Per la Independència, la República i el Socialisme

El futur del PSM

Foner | 18 Març, 2006 21:48

PSM: el nacionalisme d'esquerra a Mallorca.

"Els poders fàctics econòmics resten vigilants a veure si poden aconseguir el que no havien aconseguit en tres dècades: fer girar el PSM definitivament cap a la dreta, convertir-lo en un instrument dòcil als seus interessos empresarials i polítics, segar d'arrel la seva història socialista i esquerrana per fer-lo útil a una hipotètica unió amb UM i el més barroer populisme dretà canyellista que hom pugui imaginar. El que la dreta representada pel PP, l'esquerra oficial, UM i els sectors d'extrema dreta falsament nacionalista volen és que el PSM renegui d'una trajectòria de lluita conseqüent contra el caciquisme illenc". (Miquel López Crespí)

Amb la victòria de Mateu Crespí en l'assemblea del PSM que elegia el candidat del partit per a les eleccions autonòmiques del 2007, s'obre una nova fase en la història del nacionalisme d'esquerra que pot ser vertaderament decisiva. En aquestes darreres setmanes s'esdevenen fets i reaccions de col·lectius i persones que, sens dubte, marcaran una nova etapa per a l'organització nacionalista i d'esquerres que, precisament enguany, farà trenta anys d'existència.

Els fets i els canvis s'esdevenen a velocitat vertiginosa perquè ningú esperava la sobtada victòria del batle de Santa Eugènia. Qui signa aquest article s'errà a les totes ja que donava per suposat un èxit majoritari en les votacions per part de Nanda Ramon Tous. ¿Qui podia imaginar que, aquesta excel·lent militant de provada experiència, d´un tarannà combatiu com n'hi ha pocs, amb el suport de quasi tota la direcció del PSM, no sortís elegida? Tots sabem que, per desgràcia per a la democràcia interna de determinades organitzacions, quan l'aparell del partit "recomana" un candidat aquest sempre sol sortir. La victòria de Nanda Ramon era esperada amb un setanta per cent dels vots del PSM al seu favor. Els més pessimistes deien que potser guanyaria per un seixanta per cent dels vots. Bé, tot sabem que no ha estat així. Els militants del PSM, exercint el dret democràtic a elegir el seu candidat, s'han estimat més Mateu Crespí.

L'amic Mateu Crespí ha obtengut, doncs, un èxit aclaparador i sense discussió. La votació va ser directa, sense cap mena de truc, completament participativa, engrescadora. Tothom coincideix en l'apreciació que els resultats són absolutament legítims i ningú no els pot posar en qüestió. Per això mateix, perquè el terratrèmol ha estat sobtat, molt fort i decisiu és per què s'ha avançant la celebració del congrés del partit des del proper hivern, que és quan s'havia de fer, als dies 27 i 28 de maig. És a dir, ara mateix, d'aquí uns mesos.

Cal dir que el Comitè de Direcció Política del PSM ha actuat amb rapidesa i, "vençuts" i "guanyadors" s'hi han posat a la feina amb esperit unitari i deixant de banda qualsevol mena de problema personal que pogués haver-hi entre ells. Ningú no dubta que les eleccions autonòmiques del 2007 seran molt difícils per a tots els grups que no tenen el suport mediàtic del PP o del PSOE i especialment per al nacionalisme d'esquerra que no surt cada dia als telenotícies com Rajoy, Zapatero o Llamazares. Les enquestes secretes que ja circulen entre molts polítics professionals indiquen que pot haver-hi problemes, i greus, per a mantenir el nivell de representació institucional que en aquests moments tenen EU, PSM, Verds i UM.

Que la victòria de Mateu Crespí, per inesperada, ha significat un vertader terratrèmol dins del PSM no demostra el recent anunci de retirada de l'actual secretari general, el nostre bon amic Gabriel Vicens que, fa uns dies, declarava que "ja no tenia il·lusió per repetir al capdavant del PSM". Una opinió respectable però que no deixa de representar una gran sorpresa per amics i militants de base. I, també cosa curiosa, el mateix dia que els diaris anunciaven la possible retirada de l'actual secretari general informaven de la presencia de Mateu Morro en el darrer comité de direcció política del PSM. Què ha significat realment la victòria de Crespí perquè l'"exiliat" de Santa Maria del Camí s'hagi decidit a tornar als indrets de debat orgànics del partit? El temps ens anirà aclarint aquests enigmes i altres. Encara fa molt poc temps de la victòria del batle de Santa Eugènia i no podem esbrinar per on aniran les coses ni quin camí agafarà el nou equip que, necessàriament, ha de sortir del congrés del mes de maig.

Mateu Crespí i el seu nou equip tendran molta feina per davant. La nova direcció que naixerà del congrés dels dies 27 i 28 de maig ha de saber que, no solament els amics del PSM i militants romandran a l'expectativa. Com d'ençà la fundació del partit ara farà trenta anys, totes les altres forces polítiques illenques, des del PP al PSOE, des d'Izquierda Unida a UM són a l'aguait per veure si poden treure tallada dels hipotètics errors que cometre el nou equip. Els poders fàctics econòmics resten vigilants a veure si poden aconseguir el que no havien aconseguit en tres dècades: fer girar el PSM definitivament cap a la dreta, convertir-lo en un instrument dòcil als seus interessos empresarials i polítics, segar d'arrel la seva història socialista i esquerrana per fer-lo útil a una hipotètica unió amb UM i el més barroer populisme dretà canyellista que hom pugui imaginar. El que la dreta representada pel PP, l'esquerra oficial, UM i els sectors d'extrema dreta falsament nacionalista que tenim a Mallorca volen és que el PSM renegui d'una trajectòria de lluita conseqüent contra el caciquisme illenc. L'esquerra nominal confia engreixar i treure profit dels vots que el PSM pugui perdre. Moltes vegades he sentit representats d'aquests poders fàctics, econòmics i mediàtics expressar-se en el sentit que fins que el PSM no deixi de banda la seva ideologia progressista i d'esquerres i ecologista, no hi haurà espai per a una reorganització del nacionalisme illenc en direcció de consolidar les posicions que avui representa Maria Antònia Munar i UM.

Cal encoratjar Mateu Crespí i els nous dirigents que sortiran a la palestra els propers dies. Però alhora que els encoratjam voldríem que, com a bons militants nacionalistes de les Illes, hereus de la tradició d'homes com Sebastià Serra, Mateu Morro, Pere Sampol o Jaume Montcades, per citar tan sols uns noms, no oblidin d'on vénen i no caiguin mai en el regionalisme folkloritzant tant del gust els cacics que vigilen el futur del PSM.

Miquel López Crespí

Ciutat de Mallorca (18-III-06)