Per la Independència, la República i el Socialisme

El mataren a cops de bloc.

"El bloc pot donar la majoria absoluta al PP".

"El problema és que la creació del BLOC provocarà el trasvàs de 3.000, 4.000 o 5.000 vots (si no són més) del PSM cap al PP. Uns vots que poden donar --segurament la hi donaran-- la majoria absolutíssima al PP. I abans que qualcú em tracti de boig, diré clar i llampant el que tots els "peseemeros" dels pobles sabem: que una part significativa --no inferior al 20%-- dels nostres vots provenen de gent mallorquina de poble, que és només difusament nacionalista i molt més boirosament d'esquerres. Gent mallorquina de poble com molta d'altra, en definitiva. Com molts dels nostres parents, amics i coneguts. Gent que de vegades (o gairebé sempre) votava el PP --i que segons com i segon quan ho continua fent (o pot continuar fent-ho): en bona part a les autonòmiques, quasi sempre a les generals--, tot depenent de què fes i com es moguessin l’un (el PSM) i l’altre (el PP). Gent que molt difícilment votaria el PSOE, molt manco IU o ERC i que seria estrany que votàs --però ho podria fer, però no ara— UM".

Un militant del PSM, sense ser oficialista o renovador, pot tenir més d’un motiu per tenir reserves (o per estar en contra) del bloc que proposen els líders del sector oficialista del futur expartit. Jo en diré un, clar i llampant, inquietant i perillós i que ha sortit poc a rotlo, almanco en els termes que ho diré: el bloc resta en lloc de sumar. I, d’això, que no venguin amb cançonetes que la Llei d'Hont penalitza la divisió que suposaria que el PSM, IU-Verds i ERC es presentassin per separat. No és això, precisament. I si no se n'han temut encara, més val que s'ho facin mirar. El problema és que la creació del BLOC provocarà el trasvàs de 3.000, 4.000 o 5.000 vots (si no són més) del PSM cap al PP. Uns vots que poden donar --segurament la hi donaran-- la majoria absolutíssima al PP. I abans que qualcú em tracti de boig, diré clar i llampant el que tots els "peseemeros" dels pobles sabem: que una part significativa --no inferior al 20%-- dels nostres vots provenen de gent mallorquina de poble, que és només difusament nacionalista i molt més boirosament d'esquerres. Gent mallorquina de poble com molta d'altra, en definitiva. Com molts dels nostres parents, amics i coneguts. Gent que de vegades (o gairebé sempre) votava el PP --i que segons com i segon quan ho continua fent (o pot continuar fent-ho): en bona part a les autonòmiques, quasi sempre a les generals--, tot depenent de què fes i com es moguessin l’un (el PSM) i l’altre (el PP). Gent que molt difícilment votaria el PSOE, molt manco IU o ERC i que seria estrany que votàs --però ho podria fer, però no ara— UM. Gent que vota (votava) el PSM perquè coneix qui és que s'hi presenta al poble, que sap que són gent honrada; gent que percep el PSM com a part d'un projecte d'esquerra mallorquina, més o manco moderada, però que no calla quan toca denunciar. Gent que valroa aquestes coses part damunt la ideologia nacionalista, progressista que els mitjans de comunicació diuen que és tan radical. Gent que, de mica en mica, es CONVENÇ (es convencia) que aquella ideologia, la del PSM (la dels rojos catalanistes, segons el PP) servia per fer oposició i també (ep!) per fer gestió, sense maximalismes. Gent que poc a poc, i any rera any, va assumint els posicionaments del PSM. Però també sabem que per ser així com són --com som?—aqueixa gent no va d'un projecte en el qual el partit (el PSM) que ells voten perquè representa sobretot honradesa, mallorquinitat i defensa del poble tengui com a referents mediàtics i companys de viatge Esquerra Unida/Izquierda Unida-Els Verds i Esquerra Republicana de Catalunya. És gent que ha votat en Mateu Morro, en Pere Sampol, que votaria en Jaume Sansó i en Mateu Crespí, i que també votaria en Biel Barceló, però només si va fora ERC o IU. Gent que li cauria com una puntada de peu sebre (i no en parlem de veure) en Llamazares i en Carord com a referents seus, per molt que no anassin a fer mitins als seus pobles. Gent que --és ver-- no és d'esquerres, però que de cada dia s'hi acostava un poquet, perquè ens coneix i perquè la convencem. Gent que de cada dia n'hi hauria d'haver més si volem que el nacionalisme progressista sigui una opció de govern. Gent que, amb l'aparició del Bloc queden fora referent. Gent que, probablement, tornaran a votar PP. El PP de poble, el PP mallorquí que parla en català, no el PP d'en Rajoy, d'en Zaplana i de n'Acebes.

Però parlam en passat, desgraciadament. Fins ara, un de les virtuts --i també, dels problemes-- del PSM havia estat aquesta heterogeneïtat de votants, que van des de l'independentisme, l'esquerra i l'ecologisme més vehements fins als votants de poble de què parlava abans i que ara (despús-ahir i ahir) hem perdut. Per a segons qui, eren uns votants incòmodes, però a la Part Forana tots sabíem que hi eren (n'hi ha prou a comparar l'evolució dels vots a les locals, autonòmiques i generals a molts de pobles), i els volíem servar perquè eren un vots decisius. I a més, perquè coneixíem la gent que els emetia, gent que valorava la nostra feina. Perquè aquests votants són bona gent. Perquè, no ho hem d'oblidar mai, el PSM no només ha perdut i guanyat vots en direcció ERC, IU, PSOE i (en molt menor mesura) UM, sinó també en direcció cap al PP. Aquesta és la realitat. L'opció del Bloc --que no dic que no sigui legítima, alerta-- significa deixar de banda deixar aquesta gent dels nostres pobles (i segurament, també n'hi ha un bon grapat a Ciutat) i accentuar el caràcter esquerrà --és a dir, a l'esquerra del PSOE-- del projecte. Significa compartir lloc, cartell i formació amb formacions d'àmbit estatal i suprabalear, amb què ens uneix --diuen-- gran part del programa electoral, però de les quals ens separa gran part de la pràctica diària i de la ideologia real. Aquest bloc comporta massa coses com per conservar aquest electorat; massa coses que li acabaran de donar (en bloc) la majoria absoluta al PP. Qualque cosa haurem de fer; en primera trobar altres maneres de fer feina al nostre poble (ja veurem què farem a les autonòmiques). Ja veurem quines i com. Però nosaltres volem crèixer. Fer país, des de l'esquerra i l'ecologisme. Però així com ho feia el PSM, un partit i un projecte que mataren a tocs de bloc.

Del bloc S'Altre dia

Diari de Balears: Espai nacionalista.

Per Josep Melià Ques. Missèr.

"Hi ha un pensament d'esquerres que sosté, equivocadament en la meva opinió, que si a les nostres institucions no governen els anomenats progressistes és per la seva dispersió en diferents sigles. Certament, la dispersió pot provocar que no es sumin tots els regidors o diputats que es podrien obtenir. De totes formes pens que el balear és un poble més conservador que esquerranós i, per tant, en una situació de bipartidisme pur -en què no hi ha dispersió- qui sortiria victoriosa seria la dreta". (Josep Melià Ques)

"Al final una organització ha d'elegir un camí. Si el camí que elegeixes es fonamenta en la dicotomia dretes-esquerres el teu paper sempre serà secundari si no t'integres a PSOE o PP". (Josep Melià Ques)

Les conseqüències del darrer congrés del PSM i, sobretot, la decisió de formar l'anomenat Bloc conviden a reflexionar sobre el futur del nacionalisme a les Balears. Una de les tendències que amb més força es detecten al comportament electoral i sociològic balear és l'accentuació del bipartidisme. El PP i el PSOE cada vegada sembla que es mengen una part més gran del pastís. La seva rellevància mediàtica els ajuda a enfortir el procés. Hi ha un pensament d'esquerres que sosté, equivocadament en la meva opinió, que si a les nostres institucions no governen els anomenats progressistes és per la seva dispersió en diferents sigles. Certament, la dispersió pot provocar que no es sumin tots els regidors o diputats que es podrien obtenir. De totes formes pens que el balear és un poble més conservador que esquerranós i, per tant, en una situació de bipartidisme pur -en què no hi ha dispersió- qui sortiria victoriosa seria la dreta. Una altra de les tendències que també es detecten, i que es troba íntimament relacionada amb l'anterior, és que el nostre sistema de partits cada vegada es sembla més al sistema espanyol. En el sistema espanyol hi ha dos grans partits (PSOE-PP), una força en crisi a l'esquerra del PSOE i unes considerades anomalies que són els nacionalistes. Dins l'esquema espanyol els que no ens volem resistir a entrar dins el bipartidisme diguem que podem elegir entre l'esquerra del PSOE o l'anomalia nacionalista. Certament que a nivell teòric és possible intentar ajuntar ambdues coses i, de fet, això té sentit en la mesura que l'opció de l'esquerra alternativa ha d'afegir continguts diversos per intentar no desaparèixer sota l'allargada ombra socialista. Tanmateix, per molts elements que afegeixi, inclòs el nacionalisme, al final les circumstàncies polítiques converteixen aquesta opció en un satèl·lit, en un complement, del partit actualment dirigit per ZP. Des d'aquesta opció només s'ocuparà poder si el PSOE ho ha de menester i, per tant, des de la supeditació. Aquest tercer espai de l'esquerra alternativa en la meva opinió presenta dos defectes greus; per una banda que a les Balears el seu predicament en tot cas serà baix, essent com som una societat no massa d'esquerres; per una altra banda el segon defecte és que suposa assumir el paper de mala consciència del PSOE, és a dir, suposa renunciar a conformar un projecte de majories que s'ubiqui amb una certa igualtat a PP i PSOE. En definitiva, per tant, en la meva anàlisi -que lògicament és discutible i subjectiva- el tercer espai a potenciar no és el de l'esquerra alternativa, és el del nacionalisme. Al final una organització ha d'elegir un camí. Si el camí que elegeixes es fonamenta en la dicotomia dretes-esquerres el teu paper sempre serà secundari si no t'integres a PSOE o PP. Si el camí que elegeixes es fonamenta a constatar que hi ha una altra dicotomia amb importància com és nacionalisme-centralisme el teu paper no necessàriament ha de ser secundari. D'exemples de nacionalisme principal en tenim a Euskadi o a Catalunya. D'exemples d'esquerra alternativa conformant majoria no en tenim. De fet el Bloc Nacionalista Gallec (BNG), i l'exemple de Galeusca així ho demostra, aposta de manera decidida per la priorització de la seva ànima nacionalista. Qui va fer possible el Pacte de Progrés, o si es vol, qui pot provocar un canvi de color polític al Consolat, és el nacionalisme, que posa el plus perquè el tomb sigui a l'abast. Distingim l'estratègia a mig i llarg termini del que és la concentració de vots per les pròximes eleccions. El país s'ha de construir des d'un projecte sòlid, des d'una credibilitat i una coherència que doni garanties, des de la constància, des d'una sensibilitat i des d'un pensament capaç de connectar amb els anhels de la majoria dels nostres conciutadans, des de la centralitat. L'espai nacionalista a Balears existeix, però fa estona que viu desorientat. La darrera sacsejada obliga, encara més, a fer moviments, a cercar l'enfortiment. Que l'espai nacionalista existeixi i tengui una innegable potencialitat no vol dir que al final funcioni. La ciència política segur que ens pot oferir exemples de situacions en què objectivament s'estava ben ubicat i que per diverses raons no es va saber aprofitar l'avinentesa. La conjuntura política ens mostra un panorama obert on els que cerquen el tercer espai en l'esquerra alternativa ja han definit jugada; una jugada que trastoca el nacionalisme que és a qui correspon moure peça, qui ha de saber xutar la pilota que té a la seva teulada.

Adreça: www.diaridebalears.com/segona.shtml?2824+6+162872 Diari de Balears - Tel. +34 971

(8-VI-06)

PSM: coalició electoral o bloc d'esquerra nacionalista?

La divisió de l'esquerra nacionalista.

"Em sembla que ni 'renovadors' (Mateu Crespí) ni 'oficialistes' (Gabriel Barceló) han sabut estar a l'alçada de l'actual circumstància històrica. Bastir el PSM, fer créixer el partit, preservar-lo dels depredadors, ha estat una obra titànica, una obra de generacions. Per desgràcia, les dimissions en cadena de dirigents i membres del PSM ens fan copsar que, després del congrés, aquesta obra de generacions surt amb ferides males de guarir. Mateu Morro, Sebastià Serra, Pere Sampol i molts d'altres dirigents històrics del nacionalisme d'esquerres saberen en el seu moment ser unitaris, com ho demostraren els anys d'existència del Pacte de Progrés, alhora que sabien mantenir i enfortir la unitat del nacionalisme d'esquerres lluny de guerres fratricides que només beneficien el PP, el PSOE i els voltors que són a l'aguait per a provar de sobreviure institucionalment quatre anys més sobre les despulles del PSM". (Miquel López Crespí)

Vist i comprovat el que s'ha esdevengut ran del darrer congrés del PSM, i per a desgràcia del nacionalisme d'esquerra, ja podem afirmar, i basta llegir els diaris o sentir les declaracions que fan els que han marxat, que el PSM està ben tocat. Almanco aquell PSM que sabia agombolar en les seves fileres diverses sensibilitats nacionalistes i d'esquerra. Potser mai com ara, quan l'esclafit és talment un brillant foc d'artifici, podrem valorar la feina feta per homes com Sebastià Serra, Mateu Morro, Jaume Montcades, Joan Perelló i Pere Sampol, que durant tants d'anys tengueren la visió política de saber acumular forces i mai de dividir-ne. L'amic Sebastià Serra m'explicava fa uns dies que ells, en aquell passat que cada vegada sembla més lluminós, lluitaven per a entrar a les institucions, si era possible, però mai no haurien abandonat els principis per a poder trepitjar moqueta o tenir cotxe oficial. El primer era el servi al país, la lluita en defensa de la nostra cultura i dels interessos de les classes populars mallorquines; després venia la lluita per a provar de fer política des de les institucions. De cadiretes sempre en va oferir el PSOE i mai no s'escoltaren aquests cants de sirena. Mentre sentia Sebastià Serra pensava com han mudat els temps i quina diferència més abissal hi ha entre els polítics d'aquest recent passat i els d'ara mateix.

Em deman com és que els dirigents de fa quinze, vint anys tenien clar que no eren en política solament per a fruir dels privilegis que atorga el règim als seus fidels servidors sinó, i això era el que de veritat importava, per a romandre sempre a l'avantguarda de la defensa dels interessos culturals, socials i nacionals de la nostra terra.

El declivi final del PSM... ¿no podria ser a conseqüència d'haver oblidat aquests postulats fundacionals, la pràctica quotidiana de tants d'anys de lluita contra la dreta i per la nostra cultura i territori? Les derrotes electorals d'aquests darrers temps... ¿no podrien ser conseqüència precisament d'haver mudat la forma d'actuar i d'estar en política, d'haver prioritzat la cadireta a la lluita per la reconstrucció nacional, la república i el socialisme?

Comprovant el penós i trist espectacle de fragmentació actual no podem deixar de pensar com, finalment, els poders fàctics de les Illes, tant els econòmics com els polítics i tots aquells partits i organitzacions als quals el PSM dificultava la penetració electoral, i parl concretament del PSOE, UM, la mateixa Esquerra Unida, a partir d'ara poden, dormir satisfets. O potser no si el PSM, unit a ERC i els sectors de l'esquerra alternativa de les Illes, sap trobar una fórmula nova i creativa per a la supervivència de les idees de justícia social, nacionalisme, república i socialisme que sempre havia defensat.

Lluny de les presses electorals que han dinamitat des de dins el nacionalisme progressista, molts dels que de fa anys lluitam activament en defensa de la creació d'un autèntic bloc d'esquerra nacionalista des de la base, pensam que potser ens trobam davant la darrera oportunitat de regenerar la vida política illenca. Però la creació des de la base d'una nova força política d'esquerra no té res a veure, com hem escrit una mica més amunt, amb aquesta desesperació per servar sous i cadiretes. El problema autèntic, la supervivència de les idees d'esquerra nacionalista dins la nostra societat, va molt més enllà de les cadiretes. Es tracta de cohesionar la societat civil per a resistir les envestides de la dreta per a, posteriorment, agafar força i poder vèncer aquesta mateixa dreta depredadora que ens malgoverna i fa malbé els nostres minvats recursos naturals. Una política d'esquerra es concreta en la pràctica quotidiana de lluita contínua, en un programa de defensa dels interessos dels treballadors i de les classes populars, mai en la pura i simple demagògia d'aquells que solament són en política per a fruir dels privilegis que comporta la gestió del règim.

Per quins motius l'excel·lent idea que sempre hem defensat de creació d'aquest bloc d'esquerra nacionalista ha canviat per a esdevenir una simple repetició de "Progressistes"? A qui li interessa la confusió?

Estudiant a fons els passats resultats electorals i la tendència al vot que evidencien les darreres enquestes, els analistes polítics arriben a la conclusió que una simple coalició electoral PSM-EU-ERC tan sols salvarà els mobles. De cinc diputats que tenen ara PSM i EU, es passaria a tenir-ne tan sols tres, i això si es pot aconseguir la incorporació d'ERC a la coalició. Una coalició que, com hem dit, té poc a veure amb la creació d'un bloc nacionalista d'esquerra com a nova eina per al futur. Com han afirmat destacats analistes com Pep Juárez, Cecili Buele, Llorenç Buades o Llorenç Capellà, la "suma" de la coalició podria restar, com s'ha demostrat en totes les eleccions del passat.

Com a intel·lectuals que sempre hem donat suport al PSM i a la unitat, ni que sigui electoral, de l'esquerra oficial -en el seu moment vaig signar el manifest de suport a "Progressistes"- ens demanam si s'ho pagava dinamitar l'herència de trenta anys de feina nacionalista solament per a salvar els mobles, com escrivia l'històrica dirigent de l'antifeixisme illenc, el militant de la CGT Llorenç Buades.

Em sembla que ni "renovadors" (Mateu Crespí) ni "oficialistes" (Gabriel Barceló) han sabut estar a l'alçada de l'actual circumstància històrica. Bastir el PSM, fer créixer el partit, preservar-lo dels depredadors, ha estat una obra titànica, una obra de generacions. Per desgràcia, les dimissions en cadena de dirigents i membres del PSM ens fan copsar que, després del congrés, aquesta obra de generacions surt amb ferides males de guarir. Mateu Morro, Sebastià Serra, Pere Sampol i molts d'altres dirigents històrics del nacionalisme d'esquerres saberen en el seu moment ser unitaris, com ho demostraren els anys d'existència del Pacte de Progrés, alhora que sabien mantenir i enfortir la unitat del nacionalisme d'esquerres lluny de guerres fratricides que només beneficien el PP, el PSOE i els voltors que són a l'aguait per a provar de sobreviure institucionalment quatre anys més sobre les despulles del PSM.

Que oficialistes i renovadors no hagin sabut trobar fórmules de compromís, el necessari consens que unifica i enforteix una organització, ens fa témer per la futura supervivència del nacionalisme d'esquerra a Mallorca. Aquesta és la nostra preocupació en aquests moments tan difícils i complicats per al PSM, uns moments que han estat esperant tots aquells que fa trenta anys que esperen la seva mort o neutralització política: la dreta, determinats poders fàctics i empresarials i la socialdemocràcia espanyola.

Miquel López Crespí

Ciutat de Mallorca (8-VI-06)

Diari de Balears: Expectatives de la Coalició.

Per Miquel Payeras.

"Aquest és el mínim raonable que té d'expectativa la Coalició. Fer tres escons i sobre un 8-9% dels vots. Per sota, seria clarament un fracàs. Per sobre, i fins a la banda alta òptima, un èxit". (Miquel Payeras - Diari de Balears)

Quines expectatives realistes tendrà la coalició d'esquerres (endavant, Coalició) formada per PSM i EU-Verds a les eleccions autonòmiques a Mallorca de l'any que ve? No és fàcil establir-les perquè l'experiment d'unir l'esquerra del PSOE és insòlit en comicis regionals. Només s'ha experimentat a les urnes generals de 2004. Per altra banda, tampoc no se sap encara com serà exactament la Coalició: si hi serà ERC o no, quina estructura tendrà, quins candidats principals seran i de quins partits... i, sobretot, si realment s'arribarà a fer o no, que pareix que sí però cal anar en compte perquè si les fuites de renovadors no s'aturassin les coses se podrien complicar en excés. Són moltes incògnites que impedeixen calibrar ajustadament el potencial, però donant per fet que se faci, i sense entrar en d'altres consideracions, se pot intentar establir per on se mourà la seva expectativa electoral. A efectes purament analítics, cal descartar -ara, avui- la presència ERC, atesa la certa desconfiança que ha manifestat. Si al final s'hi suma, tampoc no alterarà gaire l'anàlisi perquè l'aportació d'aquest partit -tal i com reconeixen els d'EU- no vendria tant pels vots, molt pocs, com per la simple presència de les sigles. D'alguna manera serà el mateix que EU perseguia i ha aconseguit amb aferrar-se a si mateix la marca d'Els Verds: els hi són del tot prescindibles els vots que poguessin aportar i marginals els que se'n vagin degut al sector de Margalida Rosselló, perquè el que volien i tenen és només la marca. Fixats, doncs, els elements importants de la Coalició, PSM-EU/Verds, sobre ells cal projectar les hipotètiques expectatives. La banda alta potencial ha de ser fixada necessàriament per la suma dels resultats que obtenguren el 2003. El PSM va fer un 9% dels vots a Mallorca i 3 escons. EU-Verds assolia el 5'5% i dos diputats. Agrupant-los el resultat és el 14'5% dels sufragis i un grup de 5 escons. Però com que en política no existeixen aquestes sumes, la referència només és un horitzó teòric òptim pels interessos de la Coalició. Per altra banda, coneixem que la Coalició se va presentar, en la seva versió més ampla, a les eleccions generals de 2004 i que va sumar a Mallorca el 8'8% dels vots. Si ERC no hi entràs, la teòrica resta sobre aquest percentatge seria mínima i crec que se podria concloure que PSM-EU-Verds junts ben bé poden tenir el 8% com a sòl electoral a partir del qual pensar. Tenim, doncs, fixat tant l'òptim teòric per la banda alta com el mínim conegut. Respectivament, el 14'5% i el 8% dels vots a Mallorca. La forquilla, és ver, és massa ampla. Tanmateix ajuda a entendre sobre els marges en què jugarà la Coalició.

No seria honest dir que l'objectiu ha de ser sumar més del que ja tenen per separat. Perquè se sap que no és possible, tal i com demostra la història de la coalició EU-Verds. El 1995, EU tota sola aconseguí 2 escons i el 6'5% dels vots (19.655) mentre que Els Verds feien un 3% dels vots (9.248) i cap escó. En conjunt, gairebé 29.000 sufragis. El 1999 existí ja coalició: 2 escons i 17.403 vots, el 5'9%. El 2003: 2 diputats i 19.002 sufragis, el 5'5%. És obvi que són cultures polítiques i bases sociològiques diferents: no se sumen. Més intensament passa entre PSM i EU, per les raons abastament comentades en d'altre articles: el PSM és de cultura socialdemòcrata i EU comunista. Mai no se mesclaran les bases ni hi haurà cap suma de vots. Ara bé, el que sí farà la Coalició serà aturar el declivi molt accelerat que cada un pel seu costat manifestava posant-los en risc seriós a ambdós de desaparèixer, per motius diferents i a ritmes diferents. Perquè provocarà l'efecte de concentració de vot. Per explicar-lo, aquest efecte, cal recórrer a un supòsit. Imaginem que el càstig dels votants (de 2003) del PSM i d'EU-Verds a la Coalició fos molt important per no voler, respectivament, votar «comunistes» i «catalanistes». Suposem que fos una pèrdua brutal, del 40% sobre el que aconseguiren per separat fa tres anys. Així i tot junts farien uns 30.000 vots que sobre els resultats de 2003 haguessin suposat un 9% i 3 escons. Que s'avendria si fa no fa al resultat de Progressistes el 2004 a l'illa.

Aquest és el mínim raonable que té d'expectativa la Coalició. Fer tres escons i sobre un 8-9% dels vots. Per sota, seria clarament un fracàs. Per sobre, i fins a la banda alta òptima, un èxit.

http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+162680

(5-VI-06)

Diario de Mallorca: El trencament del PSM.

Per JOSEP GOMILA I BENEJAM, ex-batle d´Alaró i ex-conseller del Consell pel PSM-EN.

"En el passat congrés s´ha consumat una autèntica escissió, no una simple derrota d´unes determinades tesis i el consegüent triomf d´unes altres. Es tracta de la confrontació de dues visions completament oposades sobre les prioritats ideològiques i estratègiques. Per avaluar el seu abast basta veure les conseqüències que ha tengut: dimissió dels candidats a les eleccions autonòmiques i municipals de Palma, dimissió de càrrecs institucionals, baixes significatives de militants, dissolució d´agrupacions, gent que conserva les actes de regidor i se dóna de baixa del partit, gent que passa al grup mixt...". (Josep Gomila, exconseller del PSM)

Durant la darrera setmana s´ha parlat molt de les conseqüències del darrer congrés del PSM i de les implicacions que això pot tenir dins el mapa polític de Mallorca. Des d´aquí m´agradaria fer una petita aportació personal sobre què significa la creació del "Bloc". Per començar me sembla més que evident que en el passat congrés s´ha consumat una autèntica escissió, no una simple derrota d´unes determinades tesis i el consegüent triomf d´unes altres. Es tracta de la confrontació de dues visions completament oposades sobre les prioritats ideològiques i estratègiques. Per avaluar el seu abast basta veure les conseqüències que ha tengut: dimissió dels candidats a les eleccions autonòmiques i municipals de Palma, dimissió de càrrecs institucionals, baixes significatives de militants, dissolució d´agrupacions, gent que conserva les actes de regidor i se dóna de baixa del partit, gent que passa al grup mixt...

Per entendre què ha passat vull destacar una gran paradoxa que, per ventura, no s´ha analitzat a bastament. El grup de persones que han guanyat el congrés i, per tant, que s´han apropiat de les sigles, són precisament aquelles que defensaven la seva dissolució dins una nova formació política, mentre que aquells que defensaven la pervivència i la vigència del PSM són els que han quedat fora.

Tampoc no es pot entendre què ha passat sense analitzar el motiu concret de la discrepància estratègica que s´ha confrontat. L´anàlisi dels que han guanyat el congrés és que s´han d´ajuntar amb Esquerra Unida-Verds per constituir un gran Bloc a l´estil del BNG i aconseguir sumar una gran força política. Aquesta proposta, que a simple vista pot semblar intel·ligent, amaga una sèrie de contradiccions, que intentaré resumir donada la limitació d´espai:

Com és possible que se plantegi una teòrica suma si se té la seguretat que hi ha una part molt significativa del PSM que hi restarà al marge. D´entrada no sembla gens lògic que se pretengui sumar a fora casa perdent primer una part molt important d´allò que ja se té.

S´ha defensat la idea que per separat no treuríem representació, quan tothom veu que els que tenien aquest problema no era el PSM sinó Esquerra Unida -Verds. Per resoldre el problema dels altres s´han carregat el projecte polític del PSM.

La principal fal·làcia de tot això és que el "Bloc" que se vol crear serà com el BNG. Això és rigurosament falç. Tant el rerefons ideològic, com la ubicació política, com la naturalesa dels socis ens indiquen que el que en sortirà serà alguna cosa semblant a "Iniciativa per Catalunya" no al BNG. L´única semblança amb el BNG és el nom, la resta no s´assembla ni per aproximació.

La quarta contradicció que voldria destacar és que se diu que tothom hi ha de cabre dins el Bloc, quan el plantejament ideològic de partida fa que s´ubiqui completament a l´esquerra del ventall polític. Si tenim en compte quina ha estat la trajectòria del PSM els darrers quinze anys no cal pensar molt per veure que hi ha una part important del partit que es troba en el centreesquerra no a l´esquerra del PSOE. Per tant, hi ha una part molt significativa del PSM que no hi cap ja d´entrada.

Finalment, la idea que dóna sentit al PSM és l´existència d´un tercer espai polític: el nacionalisme. En canvi la idea del Bloc, tal com s´ha plantejat prioritza clarament la seva ubicació dins l´eix dreta-esquerra, per tant, indirectament, reforça el bipartidisme, cosa que diuen que volen evitar.

Qualsevol observador extern pot veure que, independentment del fons de la proposta concreta, la forma en què s´ha près no té cap lògica. No se pot fer una modificació de la ubicació ideològica i estratègica d´una formació política com una simple esmena a una ponència d´organització d´un congrés ordinari. Una decisió d´aquesta magnitud requereix un període de maduració i reflexió que impliqui tota la militància i l´entorn polític d´un partit, en l´anàlisi dels pros i contres. Sense dubte, cap dirigent polític amb dos dits de front i amb un mínim de sentit comú no s´atreviria a fer, a la brava, aquest gir copernicà sabent que deixa tanta gent a la cuneta.

Per acabar, una darrera reflexió: Si les primàries en lloc de guanyar-les en Mateu Crespí les hagués guanyat una altra candidata, molt probablement la famosa esmena mai no s´hauria arribat a presentar.

Diario de Mallorca (6-VI-06)

http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=1190&pIdSeccion=5&pIdNoticia=189489&rand=1149579678505

PER UN BLOC DESBLOQUEJAT.

"Un projecte alternatiu sòlid, des de l’esquerra, només serà possible, d’una banda, amb la definició programàtica en pro d’una societat alternativa i, d’altra, de la plena i efectiva participació democràtica del subjecte polític, és a dir, dels sectors d’esquerra de la ciutadania. Només d’aquesta manera aquest projecte podrà començar a ser creïble, i podrà redreçar la confiança i la il·lusió perdudes per a centenars d’homes i dones, compromesos i militants, avui decebuts i allunyats d’experiències repetidament fracassades que, parides des de les cúpules, han tingut a la militància com a convidada de pedra". (Pep Juárez - CGT)

Per Pep Juárez (CGT)

Parlar d’esquerra alternativa sembla una redundància. L’esquerra, o és alternativa, o no és esquerra. Per això, el bastir un referent polític nacional, alternatiu i d’esquerra, a les Illes Balears, va més enllà de les intencions electoralistes d’alguns dirigents, només guiades pel seu instint de supervivència política. És, sobretot, una necessitat de la nostra societat, de la immensa majoria de les dones i dels homes d’aquestes Illes, que viuen un dia a dia on l’extensió de la precarietat laboral i social, la destrucció territorial, l’extermini dels referents ideològics i culturals, i la promoció dels valors del consumisme, de l’individualisme i de la insolidaritat, composen tot plegat la matèria prima que engreixa els comptes de resultats de la colla que realment controla el negoci.

L’espai polític illenc, a l’esquerra del PSOE, està conformat per molta gent de diversa procedència, però que ha anat desenvolupant, de manera unitària, les mobilitzacions socials més importants dels darrers temps: la defensa del territori, les manifestacions contra la guerra, les lluites pels drets laborals, per la convivència i la integració igualitària de les persones immigrants, per la igualtat i contra la violència cap a les dones, les lluites pels drets nacionals, per la llengua catalana, les dècades de lluites veïnals, etc. L’esquerra social d’aquestes Illes ha compartit i comparteix un espai comú, composat polièdricament de diferents vessants d’una mateixa lluita. Aquesta experiència, plural alhora que unitària, és el millor aval per a una proposta política alternativa, a les Illes Balears, al capitalisme fóra de control que patim, i al bipartidisme, cada vegada més accentuat, que el gestiona.

Darrerament, i en la mesura de que s’acosten les eleccions municipals i autonòmiques de l’any que ve, ha anat obrint-se pas la proposta de la conformació d’un Bloc, nacionalista i progressista, com a expressió política d’aquest espai unitari. Aquesta proposta ha donat una passa significativa amb el resultat del darrer congrés del PSM. Però, a hores d’ara, ni la militància política i social, ni els sectors progressistes de la ciutadania de les Balears, tenen molt clar què és això del Bloc, ni la seva utilitat pràctica ni, sobretot, de quina manera s’ha de construir. Els únics que sí sembla ho tenen definit són els professionals de la cosa, que reivindiquen i proposen, només en clau electoral, la repetició d’experiències anteriors, com la candidatura “Progressistes”, alhora que es reclamen de l’esperit del govern del “Pacte de Progrés”.

Anem a pams. Com diu el meu company Llorenç Buades, si només es tracta de fer fóra el PP de les institucions, el millor “Bloc” és el PSOE. Les convocatòries electorals, sense menysprear la seva importància, no haurien de ser ni la principal, ni molt manco l’única obsessió de l’esquerra. És important derrotar políticament a la dreta, però aquesta casa tampoc no es fa per la teulada. Un projecte alternatiu sòlid, des de l’esquerra, només serà possible, d’una banda, amb la definició programàtica en pro d’una societat alternativa i, d’altra, de la plena i efectiva participació democràtica del subjecte polític, és a dir, dels sectors d’esquerra de la ciutadania. Només d’aquesta manera aquest projecte podrà començar a ser creïble, i podrà redreçar la confiança i la il·lusió perdudes per a centenars d’homes i dones, compromesos i militants, avui decebuts i allunyats d’experiències repetidament fracassades que, parides des de les cúpules, han tingut a la militància com a convidada de pedra.

Per enllestir amb criteri aquest projecte de futur, és imprescindible donar una ullada al passat. Un exercici sincer d’autocrítica hauria de ser suficient per descartar, com a model a seguir, tant la gestió del govern del Pacte de Progrés (1999-2003) com la conformació de la candidatura Progressistes (2004). En allò essencial, el govern presidit per Francesc Antich, en el seu conjunt, no va tenir mai una voluntat de definir un model alternatiu de societat. Lluny de compartir un projecte polític comú, va acabant essent una repartidora de gestió, de vegades amb bones intencions però bastant estanca entre si, de les diferents conselleries. En segons quins casos, fins i tot la coordinació i els objectius comuns entre conselleries gestionades per la mateixa força política, varen brillar per la seva absència. Aquestes mancances de fons, junt l’allunyament de la ciutadania, la pressió dels poders fàctics i la unitat electoral de la dreta, resultaren letals en maig de 2003.

La candidatura “Progressistes” va repetir bona part dels errors d’aquella experiència. El pacte negociat, amb urgències, entre les direccions dels partits que la varen conformar, va esdevenir un altre exercici de “despotisme il·lustrat” (“tot per al poble, però sense el poble”). Alguns dels protagonistes, a portes d’aquell acord electoral, encara duien la boca plena de paraules com “pressuposts participatius” “una altra manera de fer política”, “participació ciutadana”, etc. Varen fer un acord, en definitiva, de tímid recorregut, confiades les parts a que la suma dels vots d’anteriors comicis bastés per treure un diputat, sense més històries. Craso errore. Amb les pròpies bases dels partits allunyades del procés, i amb la ciutadania encara més enfora, la pressió cap al vot útil (PSOE) després dels atemptats de Madrid, se’n va dur per davant la candidatura Progressistes, com una ventada a una casa de canyes.

Crec que aquests antecedents haurien de fer-nos pensar. La necessitat d’un debat ample i profund sobre el paper de l’esquerra en l’actual fase del capitalisme, el model neoliberal, sembla la primera prioritat. A les Illes Balears, aquest model desenvolupa tot el seu potencial de depredació ecològica, econòmica i social. Davant aquest repte, ni l’esquerra illenca, ni els treballadors, ni la ciutadania han de menester una altra oferta electoral “bloquejada” a la participació. Al marge del calendari electoral, la necessitat no és només derrotar a la dreta i fer-la fóra del govern. El veritable objectiu de l’esquerra no és gestionar, amb tarannà, els mecanismes del sistema. Un projecte polític d’esquerra ha de ser, a més d’això i sobretot, una eina de transformació social, de superació de les injustícies, de canvi de les regles de joc, en favor dels éssers humans i la natura, i en detriment del negoci privat que hi ha muntat al voltant de la política.

Per deixar de jugar un paper subaltern, l’esquerra de les Illes Balears ha de bastir un projecte polític sòlid, coherent i democràtic. Un projecte orientat al repartiment del treball i la riquesa, a la lluita contra la precarietat laboral i social, i respectuós amb la naturalesa. S’ha de crear un marc de convivència, on la justícia, els valors culturals i democràtics, i la suma de voluntats, siguin motors del canvi social. Davant aquest procés ningú no hauria de jugar el paper d’espectador. Totes les persones compromeses, política i socialment, són necessàries.

Juny de 2006.

Diari de Balears: La dispersió nacionalista .

Per Joan Mir. Professor de la UIB.

A Mallorca, després dels darrers esdeveniments, l'espai nacionalista compta amb: ERC, allò que queda del PSM, els renovadors del PSM (que alguna estructura formaran), Unió Mallorquina (dividida entre un sector crític, pròpiament nacionalista, i un sector majoritari, de comportament erràtic), els que fa temps que sortiren del PSM (el PSM té més exmilitants i exvotants que militants i votants), els exmilitants d'ERC, aquells que, com jo, són alhora exmilitants del PSM i d'ERC, i els que tenen aversió a la marginalitat i, com que no hi ha cap partit nacionalista de gruix, han recalat al PSOE o al PP.A més, hi ha els ciutadans que no són nacionalistes, però que ho serien si aquesta ideologia fos dominant o es trobàs en un moment clarament ascendent (són aquells que a darrera hora s'apunten a la moda de la independència i fan guanyar els referèndums, com va passar a les poc nacionalistes repúbliques bàltiques, i ara a Montenegro). Joan Riera va trobar dijous passat el mot precís per descriure la situació: el nacionalisme està «atomitzat». La pregunta és si això era inevitable.

Crec que la divisió genera divisió i que la unió incita a aglutinar les minories disperses. I si això és així, per força els inicis han de pesar en la situació actual.

Després de la mort de Franco, a Mallorca no hi havia cap embrió viable de partit nacionalista, mentre Catalunya comptava amb els seguidors de Jordi Pujol i les restes del naufragi d'ERC a l'exili; els altres moviments, més d'esquerra que nacionalistes, eren irrellevants i fantasiosos. A les primeres eleccions autonòmiques, guanyà Convergència, i ERC aconseguí un 14% dels vots. A Mallorca, en canvi, la Unió Autonomista fracassà estrepitosament mentre el PSI obtingué una mínima presència institucional; però el PSI no era nacionalista (ni en tenia el nom, igual que el posterior PSM), sinó que era un partit socialista (i marxista) homologable i emparentat amb el seu aliat, el molt selecte (però normal) Partit Socialista Popular d'Enrique Tierno Galván, i posteriorment s'assemblà a l'Euskadiko Ezquerra de Bandrés: ambdós models de socialisme espanyol acabaren dins la casa pairal del PSOE, del qual evidentment, no diferien en res d'essencial. El nacionalisme mallorquí, doncs, inicialment no era fort ni gaire nacionalista. No podia ser d'altra manera: només l'antifranquisme era capaç de generar debat polític, i dins l'antifranquisme predominava absolutament una esquerra estereotipada i simplista, de matriu marxista, per a la qual el nacionalisme sempre era sospitós de dretanisme burgès i d'iniquitat. Tots els que passàrem aquella etapa quedàrem, poc o molt, atrapats per aquestes influències, i n'hi ha que hi romanen. És per això que, si repassam la llista dels dirigents de PSI o del primer PSM, trobarem que la majoria són dins el PSOE, algun dins el Partit Comunista (Grosske) i algun altre, com Biel Majoral, probablement per nacionalista, a ca seva (des d'una sensibilitat semblant, el cas de Damià Ferrà-Pons és curiós i paradoxal: socialisme per socialisme, se n'anà al PSOE cansat d'esperar que el PSM jugàs decididament la carta nacionalista). Podem concloure, doncs, que, malgrat les penoses circumstàncies actals, la situació del nacionalisme d'esquerres és molt millor ara que al principi : el PSM actual té més implantació i és molt més nacionalista que el PSI (Damià Pons creu que aquesta progressió s'ha produit a pesar de les crítiques i el degoteig dels radicals que l'han abandonat, i jo, contràriament, crec que hi hem ajudat; paradoxalment, les dues tesis poden tenir part de raó).

El nacionalisme de centredreta, que fracassà com a Unió Autonomista, feu, no obstant, un gran servei al país. Amb Josep Melià, la UCD balear fou un partit civilitzat i gens anticatalà, just el contrari de la UCD valenciana, que amb Fernando Abril Martorel posà les bases de l'actual dreta dels Zaplana i companyia. I aquesta UCD civilitzada fou l'origen de la Unió Mallorquina de Jeroni Albertí. Sens dubte, hi ha més nacionalisme dins la UM actual que dins l'originària UCD, de manera que per la dreta també ha crescut el nacionalisme.

La història, però, ha condicionat l'evolució actual. Dins el PSM no predominà mai el nacionalisme per damunt dels altres factors ideològics del partit. Això provocà primer l'escissió d'ERC i després el rebuig a la coalició amb UM. Si les circumstàncies ens haguessin aconduït a una implantació ideològica com l'actual, però dins un sol partit o coalició, avui els crítics d'UM i els renovadors del PSM (que són els grups més afins que hi ha) constituirien el nucli central i hegemònic d'una potent estructura política nacionalista, amb un apèndix esquerrà que serien els oficialistes del PSM, un apèndix regionalista de centredreta que serien els oficialistes d'UM, i un apèndix radical independentista que serien els militants d'ERC. Tot això podria haver estat, però no serà. Desgraciadament, el present no pot ser mai el disseny de laboratori que vodríem, sinó la continuació d'un passat que el condiciona.

El nacionalisme començà feble i dispers. La feblesa aconduí a fracassos, i els fracassos produïren inseguretat. La inseguretat empengué els nacionalistes a continuar aferrats a altres referències aparentment més sòlides, com l'esquerra o el liberalsme, i d'aquesta manera caigueren en la incoherència que provocà denúncies i divisions. I aquí és on som.

http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+162583

(3-VI-06)

Diari de Balears: Gomila dimiteix com a secretari del PSM i estudia si passa al grup mixt .

Més de la meitat dels quinze afiliats es donaran de baixa del partit els propers dies.

"Josep Gomila es convertí fa ara set anys en el primer batle del PSM a Alaró que governà amb el PP gràcies a un pacte postelectoral. Gomila deixà ahir clar als quinze afiliats que té l'agrupació local del PSM que la seva renúncia com a secretari general respon al seu total desacord amb el resultat del congrés del PSM".

Pep Gomila, fins ara secretari general de l'agrupació del PSM d'Alaró, renuncià ahir al càrrec en el transcurs d'una reunió del partit perquè, segons explicà, «no puc donar la cara a Alaró per un partit que hauria de representar i amb el qual no em sent representat».

La baixa de Josep Gomila com a secretari derivarà probablement aquesta setmana en l'anunci del seu pas del grup municipal del PSM al grup mixt, tal com ha passat a altres municipis com Muro o Santa Margalida. Malgrat tot, Gomila insistí ahir que «és una decisió que el grup municipal encara ha de meditar».

El PSM té actualment dos regidors a Alaró, el propi Gomila, que exerceix de portaveu municipal, i Mateu Marcús. Al municipi governen PSOE i UM, amb cinc i un regidors, respectivament. Mentre, PP i PSM es troben a l'oposició amb tres i dos regidors. Així, en principi, el canvi al PSM no hauria d'influir en el govern del municipi.

Josep Gomila es convertí fa ara set anys en el primer batle del PSM a Alaró que governà amb el PP gràcies a un pacte postelectoral. Gomila deixà ahir clar als quinze afiliats que té l'agrupació local del PSM que la seva renúncia com a secretari general respon al seu total desacord amb el resultat del congrés del PSM.

Josep Gomila explicà que dos terços de l'agrupació local es mostraren ahir contraris al bloc amb Esquerra Unida i Esquerra Republicana de Catalunya, i confirmà que d'ells aproximadament la meitat ja han anunciat que es donaran de baixa del partit. Explicà també que «el grup municipal es pren un temps de reflexió que es resoldrà aquesta setmana» i informà que en qualsevol cas «serà una decisió personal dels regidors».

E.BALLESTERO. Alaró.

http://www.diaridebalears.com/segona.shtml?-1+3+162624

(4-VI-06)

PER QUÈ DIMITESC DE REGIDOR DE L'AJUNTAMENT DE PALMA?

"Supós que algú de vosaltres seguíreu el Congrés del PSM on line del bloc d'en Grosske. Em sembla patètic. Els congressos són tancats i no poden entrar periodistes, però algun militant del PSM anava telefonant en Grosske i ell anava "radiant" el que allà passava. Us imaginau en ZP radiant el Congrés del PP? És patètic i trist". (Pere Muñoz)

Supós que algú de vosaltres seguíreu el Congrés del PSM on line del bloc d'en Grosske. Em sembla patètic. Els congressos són tancats i no poden entrar periodistes, però algun militant del PSM anava telefonant en Grosske i ell anava "radiant" el que allà passava. Us imaginau en ZP radiant el Congrés del PP? És patètic i trist.

Al darrer article hi ha hagut fins ara 118 comentaris i uns 1.500 moviments. Hi ha opinions per tots els gustos: no te'n vagis, parteix, és coherent, vols fer mal, etc. Com es diu en bon malloquí hay gente pa tó.

He rebut cridades, emails, sms i ho agraesc de veres. M'han cridat representants de quasi tots els partits polítics (curiosament, com a anècdota, encara no m'ha cridat ningú de la nova executiva del meu partit). Estic content perquè quan hi ha crisi és quan s'identifiquen els amics.

Ahir una editorial ´d'Última Hora deia que havia de quedar, que em dec als electors, etc.

A veure, la ciutadania tria un cap de llista, però sobretot tria una llista electoral, un partit. Sinó jo podria fer el que volgués amb l'escó. Encara que jurídicament l'escó és meu jo consider que és del meu partit. Si jo dimitesc no passa res, entra el següent de la llista.

El més fàcil és continuar de regidor: cobrar cada mes, anar fent la feina, preparar oposicions, no complicar-me la vida..., però em sembla indigne i incoherent. Clar que em sap greu dimitir, però no tant pel PSM com per la plataforma Salvem la Real, la gent de Son Sardina, pel Carnatge, per la gent que creia en noltros de Pere Garau, pels companys lluitadors de Sant Jordi i Son Feriol, etc. Però tranquils al capdavant del PSM queda gent magnífica: Biel Barceló, Nanda Ramon, etc són gent molt molt vàlida i preparada. El nou projecte els encoratja i faran tot el que sigui per defensar els valors que hem defensat fins ara.

Quedar a l'Ajuntament representa per mi algunes qüestions a tenir en compte:

- Que em diguin que tot i que el meu partit ha decidit una altra cosa jo continu per la cadira. Pensau que hi ha gent del meu partit que al Congrés em va dir que només m'interessava la cadira.

- He de continuar com fins ara amb una línia pròpia o he de consesuar-la amb els nostres nous socis?

- He de fer feina per reforçar la figura del que sembla que ha de ser el cap de llista del Bloc, Grosske, o he de continuar actuant de portaveu com fins ara?

- A les votacions votam com fins ara independentment de tothom o no? - Aguant que el PP em digui vosté no representa ningú i la seva cadira no val res?

- Continu anant pels barris i les entitats com a PSM o m'atur i esper? Aquestes associacions em reconeixeran com a interlocutor vàlid?

A algú li poden semblar dois, però si fossiu regidors o regidores ho entendríeu. Després hi ha el tema personal. Moltes vegades m'he sacrificat per idees però això és un acte de voluntat. No vull fer coses si no les sent i si no les visc amb passió. I deman respecte cap als meus motius.

De tota manera som caperrut, però reflexiu i les vostres aportacions són útils per a la reflexió.

General — Enviat per psmunyoz @ 11:22

31 Mai, 2006

Bloc Pere Muñoz

Continúa el abandono del PSM por parte de los renovadores

El regidor de Muro pasa al grupo mixto tras darse de baja en el partido con otros tres militantes

Los intentos de la nueva dirección del PSM, encabezada por Biel Barceló, para frenar el goteo de bajas en el partido, tras la aprobación en su congreso del fin de semana de la opción de formar un Bloc electoral con ERC y EU-Els Verds, no está evitando que agrupaciones del sector renovador se planteen el abandono de la formación política.

Si el martes fue la agrupación de Santa Eugènia, liderada por Mateu Crespí, la que decidió disolverse y pasar al grupo mixto, ayer el único regidor del PSM en Muro, Ramon Quetgles, decidió también pasar al grupo mixto y darse de baja en el partido junto a otros tres militantes. "Ahora deben quedar dos que sean del PSM", dijo ayer Quetgles tras recordar que "la agrupación de Muro no existe, ya que está dirigida por una gestora".

Agregó que su decisión "no ha sido tomada en caliente" y que "no se trata sólo de no estar de acuerdo con el proyecto del Bloc, sino a las maneras y formas con las que han actuado" los oficialistas. En este sentido, al igual que a través de un comunicado, criticó que "desde 2003" la dirección del PSM ha actuado "sin tener en cuenta la voluntad de la agrupación de Muro, manteniendo como regidor a Pau Mateu después de que dimitiera como alcalde".

A su juicio, "es la misma actitud que ahora tienen con el tema del Bloc" con el que "parece una estrategia para seguir controlando el partido después de que perdieran las primarias" para elegir al candidato electoral a la presidencia del Govern, que ganó el renovador Crespí.

Barceló reconoció ayer que sabía que en Muro "había movimientos" de militantes que "al parecer se irían". No obstante, el nuevo secretario general del partido se mostró convencido de que "la mayoría de las agrupaciones permanecerán en el PSM", ya que así lo ha percibido en los contactos que ha mantenido con ellas. Sin embargo, reconoció que "habrá algunas que se irán, aunque aún estamos a la espera de que lo hagan oficialmente".

En cuanto a las bajas de militantes, dijo que por el momento no se ha producido un número significativo". "Debe haber una docena de bajas por ahora", precisó. Las agrupaciones de Alaró, Vilafranca, Sóller y Maria de la Salut son algunas de las que podrían abandonar el PSM.

Diario de Mallorca (1-VI-06)

Diari de Balears.

PSM: l'ensaïmada

"El PSM és ara una ensaïmada tallada a bocins. La pasta cuita dóna voltes sobre si mateixa mentre els talls de ganivet fan irrecuperable qualsevol solució de continuïtat. Això significa convertir-se en una saborosa llepolia. Des de moltes de bandes es freguen les mans davant el drama pesemero". (Joan Riera)

Hores d'ara resulta impossible preveure com acabarà la crisi del PSM. Mentre per Mallorca s'escampen els comentaris en el sentit que més d'una desena d'agrupacions (pertanyents al sector renovador, derrotat al congrés) volen formar una candidatura independent a les pròximes eleccions autonòmiques, el sector guanyador ja treballa de valent per construir el bloc amb EU-EV. L'abisme entre ambdós sectors és infranquejable. La fractura -potser que irreversible- ha arribat al si del nacionalisme progressista. Només el temps dirà fins on arriba l'abast d'aquest trencament. Però allò que és més segur és que l'àmbit nacionalista en el seu conjunt ja ho està patint. L'atomització dels defensors del país empobreix i debilita el país. Però aquest axioma s'ha oblidat en les dures lluites dels darrers mesos. La desorientació és palesa. Els que guanyaren les primàries han perdut el congrés, i a l'inrevés. Això vol dir que uns no saberen vèncer fa uns mesos i ara han d'administrar una derrota. O que uns altres no saberen perdre fa uns mesos i ara han de gestionar un costosíssim triomf. El PSM és ara una ensaïmada tallada a bocins. La pasta cuita dóna voltes sobre si mateixa mentre els talls de ganivet fan irrecuperable qualsevol solució de continuïtat. Això significa convertir-se en una saborosa llepolia. Des de moltes de bandes es freguen les mans davant el drama pesemero. A Mallorca les eleccions es decideixen per pocs vots de diferència. I aquest daltabaix serà aprofitat a dreta i esquerra. Ve un nou panorama polític. El problema és si aquest cacau quasi incomprensible serà important per regalar la majoria absoluta al PP per primer cop des de l'inici de l'autogovern.

Joan Riera. Periodista.

http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+162465

Manifest de l'escriptor Miquel López Crespí en defensa de la unitat de l'esquerra alternativa de les Illes.

"Tots els que hem lluitat i volem un bloc com cal ho fem perquè volem que es consolidi una força que uneixi de veritat, però mai no voldríem que aquesta necessitat unitària esdevengués un simple experiment electoralista que només sigui útil per a dividir i crear encara més partits i més organitzacions dins la societat. Dividint i creant més i més organitzacions mai no podrem assolir una autèntica esquerra arrelada a la nostra societat, una autèntica esquerra nacionalista, socialista i republicana". (Miquel López Crespí)

Potser qui millor ha expressat l'estat d'ànim dels que sempre hem defensat la creació d'un bloc nacionalista d'esquerra a les Illes ha estat el meu bon amic Miquel Àngel Maria. En un article titulat "PSM sí, Bloc també", el dirigent del PSM escrivia: "No crec que ningú vagi sortir content de la cloenda del congrés del PSM. Tal i com han reflectit les notícies d'aquests dies, darrere els aplaudiments per l'aprovació de les ponències i per l'elecció de la nova direcció del partit no hi havia l'alegria dels congressos anteriors, no es respirava l'entusiasme d'altres ocasions".

Posteriorment a la cloenda del congrés hem conegut les dimissions de Mateu Crespí, Pere Muñoz, Maria Costa i Jaume Sansó i l'advertiment de moltes agrupacions del PSM en el sentit que pensen separar-se del partit o formar grups independents no subordinats a la unió entre Esquerra Unida i el que resta del PSM. Imagín que en la cloenda del partit, rondava dins l'ambient la crisi que tothom imaginava que podria esdevenir-se si no es feien bé les coses.

És evident que els diversos sectors que des de l'esquerra alternativa sempre hem defensat la creació d'un bloc nacionalista d'esquerres (consultau les hemeroteques) havíem pensat en un altre escenari per a anar bastint aquest projecte. En els debats que he mantingut des d'aquestes mateixes pàgines per a anar consolidant una autèntica esquerra alternativa, debats realitzats amb Llorenç Buades, Cecili Buele, el dirigent de la CGT Josep Juárez o el mateix Miquel Àngel Maria Ballester, sempre s'havia parlat de bastir un bloc lluny de les urgències electoralistes i de la lluita per servar sous i cadiretes. Es tractava i es tracta d'anar unint des de la base. Mai de dividir des de les cúpules dirigents. Fins i tot el dirigent excarrilista (PCE) i secretari general del partit prosovètic PCB-PCPE Josep Valero advertia en un article titulat "Cal treballar a les Illes per una estratègia de bloc nacional alternatiu" que aquest futur bloc era quelcom de diferent d'una simple operació electoral. Valero escrivia: "els que ens definim com a alternatius no podem ser tan sols una maquinària electoral, ni plantejar-nos les hipotètiques aliances electorals amb elucubracions matemàtiques de rèdits percentuals".

Som molts els que ens demanam per què, de cop i volta, quan el PSM havia decidit deixar la qüestió per a més endavant, quan hi hagués una situació autènticament favorable per a la concreció d'aquesta nova força política, una part dels dirigents alteren el que s'havia aprovat i s'inicia aquest canvi que tants problemes està comportant a l'esquerra nacionalista. Un intel·lectual com Llorenç Capellà es demanava en un excel·lent article titulat "Els sotasignants" si aquesta mena d'operacions fetes tan de presa servien de veritat per a sumar. Llorenç Capellà indicava que potser més que sumar restaven. És la mateixa opinió de Llorenç Buades, l´històric dirigent de l'antifranquisme illenc i ara militant de la CGT, quan deia: "No és el mateix sumar per avançar que sumar per salvar els mobles". Sobre tot si amb les preses es deixa mig partir a la cuneta.

Pens que la mitja part del partit que en el moment de la votació de dia vint-i-set no volia el bloc amb EU era precisament per por d'aquestes presses electoralistes. Un debat de tanta transcendència per al futur del nacionalisme d'esquerra no es pot fer amb aquesta velocitat vertiginosa, en dues hores i sense que la idea hagi madurat i calat ben bé dins tota l'organització. Molts militants i simpatitzants del PSM afirmen que hauria estat molt més convenient poder fer aquest debat de tanta transcendència amb calma, serenament, després de les eleccions, mirant sempre de no crear més divisions ni enfrontaments interns. Crec que s'ho pagava. El PSM s'ha jugat els seus trenta anys d'història amb massa facilitat i alegria. La urgència i les presses d'Esquerra Unida condicionant les decisions del PSM el que estan aconseguint, en lloc de reforçar l'esquerra mallorquina per fer front a la dreta que ens malgoverna, és dividir el PSM d'una forma vertaderament traumàtica. Pel bé del país esperam que aquestes ferides que avui semblen inguaribles, tenguin aviat solució i remei. Tots els que hem lluitat i volem un bloc com cal ho fem perquè volem que es consolidi una força que uneixi de veritat, però mai no voldríem que aquesta necessitat unitària esdevengués un simple experiment electoralista que només sigui útil per a dividir i crear encara més partits i més organitzacions dins la societat. Dividint i creant més i més organitzacions mai no podrem assolir una autèntica esquerra arrelada a la nostra societat, una autèntica esquerra nacionalista, socialista i republicana.

Les presses electoralistes s'han fet evidents en constatar cada dia l'oblit de la feina unitària. La mobilització de la societat civil s'hauria d'haver començat a fer just després de la derrota del Pacte de Progrés. S'han perdut tres anys decisius que haurien servit per a anar ampliant i consolidant el teixit de la societat civil, els fonaments d'un moviment de resistència que aturi l'actual destrucció de les Illes en mans d'especuladors sense cap sentit de país.

Els advertiments fets per molts sectors de l'esquerra alternativa de les Illes anaven en aquesta direcció: bastir un bloc com cal des de la base, des dels autèntics moviments socials, des de les organitzacions que sortosament no han traït els seus principis per a poder trepitjar fos com fos moqueta i cobrar bons sous en la gestió del règim. Una nova força política sense els dirigents del passat, un bloc de nou encuny que no serveixi per a mantenir en la poltrona aquells oportunistes i vividors del romanço que feren tant de mal a l'esquerra i als principis del nacionalisme i del socialisme durant la transició i en aquests darrers anys. Aquells dirigents que ara, en veure perillar sous i privilegis, s'apunten a qualsevol moguda que pugui servir per a preservar els seus interessos egoistes. Uns interessos que no tenen res a veure amb la defensa d'una terra i d'una cultura trepitjades i espoliades cada dia. Recordem que en el Bloc Nacionalista Gallec no hi ha Izquierda Unida i que a les Illes, si el bloc no supera aquesta fase inicial enfocada solament a la confecció de les llistes del 2007, no podrem avançar una autèntica política de contenció de la dreta. Per a l'esquerra anticapitalista de les Illes el bloc sempre ha estat, o hauria d'haver estat, el resultat de la confluència de les avantguardes sindicals, culturals, republicanes, ecologistes, de la nostra terra. Una confluència des de la base de tot l'ampli moviment que diàriament i des de fa moltes dècades lluita activament contra la dreta, l'especulació i la colonització de les Illes i de tots els Països Catalans.

A tots els defensors d'aquest autèntic bloc -jo en som un, i de fa dies!- ens preocupa, i molt!, que una idea tan engrescadora, una idea que hauria de servir per anar regenerant la política diària mallorquina i per a anar engrescant sectors de la societat nous i cada vegada més amplis, es pugui convertir finalment en la fórmula màgica per a salvar el modus vivendi d'aquells que, precisament, feren malbé el nostre Pacte de Progrés, aquella gran oportunitat històrica que tengué l'esquerra oficial per a bastir una política diferent de la dreta depredadora que destrueix recursos i territori.

Pensam que el bloc del futur ha de servir per a anar unificant tots els esforços i iniciatives de la vertadera esquerra de les Illes. Una esquerra preocupada de bon de veres per la situació dels sectors populars, amb programes i propostes de lluita contra el neoliberalisme dominant i de preservació de la nostra cultura i minvats recursos naturals. Volem un bloc que serveixi de veritat per a unir, no per a destruir ni dividir, un bloc d'esquerra nacionalista útil per al nostre redreçament nacional i social.

Miquel López Crespí

Ciutat de Mallorca (30-V-06)

ACAB DE PRENDRE LA DECISIÓ MÉS DIFÍCIL DE LA MEVA VIDA POLÍTICA

Bloc Pere Muñoz— Enviat per psmunyoz @ 22:02

"Així he prensentat la meva renúncia a ser candidat del PSM a l'Ajuntament de Palma. He presentat la meva dimissió com a secretari general de la Federació de Palma del PSM.EN, que sotmetré a l'executiva. A més, he presentat la meva dimissió com a portaveu del PSM a l'Ajuntament de Palma que es farà efectiva el més aviat possible quan ho decideixi la comissió executiva". (Pere Muñoz-PSM)

Ahir el meu partit va triar constituir un nou ens polític, anomenat Bloc, amb Esquerra Unida, Els Verds i ERC. Jo em vaig afiliar al PSM, som del PSM i pens que una decisió d'aquesta importància no es podia prendre a un Congrés, en una horabaixa, a un any de les eleccions, i amb un 53% dels vots. Potser estàs equivocat, però és el que pens.

A més, som nacionalista d'esquerres i no crec amb un projecte compartit amb Esquerra Unida. Crec en el BNG, però no en el Bloc que es planteja aquí. Així ho vaig defensar com militant de base, com a candidat del PSM a la Batlia de Palma, com a secretari general de la Federació de Palma del PSM i com a regidor-portaveu a l'Ajuntament de Palma. Va guanyar la votació a favor del Bloc. Va perdre la meva opció.

En política i a la vida un ha de ser coherent. La votació que vaig perdre suposa un canvi de rumb. Accept la decisió del Congrés, però no puc compartir el projecte. Em seria més fàcil continuar a la cadira, però no puc encapçalar un projecte polític en el qual no hi crec.

Així he prensentat la meva renúncia a ser candidat del PSM a l'Ajuntament de Palma. He presentat la meva dimissió com a secretari general de la Federació de Palma del PSM.EN, que sotmetré a l'executiva. A més, he presentat la meva dimissió com a portaveu del PSM a l'Ajuntament de Palma que es farà efectiva el més aviat possible quan ho decideixi la comissió executiva.

He de donar les gràcies a molta de gent. A la gent del grup municipal: Catalina, Jaume, Toni, Bel i Maria. A Damià Pons, Sebastià Serra i Climent Garau. I, sobretot, a na Caterina (mare dels meus fills i companya durant molts anys) que ha hagut de patir les meves anades i vengudes i les meves absències, i als meus fills Maria i Pau que han esta massa vegades lluny de son pare per les meves dedicacions polítiques.

He viscut la política com s'ha de viure tot el que fas i creus en aquesta vida: amb passió, força i ganes. La il·lusió no ha faltat fins i tot als pitjors moments, però ara cal quedar al marge i desitjar tota la sort del món als companys que inicien aquest nou projecte polític. A en Biel Barceló, força, coratge i endavant. Mallorca i Palma continua necessitant una veu nacionalista i d'esquerres forta i sense pors.

Visca Mallorca i els Països Catalans lliures!

28 Maig, 2006

ERC: l’hora d’Esquerra.

"L’accés d’ERC al Bloc no ha de ser gratuïta, ni ha de limitar-se a posar una o dues persones ben situades a l’hora de repartir cadiretes. Esquerra és una força en alça i s’ha de fer respectar: això és, seguir en els seus ritmes d’autodesenvolupament, i fer valer uns criteris de pràctica assembleària com els que practiquen internament al si de la seva formació. Oferir només un lloc institucional simbòlic per tal que Esquerra accepti formar part del Bloc seria un error. Una coalició o un bloc no es pot fer sense principis i recòrrer a una pretesa unitat per anar després en una plaça de “convidat de pedra” no seria útil en absolut. (Llorenç Buades - CGT)

Per Llorenç Buades (CGT)

www.ixent.org (un web de l'esquerra antifeixista i anticapitalista de les Illes)

Si alguna força política ha demostrat maduresa al llarg d’quests darrers anys posteriors al govern del Pacte de Progrés és Esquerra.

D’entrada és una força que escolta a la gent, i on la militància encara pot decidir, com s’ha demostrat al voltant del debat de l’estatut. En canvi hi ha massa formacions que es diuen d’esquerra on només decideix el seu “sanedrí”. Aquesta pràctica assembleària d’Esquerra és un gran valor a conservar. Enhorabona a la seva militància per fer-se valer.

Esquerra ha aprofitat aquests darrers anys per a guanyar espais i ho ha fet sense presses però també sense aturar. S’ha abstingut dels debats agres sobre les possibilitats d’accés a les institucions que, és la preocupació principal de les formacions en crisi. Aquestes formacions en crisi no han sumat res, i han restat militància dels seus propis espais (Verds, Corrent roig, i ara, renovadors del PSM) perquè no han generat un debat polític ni una participació en condicions. Per més que es faci una coalició de circumstàncies --el bloc és només un projecte llunyà--, les actuals forces són menors en conjunt que les que tenien les forces que accediren al govern de “progrés”.

La participació al congrés del PSM de 27 i 28 de maig, que no va molt més enllà dels 300 votants, és una bona mostra del desencís davant una situació d’extraordinària importància que exigia una major participació de les bases. Ara s’opta pel bloc, però qui en parla dels continguts polítics del bloc? Si l’objectiu únic es fer fora el PP no hi ha millor bloc que el PSIB-PSOE. Si els objectius van més enllà, manquen papers, i manquen programes a debatre més enllà de l’oportunisme.

Ara Esquerra, que no s’ha oposat en cap moment a la coalició, però que tampoc ha donat un xec en blanc al seu favor, té la gran oportunitat de fer-se valer. Esquerra ha de fer-se valer per tal d’agarantir que no passin fets com els d’una ICV-Euia al Principat que no respecten els seus compromisos de Tinell, ni la sobirania del Parlament de Catalunya. Esquerra ha de fer-se valer per tal d’agarantir que una coalició electoral no estigui reduïda a la voluntat d’un “sanedrí”. Esquerra ha de fer-se valer per tal de generar un corrent de democràcia participativa que condicioni les polítiques dels dirigents en funció de la voluntat de les bases i de les xarxes socials.

L’accés d’ERC al Bloc no ha de ser gratuïta, ni ha de limitar-se a posar una o dues persones ben situades a l’hora de repartir cadiretes. Esquerra és una força en alça i s’ha de fer respectar: això és, seguir en els seus ritmes d’autodesenvolupament, i fer valer uns criteris de pràctica assembleària com els que practiquen internament al si de la seva formació.

Oferir només un lloc institucional simbòlic per tal que Esquerra accepti formar part del Bloc seria un error. Una coalició o un bloc no es pot fer sense principis i recòrrer a una pretesa unitat per anar després en una plaça de “convidat de pedra” no seria útil en absolut.

(29-V-06)

Diari de Balears: vuit agrupacions locals del PSM mediten presentar-se com a independents.

Els dos regidors nacionalistes de Palma, Maria Costa i Pere Muñoz, dimitiran

J.TORRES/G.MAS.Palma.

Vuit agrupacions locals del PSM mediten la possibilitat de presentar-se en candidatures independents a les eleccions de maig de 2007. Després que el XVIII Congrés de la formació nacionalista optàs aquest cap de setmana per constituir un bloc amb Esquerra Unida i ERC. Les organitzacions municipals del partit que no se senten identificades amb aquesta opció es reuniran aquesta setmana per analitzar quines passes fan.

De moment, el PSM de Sóller, Santa Eugènia, Muro, Alaró, Vilafranca, Bunyola, Felanitx i Algaida han previst reunions durant aquesta setmana en les quals s'estudiarà la possibilitat de desvincular-se del partit. Entre les opcions que plantegen aquestes agrupacions, vinculades al moviment renovador, està la de presentar-se amb l'etiqueta de «Nacionalistes per» i el nom del municipi corresponent. La possibilitat que en alguns ajuntaments els representants del PSM es passin al grup mixt tampoc no és rebutjable. Amb tot, tampoc no es pot descartar que, després d'un procés de reflexió, es mantenguin les sigles PSM. Al marge d'aquestes agrupacions, la de Santa Maria ja havia decidit presentar-se com a independent. D'altres comitès locals, com ara Pollença, sa Pobla, Santa Margalida, Maria, Marratxí, Campos, Son Servera, Sencelles, Capdepera, Manacor, Costitx, Esporles, Santanyí i Llubí també tractaran la problemàtica els pròxims dies en un ambient dividit.

Pel que fa a Palma, l'agrupació seguirà les directrius de la nova direcció, després que la dimissió de Pere Muñoz com a secretari general de Ciutat arrossegui tota la seva executiva. La de Muñoz tampoc no serà l'única renúncia d'un regidor de Cort. Així mateix dimitirà l'altra representant municipal, Maria Costa i, per tant, tot el grup municipal haurà de ser rellevat. Els següents a la candidatura eren Tomeu Carrió i Francesca Rigo. Ni al Parlament balear ni al Consell de Mallorca no es preveuen ara dimissions.

adreça: www.diaridebalears.com/segona.shtml?2815+3+162332

http://www.diaridebalears.com/segona.shtml?-1+3+0

Diari de Balears: El PSM tanca el congrés amb les dimissions dels dos candidats.

Mateu Crespí i Pere Muñoz renuncien a encapçalar les llistes al Parlament i a Cort.

"La decisió de coalitzar-se amb Esquerra Unida-Els Verds i amb ERC -aprovada per un 53% de la militància- ha evidenciat aquest cap de setmana una forta divisió interna en el PSM. Divisió que podria comportar la fugida de militants i que algunes agrupacions optin per presentar-se a les eleccions municipals de 2007 amb llistes independents. De fet, a Sóller, Muro, Vilafranca, Santa Eugènia o Bunyola ho debatran els propers dies".

El divuitè congrés del PSM acabà ahir a Palma amb la proclamació de Biel Barceló com a secretari general i amb la renúncia dels dos candidats del partit, Mateu Crespí al Parlament i Pere Muñoz a Palma. Ambdós no estan d'acord amb l'aposta per un bloc amb altres forces progressistes i nacionalistes. Crespí deixarà també de ser batle de Santa Eugènia -com havia anunciat- i Muñoz de ser regidor de Cort.

La decisió de coalitzar-se amb Esquerra Unida-Els Verds i amb ERC -aprovada per un 53% de la militància- ha evidenciat aquest cap de setmana una forta divisió interna en el PSM. Divisió que podria comportar la fugida de militants i que algunes agrupacions optin per presentar-se a les eleccions municipals de 2007 amb llistes independents. De fet, a Sóller, Muro, Vilafranca, Santa Eugènia o Bunyola ho debatran els propers dies.

Després de fer-se pública l'elecció de la nova Executiva -formada íntegrament per partidaris del Bloc- i que es conegués la proclamació de Barceló com a secretari general amb el 78% del suport dels assistents, els dos candidats electorals del PSM anunciaren la seva renúncia per «coherència».

«No compartesc el projecte», reconegué Muñoz, i «no estic per la cadira», sentencià abans d'anunciar la seva retirada. L'Executiva decidirà quan ha de dimitir de regidor. Crespí, elegit per sorpresa en unes primàries, criticà -sense esmentar-lo- Pere Sampol, recordà que el Bloc s'ha decidit amb els vots del 15% de la militància i, en to irònic, desitjà que tregui 12 diputats.

Barceló, que previsiblement encapçalarà el bloc -tampoc no es descarta que ho faci la candidata perdedora de les primàries, Nanda Ramon- tancà el congrés amb una crida a la unitat i recalcà que el PSM «ni es dissol ni desapareix: s'obre per liderar un projecte polític que faci possible el canvi l'any 2007».

J. TORRES.Palma.

Diari de Balears (29-V-06)

Adreça: www.diaridebalears.com/segona.shtml?2814+3+162264

Mallorca i la solidaritat amb Xile (1977)

"Finalment s'aconseguí muntar una acció de protesta contra la dictadura del General Pinochet. Com informava José Jaume en el Diario de Mallorca (13-IX-1977): 'El consul [de Xile], Fernando Cosmelli, recibió a una representación de los manifestantes' I, en lletres més grosses: 'Concentración ante el Consulado de Chile' on, entre d'altres coses donava compte de els gestions que en Mateu Ensenyat i jo mateix (ambdós de l'OEC) realitzàrem davant la delegació. Explicant els inicials incidents de la concentració, Diario de Mallorca senyalava: 'Fuerzas de la Policía Armada tenían perfectamente controlados des de mucho antes de la hora fijada para el inicio de la concentración -siete y media de la tarde- los accesos al Consulado de Chile, sitado en la confluencia de la Rambla con Vía Alemania. Al hacer acto de presencia... el dirigente de la OIC, Miguel López Crespí, se personó el delegado especial de la Dirección General de Seguridad, Pérez Angulo, quien dialogó con los manifestantes permitiéndoles llevar a cabo sus propósitos...'". (Miquel López Crespí)

Record a la perfecció com les JEC, pel setembre de 1977 foren l'avantguarda de la lluita en record de Xile. S'apropava el quart aniversari del cop d'Estat de la burgesia xilena contra l'esquerra a aquell país d'Amèrica Llatina que havia volgut enfrontar-se amb les multinacionals i els nordamericans. El Govern de la Unitat Popular volgué nacionalitzar la indústria del coure (en mans del capitalisme internacional). Allò va significar la sentència de mort de la democràcia xilena. Aquest mínim intent per a provar de disposar d'alguna de les riqueses naturals del país, de bastir una independència econòmica lluny de la formalitat d'himnes i banderes (en teoria, tots els països ho són d'independents, mentre no vulguin modificar l'estatus socioeconòmic dictac per l'imperialisme). El sagnant cop d'estat costà la vida, no sols al president constitucional, el socialista Salvador Allende (que morí, metralleta en mà defensant la llibertat) sinó a més de trenta mil antifeixistes xilens. A ciutat, en aquest quart aniversari, hi havia poques ganes de muntar res. Vista aquesta indiferència solidària davant la lluita del poble xilè, uns quants militants de l'OEC, juntament amb na Caterina Mir, en Macià Abraham, en Sergio López, en Francesc Gutíerrez, en Salvadro Arias, na Conxa Nadal (entre d'altres), tots de les JEC, decidirem muntar un grup de solidaritat. De part de l'OEC, un dels més actius participants en el grup ("Grup de solidaritat amb el poble xilé) va ser l'historiador Mateu Ensenyat (aleshores un estudiant que entrà a militar a l'OEC provinent de Bandera Roja). Mentre en Mateu Ensenyat i jo mateix, anaven i veníem de Copystant -on Teresa Nieto feinejava imprimint el material que demanàvem a la seva impremta-, les JEC, a mesura que s'apropava l'aniversari del cop ,començaren a repartir per barriades i instituts diversos comunicats i fulls volants (alguns dels quals encara conserv entre la immensa paperassa del meu arxiu).

Finalment aconseguiren muntar una acció de protesta contra la dictadura del General Pinochet. Com informava José Jaume en el Diario de Mallorca (13-IX-1977): "El consul [de Xile], Fernando Cosmelli, recibió a una representación de los manifestantes" I, en lletres més grosses: "Concentración ante el Consulado de Chile" on, entre d'altres coses donava compte de els gestions que en Mateu Ensenyat i jo mateix (ambdós de l'OEC) realitzàrem davant la delegació. Explicant els inicials incidents de la concentració, Diario de Mallorca senyalava: "Fuerzas de la Policía Armada tenían perfectamente controlados des de mucho antes de la hora fijada para el inicio de la concentración -siete y media de la tarde- los accesos al Consulado de Chile, sitado en la confluencia de la Rambla con Vía Alemania. Al hacer acto de presencia... el dirigente de la OIC, Miguel López Crespí, se personó el delegado especial de la Dirección General de Seguridad, Pérez Angulo, quien dialogó con los manifestantes permitiéndoles llevar a cabo sus propósitos...". I, més endant, José Jaume precisava: "Fernando Cosmelli cónsul de la República de Chile en Baleares, recibiò en su despacho a una comisión -parecía presidirla Miguel López Crespí, del denominado 'Grupo de Solidaridad con el Pueblo Chileno'-, quien le hizo entrega de un comunicado en el que se solicita 'plenas libertades de reunión, expresión y manifestación para el pueblo chileno; inmediata puesta en libertad de todos los luchadores antifascistas que en estos momentos abarrotan las cárceles de Chile; una explicación comprobable de la situación de los miles de luchadores desaparecidos y la no intervención USA en Chile".

Miquel López Crespí

Tot allò que t'amaguen del BLOC i tu voldries saber de bon de veres:

1. QUÈ ÉS EL bloc

DIUEN: El Bloc és la proposta de constitució d'un nou subjecte polític mallorquí, sobirà, progressista, ecologista i nacionalista amb garanties electorals suficients com per capgirar el 2007 el Govern de les Illes Balears.

Però CALLEN: Que la proposta del Bloc sorgeix d'Esquerra Unida, una part d'Els Verds i alguns membres del PSM que han deixat de creure en la suficiència política dels seus projectes davant l'electorat. Que el PSM ja s'ha pronunciat reiteradament refermant la seva vigència com a projecte polític independent i amb la voluntat d'anar en solitari a les eleccions tant a la seva Comissió Executiva, com al Consell de Direcció Política, i així ha estat ratificat per les bases del partit amb l'assistència massiva en el procés de primàries per a elegir el nostre candidat autonòmic. Que també han estat nombroses les agrupacions que ja havien iniciat aquest procés electoral a nivell local amb molta il·lusió per fer llistes PSM.

2. PER QUÈ UN bloc?

DIUEN: EL 50% de electors del les Illes Balears són progressistes i, en canvi, gairebé sempre hi governa la dreta. La unitat és la seva gran arma. Un BLOC permetria aprofitar al màxim els nostres vots. Què pot voler un partit sinó governar el seu país?

Però CALLEN: Que en un BLOC, 1 + 1 no son sempre 2, i de ben segur es perdran molts de vots nacionalistes que voten PSM, sobretot de la Part Forana, que difícilment votarien una opció que contengués Esquerra Unida. Igualment que molts dels electors tradicionals d'Esquerra Unida podran assumir votar una força amb pretensions "nacionalistes". També amaguen que moltes candidatures municipals del PSM a la Part Forana estan pendents de saber si es fa el Bloc per desvincular-se d'un projecte que conté EU i constituir-se en candidatures independents. Comentari: Per tant, de sumar res de res. Si realment volem fer un BLOC per guanyar al PP, hi hauria d'haver el PSOE i el sector progressista d'UM (Alcúdia, Porreres, ...) Tampoc té sentit que hi doni suport gent con en Julen Adrian que ha fet tot el possible per carregar-se els Independents d'Artà, això és el Bloc que ens ofereixen?

UN bloc FARÀ DESAPARÈIXER EL PSM?

DIUEN: Defensam la conservació del PSM, dels seus òrgans de govern i de la seva militància. En cap moment s'ha pensat a dissoldre el partit. El PSM continuarà existint i serà la primera força, en implantació, en quadres i en militància, del nou BLOC.

Però CALLEN: Que el PSM de Mallorca restarà sense activitat política pública perquè tota la seva acció es durà a terme des del Bloc, exactament igual que el PCE dins Esquerra Unida o el PSUC dins Iniciativa. Un Bloc no és una coalició de partits, tot el contrari, la política del Bloc no la decidirà un PSM que restarà inactiu, sinó els militants del Bloc a través dels seus òrgans, és a dir de manera conjunta els militants provients del PSM, EU, Verds i en tot cas ERC. Aquests partits continuaran existint actius en l'àmbit balear i espanyol, el PSM no, al no tenir existència exterior.

Comentari: Per tant ens diuen que és una coalició no un Bloc, quina contradicció!. EU a Balears seguirà existint i seguirà depenent de Madrid i decidint els seus militants dins el Bloc.

4. El bloc ALS POBLES

DIUEN: El BLOC no és una proposta per a les eleccions municipals. En els municipis en què no s'arribi a un acord unànime cada partit s'hi podrà presentar per separat amb les pròpies sigles. Però CALLEN: Que no té cap sentit presentar-te a les eleccions municipals amb la sigla PSM quan el PSM ni es presentaria a les eleccions autonòmiques, ni seria el referent polític actiu de res perquè a Mallorca ocuparia el seu lloc un Bloc que integrarien els militants del PSM i EU-Verds, entre d'altres.

Comentari: Imaginau el candidat municipal del PSM anant a fer campanya amb el cap de llista adversari d'EU? I en Grosske anirà a fer campanya pels nostres pobles?

5. bloc NACIONALISTA O PROGRESSISTA?

DIUEN: El nacionalisme i l'esquerra són a Mallorca dues cares de la mateixa moneda. Per a la gent del PSM defensar la identitat, el territori i la justícia social són les tres potes que donen sentit a la nostra lluita. Per què has de triar si ho pots tenir tot?

Però CALLEN: Que la meitat d'integrants d'aquesta nova formació política seria gent NO NACIONALISTA, és més gent que històricament ha estat bel·ligerant en contra dels nacionalismes per considerar-los burgesos i decadents, tot i sentir-se molt espanyols. I l'esquerra què? És evident que la concepció plural i àmplia de l'esquerra que en té el PSM es redefiniria a l'entorn dels postulats de l'esquerra alternativa que defensen ex comunistes i altres grups propers. Ubicaríem el nacionalisme en un espai sociològic on hi ha molts pocs vots.

Comentari: EU pensa que esquerra i nacionalisme són les dues cares de la mateixa moneda? En serio que ho pensa? En Cámara és nacionalista? En aquest pas, ben aviat l'estelada serà substituïda.

6. UN bloc AMB ESQUERRA UNIDA?

DIUEN: La proposta del BLOC inclou el PSM, Alternativa, ERC i altres col·lectius i persones independents que vulguin integrar-se en un nou projecte polític sobirà, no "la fusió amb IU", com s'afirma maliciosament.

Però CALLEN: Alternativa = Esquerra Unida que s'ha menjat Els Verds, Bloc = Esquerra Unida que es menjarà el PSM.

Comentari: Què passa que els fa por dir la veritat o les coses pel seu nom? Alternativa (EU-EV) no durà en Llamazares a fer campanya? I n'Anguita? Seran ells els que defensaran el nacionalisme i xerraran per boca del PSM. No defensaran dins el Bloc les polítiques que dissenya EU des de Madrid.

7. I SI PLANTEJAM EL bloc DESPRÉS DE LES ELECCIONS?

DIUEN: Si el 2007 es presenten 5 llistes a l'esquerra del PP serà difícil evitar una nova majoria conservadora. I basta veure les actuacions dels populars des del 2003 (IB3, autopistes, educació, llengua...) per entendre que no ens podem permetre una nova legislatura del PP-UM. El 2008 pot ser massa tard.

Però CALLEN: Que aquestes 5 llistes separades (UM, PSM, PSOE, Alternativa EU-EV, i ERC) foren les que derrotaren al PP el 1995 al Consell i el 1999 amb el Pacte de Progrés (fins i tot el 2003 a Mallorca tengueren més escons que el PP), i res ens impedeix que torni a ser així si cadascú fa la seva feina ben feta, i s'adreça al seu electorat. A Eivissa la unió de tota l'esquerra va ser derrotada pel PP precisament perquè les forces que l'integraren perderen la seva personalitat. Amb el Bloc només es sacrifica el PSM, perquè no confessen en públic allò que alguns d'ells diuen en privat: que han deixat de creure en el PSM.

Comentari: La unitat no és pot forçar a canvi de renuncies ideològiques, o és que volem deixar de ser nacionalistes? Qui confirma que no podem derrotar al PP tal com estam? S'acaba el món al 2007? Desapareixeran l'OCB, el GOB, l'Stei, els Joves per la llengua, perdrem totes les batlies al 2008? No siguem tant derrotistes ni demagogs.

8. QUINES SÓN LES POSSIBLITATS DEL bloc EL 2007?

DIUEN: Totes. Tenim un any per endavant i la dinàmica de mobilitzacions que s'ha obert (34.000 firmes recollides pel GOB; el renovat activisme de l'OCB; les mobilitzacions d'Eivissa...) auguren una activació de nostre entorn polític. El PP no té majoria absoluta a Mallorca, i a les Illes Balears un sol diputat és la diferència entre un govern de dretes o un govern de progrés.

Però CALLEN: Que quan el que t'uneix és anar a la contra del PP o la por a la decadència electoral, poc futur té aquest Bloc. La disparitat ideològica i d'interessos dels seus militants constituirien una força ingovernable, de difícil estabilitat política... i el resultat seria la desaparició d'una força inequívocamet nacionalista i porgressita: el PSM.

Comentari: El Bloc te totes les possibilitats? Això si que és il·lús. Quin entorn polític activarà el de centre esquerra?, o l'estrictament nacionalista? o el d'esquerra moderada? O és que simplement activarà als que estan a un extrem? Qui guanyarà vots serà PSOE i l'efecte Zapatero, o els nacionalistes d'UM i ERC si aprofiten aquesta oportunitat per suplir-nos. PSM+EU+EV, no en tendran tants junts com quan anaven per separat. La via per llevar la majoria a la Dreta no és l'esquerra alternativa, sense dubte és en Nacionalisme de Progrés. La via nacionalista és la que crec un espai polític diferenciat en totes les societats amb realitat nacional pròpia

9. HI HA TEMPS PER FER UN bloc?

DIUEN: La candidatura Nafarroa Bai va constituir-se quatre mesos abans de les eleccions generals. Progressistes per les Illes Balears, només dos mesos abans!

Però CALLEN: Que una cosa és un Bloc i una altre ben diferent una coalició de partits independents, al igual que Progressistes. Un Bloc suposa dissoldre la militància de cada força política dins un nou soubjecte polític, amb òrgans, estatuts, congressos, ponències, etc. comuns. En definitva, fer un partit nou, en el nostre cas fortament participat per militants d'altres partits externs o estatals.

Comentari: Com es podem celebrar assembles de dissolució, i assembles de fundació, en tan poc temps? Hi ha temps si la gent ho té clar, i al PSM n'hi ha massa que no li tenen. Si no ets capaç de convèncer la meitat del teu partit com pots convèncer la societat? Els únics convençuts són els d'EU-EV, i deu ser perquè veuen que sols no arriben al 5%, que l'efecte Zapatero se'ls menjarà, i perquè es pensen que diguent que defensen l'autoderminació dins una Espanya federal ja neutralitzaran el nostre nacionalisme.

10. ÉS BO EL bloc PER ALS NOSTRES CADIDATS?

DIUEN: Amb el BLOC Mateu Crespí i Pere Muñoz podran liderar un projecte polític major. El BLOC els donarà més espai mediàtic, els eliminarà competència política i els assegurarà milers de vots.

Però CALLEN: Que tant en Mateu Crespí com en Pere Muñoz són ferms contraris en aquesta proposta i que no s'hi senten identificats de cap de les maneres amb el Bloc. És més, el Bloc no té candidats ni autonòmic ni municipals elegits com sí ho té el PSM. Els candidats del Bloc els decidiran conjuntament els seus òrgans democràtics constituïts a l'afecte, i aquests estaran integrants pels militants del PSM, d'Esquerra Unida, d'Els Vers, d'ERC (si hi participa, que és po probable) Per tant: els candidats del PSM no són els candidats del Bloc.

Comentari: Projecte polític major? Jo el veig més reduït, el veig adreçat a un extrem de l'electorat. Ja es va veure a les passades generals que 1+1 no són dos, i més si al PSM hi ha tanta gent en contra. Que en diuen els candidats del Bloc? Ells es varen presentar per encapçalar el PSM, el nacionalisme d'esquerres, no l'esquerra alternativa. En Groeske de cap de llista a Palma pel Bloc, i en Muñoz què? I finalment, però no menys important: La pregunta a la qual ningú no en te la resposta:

COM ES FINANÇARÀ AQUEST BLOC? (¡!!)

25 de maig de 2006

Enviat per :

From: Muñoz Perugorria, Pere

Sent: Thursday, May 25, 2006 2:07 PM

Subject: RV: Tot allò que t'amaguen del BLOC i tu voldries saber de bon de veres

La repressió feixista a Mallorca i els germans Villalonga. (III)

"És, emperò, la pau dels cementeris franquista la que marca el començament de la carrera de Llorenç Villalonga com a escriptor. Sembla que, amb la repressió, amb el silenci de tota mena d'oposició, amb l'afusellament i l'exili de les forces més dinàmiques i creatives de la societat illenca, es comencen a donar les circumstàncies ("una profunda reflexió") adequades per a la creació que necessitava aquest falangista de primera hora". (Miquel López Crespí)

Com explica Josep Massot i Muntaner (pàg. 235 de Els escriptors i la guerra civil...): "L'acabament de la guerra el 1939 no va representar cap millora en la situació política que vivia Mallorca. L'inici de la Segona Guerra Mundial i el boicot a què fou sotmès pels aliats el govern de Franco representaren, de fet, un empitjorament de les condicions materials (fou l'època de l'estraperlo i de l'escassesa de proveïments). L'enrariment de l'ambient, d'altra banda, continuava i començava una nova onada repressiva com a conseqüència de la llei sobre responsabilitats polítiques i de repressió de la maçoneria, del febrer de 1939".

És, emperò, la pau dels cementeris franquista la que marca el començament de la carrera de Llorenç Villalonga com a escriptor. Sembla que, amb la repressió, amb el silenci de tota mena d'oposició, amb l'afusellament i l'exili de les forces més dinàmiques i creatives de la societat illenca, es comencen a donar les circumstàncies ("una profunda reflexió") adequades per a la creació que necessitava aquest falangista de primera hora. Jaume Pomar, en el llibre El meu Llorenç Villalonga (pàgs. 133-134), escriu: "D'altra banda, la convulsió històrica del país coincideix amb el matrimoni de Llorenç Villalonga amb Maria Teresa Gelabert i Gelabert, el 19 de novembre de 1936, a Sant Bernat de la Real. L'any següent, la parella es trasllada a Binissalem, protegint-se dels bombardejos". I continua: "L'escriptor es troba en una etapa de plena maduresa intel.lectual, física i emocional. Com a representant d'un tarannà antiromàntic -a la manera de Goethe, Voltaire o Thomas Mann-, és en l'estabilitat i la felicitat matrimonial, que troba unes condicions propícies per bastir lentament, de forma elaborada, una obra de gran envergadura. No creia en la soledat ni en l'angoixa com a motivacions literàries. Ben al contrari, la seguretat i el benestar actuen en ell com a fonts de creativitat".

Per als professors i mestres d'escola mallorquins, no hi hagué, amb la victòria dels feixistes, tranquil.litat, pau ni repòs, a no ser la dels cementeris o l'exili.

Josep Massot i Muntaner ens ho fa veure ben clarament en el seu treball Els escriptors i la guerra civil... (pàgs. 220-221): "Un altre sector important de represaliats era el dels professors i mestres d'escola, objecte especial de denúncies, d'empresonaments i de depuracions. 'Els mestres d'escola -escrivia l'1 de gener de 1937 el Diari de Barcelona- han pagat llur tribut a l'obra feixista. Per la clerecia i els militars, el mestre d'escola és una nosa i per tant se l'han tret del davant i en paus'. La nòmina de morts d'aquest sector comença amb l'inspector d'ensenyament primari Fernando Leal López, assassinat a la carretera de Sóller el 27 d'agost de 1936, i continua amb Docmael López Palop, catedràtic de matemàtiques a l'Institut Balear que escrivia sobre temes d'astronomia, mort de malaltia -en qualitat de pres- el 28 de febrer de 1939. Un altre professor de l'Escola Normal, José M. Olmos, fou afusellat al final de 1936 a causa de la seva pertinença a la maçoneria. Més relleu tenien altres dos catedràtics de la Normal de Palma: José M. Eyaralar, autor de llibres pedagògics i de nombrosos articles a la premsa, vinculat al Foment de Civisme i a l'Ateneu de Palma, entitats igualment clausurades el 1936, malgrat el seu caràcter moderat, i Luis Ferbal y Campo, professor de francès a la Normal i a l'Institut, col.laborador als cursos de castellà organitzats per l'Associació per la Cultura de Mallorca i autor d'articles d'arqueologia a La Nostra Terra i al Bolletí de la Societat Arqueològica Lul.liana. Tots dos moriren un cop alliberats, però hom considera que la presó fou causa directa de la seva mort".

Els millors homes i dones de la generació dels anys vint i trenta; els esquerrans mallorquins que gosaren imaginar una Mallorca diferent d'aquella que dominaven aristòcrates, burgesos, militars i clergat; els mestres que cregueren en el paper alliberador de la cultura, eren executats sense misericòrdia en els murs dels cementeri de Palma, en el de Porreres, per Son Puigdorfila, a Son Coletes (Manacor), pel Camí dels Reis, per Son Pardo, a la Carretera de Sóller. Els camps de concentració i les presons s'estengueren per tot l'illa. ¿Qui no recorda els noms d'infausta memòria de Capocorb, Vellmarina de Llucmajor, Can Mir, la presó de dones de Can Sales, Cap Gros-Alcúdia, Illetes, el Llatzaret del Port de Sóller, Son Granada, Sa Coma-Es Capdellà, el mateix Castell de Bellver...?

Miquel López Crespí

Cultura i antifranquisme (Edicions de 1984)

Els sotasignants...

"La proclama dels artistes i dels intel·lectuals, als quals cal agrair-los la seva voluntat de despertar consciències i de suscitar projectes, es basa en un raonament poc realista. Creuen, veritablement, els artistes i intel·lectuals compromesos en aquest projecte, que prescindint de la complicitat del PSIB-PSOE es pot, ara per ara, tirar endavant una candidatura d'esquerres amb possibilitat d'èxit? Amb els peus a terra, jo no ho crec". (Llorenç Capellà)

"Esquerra Unida, té una implantació important en els barris obrers i d'immigració espanyola de Palma. En canvi, als pobles és una llavor que no aferra ni amb fems de cavall". (Llorenç Capellà)

"Pel que fa a ERC, si entra en un pacte de tots amb tots, perd la identitat que li ha permès treure cap, setanta anys després de la Guerra Civil. Ningú no li ha regalat res, s'ho ha guanyat a pols". (Llorenç Capellà)

"Únicament vull recordar-los que els zeros, a la dreta d'una xifra, no sumen. Insisteixo: el fet d'anar plegats no significa que sumin més. Fins i tot diria que potser restin. L'elector, ara més que mai, reclama missatges clars, rotunds. L'esquerra, en conjunt, podria oferir-se com alternativa al Partit Popular si comptés amb els socialistes. I atès que els socialistes no volen fer caramull, l'oferta dels sotasignats -així i tot, chapeau per la gent que proposa alternatives-, queda una mica aigualida". (Llorenç Capellà)

Per Llorenç Capellà, escriptor.

Quan s'aproximen eleccions, els artistes i intel·lectuals solen dir-hi la seva. Senten la necessitat cívica d'implicar-se en la contesa electoral, això és tot. Tanmateix, llur participació activa sol començar i acabar en una proclama. Ja sabeu: nosaltres, els sotasignats, etcètera, etcètera, que si són verdes, que si són madures. Sempre he tingut reserves respecte a la influència d'aquests manifests sobre l'opinió pública, tot i que m'he adherit a un fotimer. Efectes negatius, no en produeixen. De manera que benvinguts siguin. I us diré més: tant de bo la gent de la cultura prengués el costum d'expressar públicament les seves opinions sobre el dia a dia que genera la col·lectivitat. Ara, un grup de gent preeminent -prop de quatre-centes signatures en el document de presentació-, reclamen la constitució d'un bloc progressista a l'esquerra del PSOE.

Algunes entitats ciutadanes, Esquerra Unida, Els Verds, ERC i una part del PSM, sembla que hi estan d'acord. La moguda intel·lectual, doncs, malda per engrescar en el projecte comunitari els ciutadans que no se senten representats pels socialistes, però que anhelen un canvi en el Consolat de Mar. També pretén fer pressió sobre el PSM perquè accepti diluir-se dins un totum revolutum en benefici de la unitat d'acció. Es passen un pèl? Probablement sí. El PSM és ara, més que mai, dels seus afiliats. Travessa una situació difícil i no es pot permetre relliscades electorals. Se'n sortirà, possiblement, perquè disposa d'una xarxa social modesta, però ferma. Al marge de les crítiques puntuals, i a vegades punyents, de les quals ha estat objecte, hem de reconèixer que sense la seva participació a l'activitat política d'aquests trenta anys darrers, el nostre present com a poble seria un altre, i amb tota seguretat més, molt més, decebedor. És comprensible que hi hagi gent, en el PSM, que sigui avara de la seva parcel·la d'influència i que s'ho vulgui pensar i repensar, una i altra vegada, abans de decidir l'estratègia electoral més adient. D'altra banda, la proclama dels artistes i dels intel·lectuals, als quals cal agrair-los la seva voluntat de despertar consciències i de suscitar projectes, es basa en un raonament poc realista. Creuen, veritablement, els artistes i intel·lectuals compromesos en aquest projecte, que prescindint de la complicitat del PSIB-PSOE es pot, ara per ara, tirar endavant una candidatura d'esquerres amb possibilitat d'èxit? Amb els peus a terra, jo no ho crec.

Les raons del meu escepticisme són diverses, però sens dubte tenen a veure amb la manca de sintonia, de les ofertes polítiques que engloba un combinat com el que ens proposen, amb l'electorat al qual van dirigides. A vegades, les sumes resten. Palma, potser, seria una excepció, no endebades Grosske i Muñoz s'han guanyat el respecte d'una part important de la ciutadania que no pensa en clau conservadora. Tanmateix, el conjunt de forces d'esquerres que la gent de la cultura pretén unir en un projecte únic, pot provocar més malfiança que altra cosa entre els votants progressistes. El PSM concretament, té una implantació important a la Part Forana. Tenen en compte, els artistes i els intel·lectuals, que entre el llenguatge del pagès i el de l'ecologista, estimant com estimen, ambdós, la terra, s'obre un esvoranc mal de superar? L'ecologisme, si més no a Mallorca, és bàsicament urbà i, en conseqüència, té una visió estètica de la natura. El pagès, en canvi, valora el camp en funció del rendiment que en treu. Pel que fa a Esquerra Unida, té una implantació important en els barris obrers i d'immigració espanyola de Palma. En canvi, als pobles és una llavor que no aferra ni amb fems de cavall.

Pel que fa a ERC, si entra en un pacte de tots amb tots, perd la identitat que li ha permès treure cap, setanta anys després de la Guerra Civil. Ningú no li ha regalat res, s'ho ha guanyat a pols. Els diputats d'ERC (Catalunya), tant al parlament espanyol com a l'europeu, han estat els únics que han fet costat als interessos de les Illes Balears, sense que les Illes Balears formessin part de la seva circumscripció electoral. I si dubteu del que afirmo, compareu la feina magnífica, a Europa, de Bernat Joan amb la d'Antoñito López-Istúriz (Pepé) i Teresa Riera (PSOE). O les intervencions, en defensa dels nostres interessos, de Joan Tardà, Joan Puigcercós o Joan Puig, a Madrid, en comparació a la dels diputats conservadors i socialistes que tenim allà. Amb aquest bagatge tan positiu, ERC (Illes Balears) pot aspirar a rapinyar alguns regidors, sobretot a Manacor, a Formentera i a Eivissa. La implantació d'ERC s'ha de preveure d'aquí cinc anys, a les altres eleccions, sempre que no es desviï de la trajectòria actual. És, ERC, l'alternativa a l'avorriment, a la decepció. Això no obstant, qualsevol intent d'avançar els rellotges serà a canvi de renunciar a part dels plantejaments que el fan créixer. Estic en contra, per tant, de la declaració dels artistes i dels intel·lectuals? No! Únicament vull recordar-los que els zeros, a la dreta d'una xifra, no sumen. Insisteixo: el fet d'anar plegats no significa que sumin més. Fins i tot diria que potser restin. L'elector, ara més que mai, reclama missatges clars, rotunds. L'esquerra, en conjunt, podria oferir-se com alternativa al Partit Popular si comptés amb els socialistes. I atès que els socialistes no volen fer caramull, l'oferta dels sotasignats -així i tot, chapeau per la gent que proposa alternatives-, queda una mica aigualida. De manera que, al marge d'allò que volem, hem de recuperar el sentit comú. Vull dir que els pactes s'han de produir després de les eleccions, segons els resultats obtinguts per cadascun i amb programes de govern ben concrets.

<(26-V-06)

www.diaridebalears.com/opinio.shtml?2810+6+162076

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• El PSOE romp el Pacte Progressista a Eivissa
• Grosske diu adéu a ERC
• Maulets i el que no ha fet l'esquerra oficial en 30 anys
• Pollença: la coalició PSM, ERC, EU no va ser possible
• El Partido Comunista de España no va d'Izquierda Unida
• El mercadeig de sous i cadiretes i les eleccions de 2007
• Eleccions 2007 - ERC demana un gest a PSM i EU-Verds
• El PSOE mata el Pacte Progressista a Eivissa
• La Diada i el PP-UM: encimentadors i devastadors de Mallorca
• La Diada de Mallorca i la intel·ligència de Munar i UM

• General [203]
• Articles [13]
• Història del Pacte de Progrés [1]
• Literatura [18]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom