Per la Independència, la República i el Socialisme

Per la independència dels Països Catalans.

Foner | 12 Març, 2006 08:13

Biel Majoral, Miquel López Crespí, Guillem d'Efak, Jaume Santandreu, Josep M. Llompart: avantguarda illenca en defensa dels nostres drets nacionals i socials.

Miquel López Crespí (centre de la fotografia), sempre ha estat a l'avantguarda de la lluita per l'alliberament nacional i social dels Països Catalans. Manifestació per la independència dels Països Catalans a Palma (Mallorca). L'escriptor de sa Pobla al costat de Mateu Morro i altres dirigents nacionalistes mallorquins.

El "Comitè de defensa de S'Arenal de Mallorca i el discurs unitari de les forces nacionalistes i d'esquerra mallorquines pronunciat per Miquel López Crespí dia 31 de desembre de 1992 en defensa dels nostres drets nacionals i socials.

Miquel López Crespí i Josep M. Llompart de la Peña: membres del "Comitè de defensa de S'Arenal de Mallorca" juntament amb Biel Majoral, Jaume Santandreu i Guillem d'Efak.

Els esdeveniments -quant a la campanya contra S'Arenal i l'esquerra nacionalista- s'anaren agreujant després de la gran manifestació nacionalista del 31 de desembre de 1992. Potser les forces antiesquerranes i espanyolistes s'atemoriren davant aquell sobtat reviscolament de les consignes més democràtiques del temps de la transició (República, Autodeterminació, Socialisme) i que havien estat esborrades de la vida política (o almanco havien provat d'esborrar-les) per tants de xucladors de les mamelles de l'estat.

Força partits i polítics de la pretesa "oposició democràtica antifranquista" es varen vendre a la monarquia, tot oblidant la lluita democràtica per la República; al capitalisme, amb la constitucionalització de l'anomenada "economia de mercat" (impossibilitant així d'anar avançant democràticament cap a una democràcia social i econòmica); i a la "sagrada unidad de España", en contribuir a elaborar i a legitimar una constitució que nega el dret d'autodeterminació, prohibeix la federació de comunitats autonòmes i dóna a l'exèrcit el poder d'actuar quan decideixi que "la unidad de la patria está en peligro". Tots aquests "esquerrans" regimentals havien estat uns anys respirant tranquils, fent la digestió dels sous i poltrones que havien aconseguit amb els seus pactes amb els franquistes reciclats.

Munió d'"intel·lectuals" servils, mercenaris de la ploma de tot color, lloaven diàriament la suprema "intel·ligència" dels "pragmàtics" que, "sortosament" -escrivien- comandaven. Els llibres en lloança de l'oportunisme més barroer i mancat de principis es titulaven, per exemple, "les utopies esvaïdes", com si es pogués "esvaïr", el sentit democràtic, republicà, nacionalista o socialista dels pobles.

Ben al contrari de tota aquesta gent, nosaltres pensàvem -i pensam encara!- que el "pragmatisme", el "realisme" en política -al contrari del que pensen aquests gasetillers-, és lluitar en tot moment per anar fent possible la realitat d'un canvi. La política, per a nosaltres, per a l'esquerra nacionalista de les Illes, per als socialistes marxistes mallorquins, no és "l'art del que és possible" -com xerriquen els servils- ben al contrari: la política ha estat sempre -en tota època i circumstància- l'art d'anar bastint, a poc a poc, sense defallença, la força social i política que, amb el temps, sigui capaç de canviar la realitat fent possible, en el futur, el que avui sembla completament inassolible, una "utopia", en paraules dels servils.

Cap a finals de 1992 alguna cosa es movia dins el somort panorama polític illenc. Les "utopies esvaïdes" (nacionalisme conseqüent, ecologisme, republicanisme...) retornaven atemorint el grapat de polítics oportunistes (especialment de la dreta, però també de l'"esquerra" oficial, acomodada al poder) que pensaven que els pobles no tenien memòria històrica.

El cert és que la manifestació del 31 de desembre de 1992 marcava una fita en la nostra lluita nacional. De la importància de la manifestació hi ha constància en els reportatges fotogràfics que feren les diverses organitzacions, partits i sindicats convocants, i, també, en la propaganda que -malgrat que no fos aquesta la seva voluntat- es va veure oblidada a fer la premsa oficial. Última Hora (pàgina 19 del 2 de gener de 1993) deia, en la crònica signada per J. M.: "Líderes de partidos políticos, de sindicatos y de entidades culturales encabezaron la manifestación que el pasado día 31 se concentró en Palma para conmemorar la Diada de Mallorca. En la manifestación predominaron las banderas independentistas catalanas con alusiones a una Mallorca independendiente. El acto de la Diada de Mallorca acabó en la plaza de España, sonde se entonó 'Els Segadors'". Portaven la pancarta que encapçalava la manifestació -entre d'altres dirigents polítics i sindicals- Josep Valero i Miquel Rosselló del PCIB, Mateu Morro i Pere Sampol del PSM, Pedro Polo de l'Estei, Guillem Ramis de Revolta... També s'hi podien veure nombrosos dirigents i militants d'ERC, de l'OCB, de l'Ateneu 31 de Desembre, del PSAN, de les Joventuts Comunistes, d'ERC i del PSM.

En el número 259 de L'Estel (de dia 15 de gener de 1993) el seu director Mateu Joan Florit reproduïa el parlament que vaig redactar i que, en representació de totes les organitzacions nacionalistes de les Illes, vaig llegir sota l'estàtua del Rei En Jaume la nit del 31 de desembre de 1992. El meu discurs en defensa dels nostres drets nacionals i socials deia així:

"En aquesta Diada de Mallorca, a la vegada que exigim els nostres drets com a poble, hem de fer, igualment, recordança de l'any que ha passat.

'Un any que quedarà en la nostra memòria històrica com el de la legalització de la destrucció dels nostres pocs espais naturals; i aquest fet tan greu té responsables. Uns responsables que ens governen d'una forma despòtica, corrupta i impresentable. Uns responsables que, sense gens de vergonya, defensen els negocis particulars en contra dels interessos generals del poble, hipotecant -com han fet sempre- el nostre present i el nostre futur.

'Però aquí no acaba la desgràcia que plana damunt la nostra terra. Aquesta té unes ales més amples i ara mateix tenim més de quaranta companys i companyes defensors de l'independentisme i del dret a sentir-nos Països Catalans, detinguts i criminalitzats. Aquest fet ens demostra ben clarament fins on el Govern espanyol (que se diferencia ben poc del Govern Balear) està disposat a no tolerar la dissidència política de totes i tots aquells que volem defensar -sense embulls- la nostra identitat com a poble.

'I si no en teníem prou amb les malifetes dels governs balear i espanyol, apareix l'Europa dels banquers i dels mercaders, unint-se políticament i militarment en contra de la necessària solidaritat entre els pobles i nacions oprimides.

'Avui n'hi ha que han sortit amb l'estendard fent de la nostra Diada una festa folklòrica, espanyolista i cristianitzant. Ells són els que no volen fer de la Diada del 31 de Desembre una fita en el nostre redreçament com a poble. Nosaltres no volem folklorismes pansits, musiquetes i desfilades d'opereta de riure. Volem veure reconeguts els nostres drets com a poble i que aquests drets quedin reflectits en una Diada reivindicativa del que volem esser.

'I volem ser un poble amb el dret a decidir el nostre futur, ben igual que tots els altres pobles que lluiten contra la tirania dels estats que, amb els seus aparells de repressió i control, priven les nacions sotmeses a decidir sobiranament el seu futur.

'El de menys ara és la reivindicació concreta que ens ha unit en aquest acte: independència, autodeterminació, sobirania nacional, llibertat o democràcia. L'important és que ho hem fet junts i que aquesta unitat reflecteix un sentiment i una necessitat de ser lliures com a persones i com a poble.

'Per la meva banda, des d'aquests sentiments de lluita que ens han unit avui, voldria cridar ben fort que volem ser un poble amb la nostra identitat reconeguda, volem ser una nació i volem viure en llibertat. I exigim la llibertat immediata de tots els presos detinguts per defensar els mateixos ideals pels quals nosaltres lluitam. Visca Mallorca lliure i sobirana!".

Era evident que les forces proespanyoles, la munió d'oportunistes que ens governava, no en volien saber res de República, socialisme ni de lluita per l'Autodeterminació. L'esquerra nacionalista, el republicanisme illenc, els grups revolucionaris de les Illes, havien de ser criminalitzats, novament, com en temps de la transició. És per això que a finals de gener de l'any 1993 la campanya contra S'Arenal de Mallorca anava en augment. Aprofitant l'error que significava haver publicat alguns articles racistes -obra de col·laboradors amb poca formació cultural-, determinades forces institucionals es llançaren, com a voltors, damunt la publicació.

Miquel López Crespí

Del llibre de Miquel López Crespí Literatura mallorquina i compromís polític. Homenatge a Josep M. Llompart (Ciutat de Mallorca, Edicions Cort, 20039 Pàgs. Pàgs. 163-165.