causi mals indirectes a l'encarnadura de l'arxipèlag. Però sé que el nom d'Antich quedarà en la memòria de molta de gent com el d'un polític que consumà la regionalització del socialisme illenc i la sucursalització de les idees". (Guillem Frontera)

Per Guillem Frontera, escritor

De Jaume Matas no ens ha d'estranyar que vulgui un estatut que deixi el català a la intempèrie. És el prototipus de mallorquí que renega d'un component substancial de la seva identitat, la llengua dels seus morts. En aquestes renúncies hi ha molts de complexos, molta tenebra freudiana. I molts d'interessos materials, immediats, desproveïts del més imperceptible alè de grandesa. Jaume Matas pot fer el que vulgui sense haver de donar explicacions a la ciutadania: així ho assenyala el llibre d'estil de la dreta espanyola.

De Francesc Antich començ a estar fart de sentir dir que és bona persona. Qui diu el contrari? Però és menester alguna cosa més per ser veritablement el polític que la tribu necessita en aquests moments. De Francesc Antich, al contrari que de Matas, esperàvem alguna cosa més respecte del tracte que el català ha de rebre en el futur estatut. Si fa quatre dies havia donat per rompudes les negociacions amb Matas per mor d'aquesta qüestió, per quines raons ara acota el cap, s'agenolla davant el PP i, prenent exemple dels seus camarades valencians -sense arribar a decretar la segregació lingüística, però ara ja res no ens diu que no en sigui capaç-, obsequia la dreta amb els vestigis de la dignitat de la llengua. Amb aquest gest, Antich s'ha fet indigne de la confiança de la gent per a la qual «la llengua diu la pàtria». Ara ja sabem que hi ha coses que els illencs no podem deixar en les seves mans, perquè les farà malbé. Es fan malbé les coses que no s'estimen de veritat, que no s'han arribat a creure del tot. Coses molt sensibles, que afecten la memòria i el futur, la identitat d'un poble. Diu un personatge d'Edith Warton que hom pot fer el que es vulgui, fins i tot matar, quan s'està disposat a no donar explicacions. Antich no n'ha donada cap. Hi hauria per empegueir-se'n, que tant calla? En aquest sentit, ara ja és com Matas: pot fer el que vulgui sense donar explicacions a la ciutadania. Amb una diferència, tan perversa com real: els electors de Matas no les necessiten; i una part dels electors d'Antich, sí. Una part dels electors d'Antich sempre serà molt més exigent, més escrupolosa en la valoració de l'ètica dels comportaments. No sé si les urnes castigaran Antich per aquesta deserció infamant, ni sé si, efectivament, el conjunt del país haurà de lamentar finalment que aquest pacte estatutari causi mals indirectes a l'encarnadura de l'arxipèlag. Però sé que el nom d'Antich quedarà en la memòria de molta de gent com el d'un polític que consumà la regionalització del socialisme illenc i la sucursalització de les idees. «Ara és tan fàcil entrar en política, que no es pot obviar la formació ètica, intel·lectual, de valors i conviccions. Perquè, si no, la superficialitat de la política, el dia a dia, la tàctica (sovint necessària) ho acaben dominant tot», diu Jordi Pujol. Els dos de la foto (Matas i Antich) tenen en comú molt més del que sembla: coses de base, de fonament, de formació, de personalitat: en general, és clar. Però sovint, també, entrant en el detall.

Guillem Frontera. Escriptor.

www.diaridebalears.com/opinio.shtml?2831+6+163312

(15-VI-06)

Neix una nova força política mallorquina a ran de la divisió del PSM.

Diario de Mallorca: Renovadores del PSM deciden acudir a las elecciones en listas diferentes a las del Bloc

Miembros de doce agrupaciones se reúnen en Pollença para fijar una estrategia unitaria que les dé otra identidad política .

AVANZA LA RUPTURA DEFINITIVA ENTRE LOS DOS SECTORES ANTE LOS COMICIOS MUNICIPALES

El sector renovador del PSM no cree tener espacio en el partido. Representantes de doce agrupaciones pesemeras se reunieron el domingo en Pollença de cara a perfilar su futuro fuera de la formación nacionalista de izquierdas. A la cita acudieron renovadores de Pollença, Santa Margalida, Muro, Santa Eugènia, Vilafranca, Sóller, Capdepera, Alaró, Bunyola, Sencelles, Felanitx y Campos. Se espera que a este frente municipalista se vayan incorporando más simpatizantes del PSM contrarios al Bloc, en el que se integrará el PSM, junto a EU-Els Verds y previsiblemente ERC.

La disidencia ha empezado a abandonar la nave de forma escalonada, si bien algunas agrupaciones, como la de Vilafranca, uno de los fortines del PSM (cuatro mayorías absolutas desde 1991), consumará el mandato con las actuales siglas y luego se presentará bajo el epígrafe de ´Entesa de...´ o de ´Nacionalistas...´. Así lo acordó la agrupación el pasado sábado.

Ni una ni otra denominación está confirmada, pero se da casi por seguro que los renovadores del PSM de al menos doce municipios acudirán con el mismo sello político y sólo variará el nombre del municipio. Esto es: en caso de que en futuras reuniones se opte por ´Entesa´ como denominador común, en Vilafranca, por ejemplo, los futuros ex PSM se llamarán Entesa de Vilafranca y los de Felanitx, Entesa de Felanitx.

El Parlament, descartado

Fuentes de este sector, aseguran que la propuesta se está gestando, "con mucho ánimo". Se descarta por ahora crear una fuerza que aspire al Parlament. "El primer objetivo es conseguir una cobertura legal y jurídica que permita candidaturas independientes bajo un mismo paraguas", apuntaron.

Después del PP, el PSM es la segunda fuerza municipalista de Mallorca, con 110 concejales y 8 alcaldías. Pero tras el divorcio entre los sectores dominantes, en algunos municipios presentar lista con las siglas del PSM se puede convertir en toda una odisea.

Ayer, agrupaciones como las de Petra o la de Manacor, ésta en franco declive, se mostraron reacias a pasarse al nuevo frente municipalista de corte independiente que impulsa el ala renovadora, después de su derrota en el último congreso extraordinario que eligió a Biel Barceló como secretario general y que apostó por el Bloc de cara a las próximas elecciones locales.

En el goteo de abandonos, el edil del PSM de Santa Margalida, Toni Reus, anunció ayer su pase al grupo de los no adscritos. Santa Eugènia, Muro y Felanitx le han precedido.

MIQUEL BARCELÓ. MANACOR.

Diario de Mallorca

13/06/06

EL SEGUNDO PARTIDO MUNICIPALISTA DE LA ISLA [PSM] ENTRA EN FASE DE DESCOMPOSICIÓN.

El nuevo secretario general del PSM, Biel Barceló, anunció ayer que el partido no piensa competir en los municipios donde sus afiliados opten por presentar una lista independiente situada en la órbita de la formación nacionalista. En cambio, advirtió que si las candidaturas del entorno pesemero se quieren desmarcar totalmente "entonces allí se intentará confeccionar una lista electoral" alternativa a la que presenten los disidentes.

Barceló recordó que el Consell Polític celebrado hace un año en Sineu ya decidió abrir la puerta a la posibilidad de dar cobertura a aquellas agrupaciones de electores independientes de corte nacionalista y que sean próximas al PSM. "Todas las candidaturas municipales del PSM que opten por presentarse como independientes y no se den de baja podrán contar con la colaboración del partido", afirmó el secretario general. En este sentido recordó que hay municipios como Artà o Sineu en los que el PSM nunca se ha presentado con sus siglas y que en cambio ha apoyado las agrupaciones de su tendencia.

Luego restó importancia a la reunión del domingo en Pollença, en la que se perfiló crear un frente municipalista con candidaturas independientes al margen de las siglas del PSM y en la que hubo representación de agrupaciones de 12 municipios, ante la previsión de una desbandada por la decisión del último congreso de acudir a las elecciones locales y autonómicas de 2007 en el Bloc, esto es, en coalición con EU-Els Verds y Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

El máximo dirigente del PSM aseguró que en Felanitx habrá candidatura del Bloc y que en Pollença habrá lista del PSM. Con el planteamiento y la oferta de Biel Barceló se puede dar la circunstancia que el PSM tenga afiliados en el llamado Bloc, en las candidaturas propias del PSM y también en listas independientes.

Abandono en Sóller

El portavoz del PSM en el ayuntamiento de Sóller, Miquel Gual, informó ayer que su grupo municipal abandonará la disciplina del PSM y los tres representantes en el consistorio pasarán a formar parte del grupo mixto.

Esta decisión se someterá a refrendo de los simpatizantes y afiliados del PSM de Sóller en una reunión que se celebrará mañana por la noche en el local municipal de ses Escolàpies. Gual afirmó "tener el apoyo" en esta decisión aunque supeditó llevarla a la práctica al resultado que tenga la consulta que se llevará a cabo en la reunión nocturna de mañana. Si los afiliados y simpatizantes dan el visto bueno a la propuesta, los tres concejales del PSM iniciarán los trámites para disolver el grupo municipal y pasarse al grupo mixto.

Además de esta propuesta, los nacionalistas someterán a estudio de los simpatizantes la creación de una fuerza política alternativa al PSM, cuyo nombre que se baraja es el de Entesa per Sóller.

Por su parte, el ex candidato a las próximas elecciones autonómicas y líder de los renovadores, Mateu Crespí, explicó ayer que su relación con la cúpula del PSM "está a cero". Desde que "se inició el congreso" de la ruptura, Crespí no ha tenido "ningún contacto" con la nueva ejecutiva del partido, "ni siquiera para reclamarme el acta de concejal u otra cosa", señaló.

Diario de Mallorca (14-VI-06)

El PSOE torna a cedir la llengua per a pactar un estatut amb el PP.

El PSIB renuncia a l'equiparació del català amb l'espanyol per aprovar avui l'estatut de les Illes al Parlament .

Al País Valencià, els socialistes van pactar amb el PP un estatut que inclou la denominació secessionista 'idioma valencià', i avui al Parlament balear, el PSIB ha acordat un estatut de mínims amb el PP a canvi de renunciar a l'equiparació legal del català amb l'espanyol. Per la seva banda, Jaume Matas ha desistit de demanar un règim econòmic especial a les Illes. Per tant, el Parlament aprovarà avui un estatut que PSM i EU-Verds rebutgen.

Les negociacions entre el PP i els socialistes es van intensificar la setmana passada, però Matas i Francesc Antich no van arribar a cap acord mínim. La negativa del PP a acceptar l'esmena del PSIB perquè el català tingui la mateixa consideració que l'espanyol va impedir l'acord. Ara, el fet que els socialistes hagin cedit en aquest aspecte ha contribuït a que PP i PSIB arribessin a un acord. El PSM i EU van dir que únicament s'afegirien a l’acord (si s’atenyia) si hi havia un reconeixement ple de l'oficialitat del català a les Illes.

Antich i Matas també han pactat que el polèmic Consell de Formentera es crearà abans de les pròximes eleccions i que l'estatut fixarà que el govern espanyol haurà d'invertir a les Illes tres mil milions d'euros en els pròxims deu anys.

Vilaweb (13-VI-06)

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=1938127

"Per a l'esquerra anticapitalista de les Illes el bloc sempre ha estat, o hauria d'haver estat, el resultat de la confluència de les avantguardes sindicals, culturals, republicanes, ecologistes, de la nostra terra. Una confluència des de la base de tot l'ampli moviment que diàriament i des de fa moltes dècades lluita activament contra la dreta, l'especulació i la colonització de les Illes i de tots els Països Catalans". (Miquel López Crespí)

"A tots els defensors del bloc -jo en som un, i de fa dies!- ens preocupa, i molt!, que una idea tan engrescadora, una idea que hauria de servir per anar regenerant la política diària mallorquina i per a anar engrescant sectors de la societat nous i cada vegada més amplis, es pugui convertir finalment en la fórmula màgica per a salvar el modus vivendi d'aquells que, precisament, feren malbé el nostre Pacte de Progrés, aquella gran oportunitat històrica que tengué l'esquerra oficial per a bastir una política diferent de la de la dreta depredadora que destrueix recursos i territori". (Miquel López Crespí)

Pens que la mitja part del PSM que en el moment de la votació de dia vint-i-set no volia el bloc amb EU era precisament per por d'aquestes presses electoralistes. Un debat de tanta transcendència per al futur del nacionalisme d'esquerra no es pot fer amb aquesta velocitat vertiginosa, en dues hores i sense que la idea hagi madurat i calat ben bé dins de tota l'organització. Molts militants i simpatitzants del PSM afirmen que hauria estat molt més convenient poder fer aquest debat de tanta transcendència amb calma, serenament, després de les eleccions, mirant sempre de no crear més divisions ni enfrontaments interns. Crec que ho pagava. El PSM s'ha jugat els seus trenta anys d'història amb massa facilitat i alegria. La urgència i les presses d'Esquerra Unida condicionant les decisions del PSM el que estan aconseguint, en lloc de reforçar l'esquerra mallorquina per fer front a la dreta que ens malgoverna, és dividir el PSM d'una forma vertaderament traumàtica.

Tots els que hem lluitat i volem un bloc com cal ho fem perquè volem que es consolidi una força que uneixi de veritat, però mai no voldríem que aquesta necessitat unitària esdevengués un simple experiment electoralista que només sigui útil per a dividir i crear encara més partits i més organitzacions dins la societat. Dividint i creant més i més organitzacions mai no podrem assolir una autèntica esquerra arrelada a la nostra societat, una autèntica esquerra nacionalista, socialista i republicana.

Les presses electoralistes s'han fet evidents en constatar cada dia l'oblit de la feina unitària. La mobilització de la societat civil s'hauria d'haver començat a fer just després de la derrota del Pacte de Progrés. S'han perdut tres anys decisius que haurien servit per a anar ampliant i consolidant el teixit de la societat civil, els fonaments d'un moviment de resistència que aturi l'actual destrucció de les Illes en mans d'especuladors sense cap sentit de país.

Els advertiments fets per molts sectors de l'esquerra alternativa de les Illes anaven en aquesta direcció: bastir un bloc com cal des de la base, des dels autèntics moviments socials, des de les organitzacions que sortosament no han traït els seus principis per a poder trepitjar fos com fos moqueta i cobrar bons sous en la gestió del règim. Una nova força política sense els dirigents del passat, un bloc de nou encuny que no serveixi per a mantenir en la poltrona aquells oportunistes i vividors del romanço que feren tant de mal a l'esquerra i als principis del nacionalisme i del socialisme durant la transició i en aquests darrers anys. Aquells dirigents que ara, en veure perillar sous i privilegis, s'apunten a qualsevol moguda que pugui servir per a preservar els seus interessos egoistes. Uns interessos que no tenen res a veure amb la defensa d'una terra i d'una cultura trepitjades i espoliades cada dia. Recordem que en el Bloc Nacionalista Gallec no hi ha Izquierda Unida i que a les Illes, si el bloc no supera aquesta fase inicial enfocada solament a la confecció de les llistes del 2007, no podrem avançar una autèntica política de contenció de la dreta. Per a l'esquerra anticapitalista de les Illes el bloc sempre ha estat, o hauria d'haver estat, el resultat de la confluència de les avantguardes sindicals, culturals, republicanes, ecologistes, de la nostra terra. Una confluència des de la base de tot l'ampli moviment que diàriament i des de fa moltes dècades lluita activament contra la dreta, l'especulació i la colonització de les Illes i de tots els Països Catalans.

A tots els defensors del bloc -jo en som un, i de fa dies!- ens preocupa, i molt!, que una idea tan engrescadora, una idea que hauria de servir per anar regenerant la política diària mallorquina i per a anar engrescant sectors de la societat nous i cada vegada més amplis, es pugui convertir finalment en la fórmula màgica per a salvar el modus vivendi d'aquells que, precisament, feren malbé el nostre Pacte de Progrés, aquella gran oportunitat històrica que tengué l'esquerra oficial per a bastir una política diferent de la de la dreta depredadora que destrueix recursos i territori.

Pensam que el bloc del futur ha de servir per a anar unificant tots els esforços i iniciatives de la vertadera esquerra de les Illes. Una esquerra preocupada de bon de veres per la situació dels sectors populars, amb programes clars de lluita contra el neoliberalisme dominant i de preservació de la nostra cultura i minvats recursos naturals. Volem un bloc que serveixi de veritat per a unir, no per a destruir ni dividir, un bloc d'esquerra nacionalista útil per al nostre redreçament nacional i social.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Dia de Baleares (13-VI-06)

La situació cultural.

"El poder institucional, la força del món mediàtic, revistes, diaris, televisió, ràdio, són prou forts per a silenciar el noranta per cent dels d'escriptors o artistes de vàlua dels Països Catalans. No vol dir tot això que entre els endollats no hi hagi algun valor interessant. N'hi ha, evidentment. Però l'exèrcit d'autors i autores iguals o millors que els endollats poblen la llarga llista de silenciats i marginats". (Miquel López Crespí)

El poder polític, malgrat que a primera vista i per a un observador despistat sembli un poder aliè al fet literari, no ho és tant ni ho ha estat mai. No importa que anem a repassar els clàssics de l'anàlisi de la superestructura del sistema. ¿Qui no recorda els estudis de Gramsci sobre el paper dels intel·lectuals en la societat de classes, sobre la funció concreta de la política, la religió catòlica i el Vaticà!, en la conformació del món cultural d'un país?

No importa recórrer als clàssics per a copsar l'estreta relació entre determinats intel·lectuals promocionats pel poder polític i aquest mateix poder polític. Si ens fixam atentament com funciona el repartiment dels diners dels pressuposts de cultura o analitzam quin escriptors són promocionats pels poders fàctics culturals, aquell o aquella que el poder "consagra", constatarem com, sovint, en un parell de mesos, es creen o es proven d'enfonsar determinats valors literaris. Amb el suport del poder polític, amb la insistència mediàtica, amb la promoció contínua que comporta esser sempre al costat de les autoritats acadèmiques, institucionals; amb una intel·ligent utilització dels premis que "consagren" i que tothom sap a qui aniran abans que es lliurin públicament; amb l'edició de les obres completes; amb barra lliure per a organitzar trobades de promoció literària, festivals de poesia, exposicions literàries controlades; per a repartir espais televisius, manar en les principals revistes subvencionades; amb un exèrcit de servils que lloa cada dia qualsevol cosa escrita pel personatge a promocionar pel poder i amb quatre medalles institucionals, aquests, els endollats de ministeris i conselleries de cultura, universitats i altres indrets des d'on els poders fàctics culturals exerceixen el seu domini, són convertits en els "únics" escriptors possibles. Ho podem constatar diàriament veient la llista dels autors inclosos en determinades col·leccions literàries, les exposicions pseudoobjectives, els viatges de promoció a l'estranger, les obres subvencionades... basta saber llegir les informacions que surten cada dia als diaris o ens arriben per correu, a casa nostra. És molt senzill constatar el control interessat que qui mana exerceix damunt el món cultural. I el poder, sigui aquest de dretes o d'esquerra, sigui la banca o una institució, un gran grup mediàtic o un grup editor, sempre té servils a les ordres, oportunistes que saben estar a recer de qui paga i comanda.

Són personatges vius, ràpids i actius com un depredador que va de caça. No perden oportunitat. Saben que acostant-se a qui exerceix el poder ells faran carrera i, de rebot, ajudaran a fer-la a tots els amics de la seca confraria. Ho hem vist en el passat i ens hem adonat que amb els anys la situació no ha mudat gaire. Desapareixen uns personatges però sempre n'hi ha uns altres de disposats a servir els que tenen la paella pel mànec.

Cal dir que aquest control de la cultura pel poder polític i els comissaris neoparanoucentistes, malgrat que és bo de conèixer si un pertany al món de la cultura i porta dècades veient el desolador panorama que descrivim, és molt mal d'esbrinar per part del públic en general. El poder institucional, la força del món mediàtic, revistes, diaris, televisió, ràdio, són prou forts per a silenciar el noranta per cent dels d'escriptors o artistes de vàlua dels Països Catalans. No vol dir tot això que entre els endollats no hi hagi algun valor interessant. N'hi ha, evidentment. Però l'exèrcit d'autors i autores iguals o millors que els endollats poblen la llarga llista de silenciats i marginats.

Bé, aquestes retxes només anaven enfocades a ressaltar les injustícies culturals que es poden fer quan es manegen els pressuposts públics i quan, més que una visió àmplia i lliure de la cultura, vas pel món amb les ulleres del prejudici cultural i polític.

Imagín, i basta llegir qualsevol història seriosa de la literatura i l'art, que sempre i en qualsevol època i circumstància el poder ha fet el que ha volgut amb els diners i amb la promoció de qui considera útil per als seus interessos. Però que el domini del poder sobre la cultura hagi estat una constant de les classes dominants a través de tota la història de la humanitat no vol dir que no analitzem, comentem i, en la mesura de les nostres possibilitats, provem de combatre aquesta tendència tan perniciosa.

És evident que quan el poder paga i fa propaganda d'un tipus determinat d'obra literària i de comportament intel·lectual ho fa amb doble intenció: promocionar aquell que li interessa situar com a referència cultural d'una societat i alhora, amb aquest mateix enlairament, aconseguir, en un efecte invers, marginar, silenciar, anar situant fora de la societat els intel·lectuals considerats dissolvents i perillosos. Dissolvents i perillosos, però també possibles alternatives culturals als endollats. L'enlairament d'uns amaga quasi sempre el fet de l'ensorrament dels altres. Ho hem comprovat en veure la desvergonyida promoció de tota mena de menfotistes i servils en aquest temps de la postmodernitat que encara ens aclapara. Promocionar els postmoderns i tota la colla de cínics i oportunistes que hem de patir ha significat també el relatiu oblit de l'exemple cívic i l'obra valuosíssima de grans escriptors de l'alçada de Manuel de Pedrolo, Josep M. Llompart, Joan Fuster, Gabriel Alomar, Vicent Andrés Estellés, Salvador Espriu, Montserrat Roig o Pere Quart. La llista podria allargar-se fins a l'infinit.

Miquel López Crespí

Ciutat de Mallorca (29-III-06)

Diari de Balears: El bloc progressista.

"EUiA fa campanya al Principat a favor del Sí a l'estatuet quan ERC, com és sabut, en fa pel NO i s'hi oposa de totes totes. No crec que l'electorat independentista mallorquí veiés amb bons ulls que Esquerra anàs en coalició a les eleccions amb aquells que es passen per l'entrecuix la voluntat del Parlament de Catalunya quan donen suport al pacte Mas-ZP, autèntica traïció a l'acordat a l'hemicicle de la Ciutadella el 30 de setembre. Això demostra, a més, que el 'soi-disant' 'federalisme' d'EU no són més que formoses paraules que no es creuen ni ells mateixos". (Francesc Tur i Balaguer)

Senyor director, hi ha moltes raons per les quals Esquerra s'ha de refusar a integrar l'anomenat 'bloc progressista', format per EU i el que resta del PSM. Gran part dels votants republicans no podrien entendre que el seu partit concorregués a les eleccions de la mà de la coalició liderada per Llamazares. Una organització, molts dels integrants de la qual a nivell insular, s'expressen públicament en espanyol. I que ha presentat caps de llista a les generals en el passat, com ara els Srs Bueno i Cámara, que només feien servir aquesta llengua. Fins i tot ara corria la brama que tenien la intenció de presentar de cap de llista a Cort la periodista espanyolista Marisol Ramírez, que no pronuncia un mot en català ni per casualitat.

D'altra banda, EUiA fa campanya al Principat a favor del Sí a l'estatuet quan ERC, com és sabut, en fa pel NO i s'hi oposa de totes totes. No crec que l'electorat independentista mallorquí veiés amb bons ulls que Esquerra anàs en coalició a les eleccions amb aquells que es passen per l'entrecuix la voluntat del Parlament de Catalunya quan donen suport al pacte Mas-ZP, autèntica traïció a l'acordat a l'hemicicle de la Ciutadella el 30 de setembre. Això demostra, a més, que el 'soi-disant' 'federalisme' d'EU no són més que formoses paraules que no es creuen ni ells mateixos. En una autèntica estructura federal, com l'existent als EUA o a Alemanya, per exemple, el legislatiu central no pot vetar o menysprear olímpicament -com ha fet el parlament espanyol amb l'Estatut aprovat al Parlament català- qualsevol reforma de la constitució d'un estat federat o d'un 'land'. El problema és que, a Espanya, hom confon federalisme amb regionalisme. Els electors d'Esquerra són sobiranistes en la seva gran majoria. Com podrien acceptar, doncs, anar als comicis amb aquells que -fent befa de la sobirania del Parlament de Catalunya- donen suport a les retallades antidemocràtiques de Madrid? Ho veurien com una clamorosa contradicció.

Per una altra banda, no pocs electors i agrupacions del PSM ja han decidit no tornar a recolzar mai més aquesta formació. S'han quedat orfes de projecte polític que els representi i Esquerra té ara l'oportunitat d'ocupar aquest espai i d'expandir-se arreu de l'illa. Si s'integra al bloc, però, estroncarà el seu procés de creixement de manera radical. I aquells que ara reclamen que s'integri al bloc espanyol esquerrà -que fa dos dies escrivien cartes als diaris insultant els elctors republicans- després de les eleccions i de comprovar que hi ha sumes que resten, seran els primers a dir a Esquerra que no té legitimitat per exigir res pel fet de no haver passat per les urnes.

Francesc Tur i Balaguer. Palma.

www.diaridebalears.com/segona.shtml?2827+6+163076

(11-VI-06)

"L'aposta per al segle XXI ja no és solament electoral. Es tracta d'anar bastint una nova força política per a una nova societat. Els polítics d'aquest bloc que volem unitari i amb un clar programa de lluita contra la dreta hauria d'esdevenir el referent de la unitat contínua, mai el de l'enfrontament i el de la divisió com ara constatam que s'esdevé amb el PSM". (Miquel López Crespí)

El bloc d'esquerra nacionalista (I)

Potser qui millor ha expressat l'estat d'ànim dels que sempre hem defensat la creació d'un bloc nacionalista d'esquerra a les Illes ha estat el meu bon amic Miquel Àngel Maria. En un article titulat "PSM sí, Bloc també", el dirigent del PSM escrivia: "No crec que ningú vagi sortir content de la cloenda del congrés del PSM. Tal i com han reflectit les notícies d'aquests dies, darrere els aplaudiments per l'aprovació de les ponències i per l'elecció de la nova direcció del partit no hi havia l'alegria dels congressos anteriors, no es respirava l'entusiasme d'altres ocasions".

Posteriorment a la cloenda del congrés hem conegut les dimissions de Mateu Crespí, Pere Muñoz, Maria Costa i Jaume Sansó i l'advertiment de moltes agrupacions del PSM en el sentit que pensen separar-se del partit o formar grups independents no subordinats a la unió entre Esquerra Unida i el que resta del PSM. Imagín que en la cloenda del partit rondava dins l'ambient la crisi que tothom imaginava que podria esdevenir-se si no es feien bé les coses.

És evident que els diversos sectors que des de l'esquerra alternativa sempre hem defensat la creació d'un bloc nacionalista d'esquerres (consultau les hemeroteques) havíem pensat en un altre escenari per a anar bastint aquest projecte. En els debats que he mantingut des d'aquestes mateixes pàgines per a anar consolidant una autèntica esquerra alternativa, debats realitzats amb Llorenç Buades, Cecili Buele, el dirigent de la CGT Josep Juárez o el mateix Miquel Àngel Maria Ballester, sempre s'havia parlat de bastir un bloc lluny de les urgències electoralistes i de la lluita per servar sous i cadiretes. Es tractava i es tracta d'anar unint des de la base. Mai de dividir des de les cúpules dirigents. Fins i tot el dirigent excarrilista (PCE) i secretari general del partit prosovètic PCB-PCPE Josep Valero advertia en un article titulat "Cal treballar a les Illes per una estratègia de bloc nacional alternatiu" que aquest futur bloc era quelcom de diferent d'una simple operació electoral. Valero escrivia: "els que ens definim com a alternatius no podem ser tan sols una maquinària electoral, ni plantejar-nos les hipotètiques aliances electorals amb elucubracions matemàtiques de rèdits percentuals".

Determinats acords electorals potser serveixin per a garantir el modus vivendi d'alguns polítics professionals però no són garantia de la creació d´una autèntica força alternativa a l'esquerra de la socialdemocràcia i amb programes que no sigui simplement una rentada de façana al neoliberalisme dominant. Llorenç Buades en l'article "Alternança o alternativa?" publicat en el web Ixent deia al respecte: "Seria oportú reprendre els orígens de l'esquerra, per a la fundació de projectes arrelats en el món del treball i per al món del treball. Però aquest projecte polític de recuperació d´un espai polític socialista i col·lectivista sembla molt allunyat dels caps de les elits dirigents del món polític i sindical actual que es baralla per a conquerir posicions de centre per tal que res no canviï".

Com a defensors des de sempre d'un autèntic bloc alternatiu d'esquerra nacionalista, i ho hem deixat escrit en nombrosos articles, pensam que ha arribat el moment de fer bé. S'han d'anar fent fonedissos tots aquells polítics fracassats que enfonsaren la nostra experiència progressista de Pacte de Progrés. Les darreres mobilitzacions en defensa de la terra han demostrat que la societat civil de les Illes ha ressuscitat i, donant proves cada dia d'una vitalitat exemplar, torna ser enmig del carrer exigint un canvi de rumb en la política illenca. L'aposta per al segle XXI ja no és solament electoral. Es tracta d'anar bastint una nova força política per a una nova societat. Els polítics d'aquest bloc que volem unitari i amb un clar programa de lluita contra la dreta hauria d'esdevenir el referent de la unitat contínua, mai el de l'enfrontament i el de la divisió com ara constatam que s'esdevé amb el PSM.

Som molts els que ens demanam per què, de cop i volta, quan el PSM havia decidit deixar la qüestió per a més endavant, quan hi hagués una situació autènticament favorable per a la concreció d'aquesta nova força política, una part dels dirigents alteren el que s'havia aprovat i s'inicia aquest canvi que tants problemes està comportant a l'esquerra nacionalista. Un intel·lectual com Llorenç Capellà es demanava en un excel·lent article titulat "Els sotasignants" si aquesta mena d'operacions fetes tan de presa servien de veritat per a sumar. Llorenç Capellà indicava que potser més que sumar restaven. Seria la mateixa opinió de Llorenç Buades, l´històric dirigent de l'antifranquisme illenc i ara militant de la CGT, quan deia: "No és el mateix sumar per avançar que sumar per salvar els mobles". Sobretot si amb les presses es deixa mig partit a la cuneta.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (6-VI-06)

PER QUÈ REBUTGEM LA REFORMA LABORAL 2006

Declaració signada per: STEI-i, CNT, CGT, UOB, Sind.Tècnics, ERC, JERC, Corrent Roja...

"Volem denunciar les polítiques desenvolupades per les direccions de CC.OO. i UGT en una línia de col·laboració amb el capital que ja dura 30 anys". (STEI-i, CNT, CGT, UOB, Sind.Tècnics, ERC, JERC, Corrent Roja...)

"Volem denunciar les polítiques desenvolupades per les direccions de CC.OO. i UGT en una línia de col·laboració amb el capital que ja dura 30 anys, que també en aquests darrers dies ha suposat el pacte, a la baixa, de les pensions. Aquestes polítiques han afavorit l’explotació creixent de les treballadores i els treballadors, la precarietat i sinistralitat, amb els drets laborals cada vegada més retallats, i cada vegada més afeblits els mecanismes de defensa sindical". (STEI-i, CNT, CGT, UOB, Sind.Tècnics, ERC, JERC, Corrent Roja...)

Les organitzacions sindicals, polítiques i socials que signam conjuntament aquest document volem denunciar davant els treballadors i treballadores, i davant el conjunt de la societat de les Illes Balears, el frau social que suposa l’anomenada “Reforma Laboral 2006”, que el passat dia 9 de Maig de 2006 va ser signada pels dirigents de CC.OO. i UGT, amb els representants patronals i del Govern, i amb el beneplàcit de la majoria dels partits polítics, en el palau de la Moncloa. Les raons del nostre rebuig les podem resumir en:

1. Perquè, lluny de crear ocupació estable, generalitza l’abaratiment dels acomiadaments. El contracte laboral que ara es pretén generalitzar (anomenat de “foment de l’ocupació”, amb compensacions de 33 dies/any per acomiadament, amb un màxim de 24 mensualitats) duu nou anys fracassant. Des de 1997 no ha aconseguit reduir la temporalitat (actualment del 34%, quan la mitjana de la UE és del 14%) i només ha anat substituint al contracte ordinari (de 45 dies/any d’indemnització per acomiadament improcedent, amb un màxim de 42 mensualitats).

2. Perquè aquesta nova Reforma, com les anteriors, està feta a mesura dels interessos econòmics de l’empresariat. Sense cap tipus d’obligacions, i amb les promeses de sempre, els empresaris es beneficien d’una altra enorme quantitat de doblers, de tota la ciutadania, a base d’exempcions i bonificacions. Basta recordar que, des de 1998, a les patronals se les ha bonificat gairebé 18.000 milions d’euros de les quotes de la Seguretat Social, amb una partida addicional, per a 2006, d’altres 2.500 milions d’euros.

3. Perquè els aspectes “positius” de la Reforma Laboral 2006 només són parcials, i intenten ocultar la gravetat d’aquest nou frau social. En efecte, tant l’atenció per atur per a les persones majors de 45 anys, com l’increment de prestacions del Fons de Garantia Salarial, com el creixement de les partides dedicades al servei públic d’ocupació i Inspecció de Treball, sent positives, no són mesures orientades a combatre la precarietat laboral i social, principal problema dels treballadors i de les treballadores Bé al contrari, com en reformes laborals anteriors, suposen una cortina de fum que intenta dissimular la gravetat de les reculades contingudes en aquesta nova reforma.

4. Perquè els signants no han volgut entrar a limitar i controlar la proliferació dels abusos de les contractes i subcontractes, amb la creixent generació, per part d’aquestes, de precarietat i sinistralitat laboral. Per contra, es legalitza l’enorme frau que, en matèria de contractació, que es comet per part de l’empresariat, a més de beneir i fomentar l’activitat de les ETT’s, com gestores legals de tràfic i cessió de mà d’obra dòcil i productiva.

5. Perquè els continguts de la Reforma Laboral 2006 no han estat consultats amb ningú. Ni la pròpia afiliació de CC.OO. i UGT ha estat informada, ni de bon tros, ha decidit. El secretisme d’aquest nou acord és un clar símptoma d’una negociació vergonyosa, i del negatiu del seu resultat, per al conjunt dels treballadors i les treballadores. Per això, la Reforma Laboral 2006 no només suposa un frau antisocial, sinó també una operació absolutament antidemocràtica.

Per totes aquestes raons, les entitats que signem aquest document hem acordat que, en un marc d’unitat d’acció sindical i social, fer una crida d’atenció sobre la gravetat d’aquest nou acord, contrari als interessos de la classe treballadora i de la majoria de la ciutadania. Així mateix, volem denunciar les polítiques desenvolupades per les direccions de CC.OO. i UGT, en una línia de col·laboració amb el capital que ja dura 30 anys, que també en aquests darrers dies ha suposat el pacte, a la baixa, de les pensions. Aquestes polítiques han afavorit l’explotació creixent de les treballadores i els treballadors, la precarietat i sinistralitat, amb els drets laborals cada vegada més retallats, i cada vegada més afeblits els mecanismes de defensa sindical.

Reivindicam la dignitat de la gent treballadora, la defensa dels drets laborals i socials, i del necessari repartiment equitatiu del treball i de la riquesa, que els treballadors i treballadores generem. Per a això, cridam a tots els treballadors i treballadores de les Illes Balears a manifestar-nos unànimement PELS NOSTRES DRETS, CONTRA AQUESTA NOVA REFORMA LABORAL, I TAMBÉ CONTRA L’ANOMENADA DIRECTIVA BOLKESTEIN que propicia la privatització dels serveis públics, recentment aprovada pel Consell Europeu

CONCENTRACIÓ DIJOUS, DIA 22 DE JUNY,

A LES 19,30 HORES, PL. ESPANYA (Estacions)

Convoquen: STEI-i, CNT, CGT, UOB, Sind.Tècnics, ERC, JERC, Corrent Roja, (i altres)

Diari de Balears: Josep Gomila: «Dimitesc perquè no puc defensar les sigles del PSM»

L'exbatle renuncia al càrrec en l'Ajuntament i abandona el partit

"Cal destacar que la postura de dues terceres parts dels afiliats al PSM d'Alaró són contraris al bloc amb Esquerra Unida i Esquerra Republicana de Catalunya i la meitat dels afiliats ja anunciaren que es donaran de baixa del partit".

Josep Gomila s'acomiadà el passat dijous a la nit com a regidor de l'Ajuntament d'Alaró i de tots els seus càrrecs en el PSM «perquè no puc defensar les sigles del PSM amb les noves condicions del partit» de voler formar un bloc d'esquerres amb Esquerra Unida i Esquerra Republicana de Catalunya.

El ja ex regidor nacionalista a l'Ajuntament d'Alaró afirmà que «no puc defensar una postura en què no hi crec» i continuà dient que «encara no sé com continuaré dins la política perquè segurament no deixaré del tot aquest món perquè m'agrada molt». «Simplement ara he tancat una etapa de la meva vida», digué Gomila.

En aquest aspecte, l'exregidor explicà que encara no se sap com queda el panorama del PSM al poble d'Alaró perquè «no es sap qui serà el meu substitut». L'altre regidor del PSM que ha representat el partit fins ara juntament amb Gomila és Mateu Marcús, que de moment no abandona el seu càrrec. «Continuaré com a regidor del PSM fins que acabi la legislatura», digué Marcús que assenyalà que «aquesta setmana es decidirà qui serà el substitut de Gomila».

Cal destacar que la postura de dues terceres parts dels afiliats al PSM d'Alaró són contraris al bloc amb Esquerra Unida i Esquerra Republicana de Catalunya i la meitat dels afiliats ja anunciaren que es donaran de baixa del partit.

La notícia de Gomila al final del ple de dijous agafà per sorpresa a tots els regidors del Consistori que es volgueren acomiadar de l'exregidor. Cada un dels membres dels partits amb representació a l'Ajuntament «tengueren unes paraules amables cap a la meva persona i foren molt agradables en aquests moments tan trists», assegurà Gomila.

En aquest aspecte, Antoni Rebassa, portaveu d'UM, aplaudí la decisió de Gomila perquè és un acte que destaca per la seva «coherència i no com d'altres que es passen al Grup Mixt sense deixar la cadira de regidor com ha passat en molts de casos».

Rebassa digué que «els regidors que tenim càrrecs públics ens enduim moltes crítiques i també molts d'aplaudiments, com ha estat el cas de Gomila encara que de ben segur que serà recordat com un molt bon polític per la seva tasca feta durant els onze anys que ha estat a l'Ajuntament». A més, Antoni Rebassa afegí que «Josep Gomila sempre podrà comptar amb jo i amb UM pel que necessiti».

MARIA NADAL.Alaró.

www.diaridebalears.com/segona.shtml?2826+3+162976

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• El PSOE romp el Pacte Progressista a Eivissa
• Grosske diu adéu a ERC
• Maulets i el que no ha fet l'esquerra oficial en 30 anys
• Pollença: la coalició PSM, ERC, EU no va ser possible
• El Partido Comunista de España no va d'Izquierda Unida
• El mercadeig de sous i cadiretes i les eleccions de 2007
• Eleccions 2007 - ERC demana un gest a PSM i EU-Verds
• El PSOE mata el Pacte Progressista a Eivissa
• La Diada i el PP-UM: encimentadors i devastadors de Mallorca
• La Diada de Mallorca i la intel·ligència de Munar i UM

• General [203]
• Articles [13]
• Història del Pacte de Progrés [1]
• Literatura [18]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom