Per la Independència, la República i el Socialisme

700.000 catalans contra l'oportunisme del PSOE, CiU i ICV

Foner | 21 Febrer, 2006 13:22

No al pacte del PSOE amb la dreta (CiU).

Mitjans de comunicació i polítics, descol.locats.

Després del 18 de febrer hi ha un missatge nou: la gent, la “bona gent” del país, no admetrà pactes al marge de les institucions fets amb nocturnitat, ni una classe política poruga que no té confiança en els seus ciutadans i que cedeix i cedeix com a producte de mirar-se el melic i de creure’s que el país passa només pels encarcarats aparells dels partits.

Barcelona: 700.000 catalans per l'autodeterminació i contra l'oportunisme polític del PSOE, CiU i ICV.

El que primer cal afirmar és que els organitzadors i el partit que va donar-hi suport, ERC, i també els detractors de la convocatòria, tots ells han quedat sorpresos per la gran participació a la manifestació de dissabte amb el lema “som una nació i tenim el dret de decidir”, que va ser un clam de dignitat nacional. Ara cal fer algunes observacions i després deixar passar un temps per calibrar la resposta popular i quins canvis i noves dreceres s’han d’emprendre. Primer cal dir que els grans mitjans de comunicació, encapçalats per la CCRTV, per orientacions polítiques o per autocensura dels responsables d’informatius, varen donar un penós servei, tant en els dies previs a la manifestació com en el cobriment informatiu de dissabte. Improvisació, directrius polítiques, acomplexament, potser una mica de tot plegat. I el mateix ha passat amb els principals responsables polítics. CiU, tot i conèixer la voluntat de la immensa majoria de les seves bases, que van assistir a la manifestació, ha reaccionat amb un Artur Mas desencaixat i sense reflexionar, sense adonar-se’n que la culpa està molt repartida, però que ell també és un dels principals responsables de la situació que ha portat a sortir al carrer. El PSC ha actuat amb més intel.ligència, potser no ha dit el que pensava, però tant Miquel Iceta com José Zaragoza han considerat un èxit la manifestació. I també ha estat lamentable la manca de visió d’ICV, perquè és una organització que coneix de prop els moviments de base, i que hauria d’haver calibrat la situació de tensió que va portar a què milers i milers de ciutadans sortissin al carrer. Després del 18 de febrer hi ha un missatge nou: la gent, la “bona gent” del país, no admetrà pactes al marge de les institucions fets amb nocturnitat, ni una classe política poruga que no té confiança en els seus ciutadans i que cedeix i cedeix com a producte de mirar-se el melic i de creure’s que el país passa només pels encarcarats aparells dels partits. Fins i tot ERC, que ningú no li traurà el mèrit d’haver potenciat aquesta mobilització, ha de llegir el resultat atentament. S’han d’acabar els tremolors de cames institucionals, i també s’ha de confiar en les bases militants i també en unes generacions cansades d’esperar i altres que irrompen amb força i que no volen passar 30 anys més esperant. En les properes setmanes, s’intentarà dissoldre l’efecte del 18-F, i tornar a la pau dels aparells dels partits, perquè la lliçó, som molts els que dubtem que l’hagin entesa. Però que ningú no oblidi els resultats del referèndum del 1979, quan totes les forces polítiques estaven d’acord amb l’Estatut i el país estava mobilitzat. Què passarà ara? Cal doncs, no tenir pressa, replantejar el que calgui, posar el comptador a zero o retirar l’Estatut, que no passaria res.

Col.lectiu Joan Crexell · 20/02/2006

Tribuna Catalana