Per la Independència, la República i el Socialisme

Els Verds de les Illes: carta oberta a Joan Buades

Foner | 29 Març, 2006 16:33

"Joan Buades em podrà dir que personalment es va deprimir amb la davallada de vots que patí la seva formació. I pot continuar afirmant que els polítics també són humans i que la campanya d'extermini ordida en contra seva acabà per desanimar-lo. Pens que no són excuses vàlides per a un home de la seva talla intel·lectual i combativa. Ell sap a la perfecció com, a través de la història, moltes opcions honestes i encertades són rebutjades per l'electorat. Sovint hi ha derrotes sagnants, i no per això les avantguardes derrotades deixen de lluitar en defensa de les seves idees i principis". (Miquel López Crespí)

Carta oberta a Joan Buades.

Anant a les hemeroteques, repassant els articles publicats en aquestes mateixes planes referents a Joan Buades i els Verds, hom pot comprovar que, durant tot el temps que durà el Pacte de Progrés, o ara mateix, els hem donat un suport crític decidit. Quan Joan Buades, Margalida Rosselló i Jordi López eren sotmesos a tota mena de campanyes rebentistes i demonitzats de forma contínua amb calumnies i mentides, he procurat explicar a la gent la importància de l'honestedat en l'exercici de la política lluny de la misèria que significa voler figurar solament pel sou, la moqueta i el cotxe oficial com fan molts dels professionals del romanço que coneixem.

En el seu moment vaig defensar Joan Buades perquè sempre m'ha semblat un polític honest, un dels únics que volien que es portassin a la pràctica els acords signats l'any 1999 entre tots els partits que formaren el Pacte de Progrés. Molts de dirigents d'altres partits, una vegada instal·lats en la poltrona, l´únic que volien era fer la migdiada satisfets, engreixant el compte corrent i fruint dels privilegis que comporta fer de servil de qui comanda i paga. En aquell temps, ho record a la perfecció, hi hagué tota una munió de pijoprogres i oportunistes que es dedicaren a criminalitzar els Verds de les Illes i, concretament, a Joan Buades perquè no era el prototipus de polític servil, l'oportunista i menfotista de torn que calla i cobra. Joan Buades exigia avançar, en la línia del que s'havia aprovat el 1999, en totes les qüestions de defensa del medi ambient, d'ordenació territorial, parcs naturals... I per això mateix aquelles intervencions crítiques en el Consell d'Eivissa-Formentera o en el Parlament de les Illes Balears que tant molestaven els cínics i aprofitats. Els vividors de tots els grups i organitzacions no el podien veure, eren dominats per una profunda ràbia i enveja perquè veien en la seva actitud l'encarnació d'una autèntica i insubornable consciència crítica.

Si en el seu moment vaig defensar Joan Buades era perquè em va semblar immoral i indecent la campanya rebentista ordida en contra seva. Joan Buades segurament havia comès i va cometre molts d'errors. Potser ell i Margalida Rosselló no valoraren prou bé la hipoteca que representava per al futur dels Verds anar de bracet d'Izquierda Unida. També foren advertits de la possible absorció i vampirització del grup per part de l'excarrillisme illenc. No feren cas d'aquests advertiments i ara en paguen les conseqüències.

Malgrat aquests errors, Joan Buades, juntament amb Margalida Rosselló, va ser el responsable de les intervencions parlamentaries més agosarades i valentes en defensa dels nostres minvats recursos naturals, en la lluita per la preservació del nostre medi ambient, en la necessitat d'anar bastint un autèntic pla d'ordenació territorial, en la presentació de projectes de llei en aquesta línia i que no volgueren ser tenguts en compte en el seu moment. Joan Buades també va ser demonitzat per voler defensar la independència dels Verds davant la fagocitosi d'Izquierda Unida. Un pecat imperdonable! Va ser expulsat del Consell d'Eivissa-Formentera i tractat com a apestat quan precisament eren els seus acusadors i calumniadors els que amb la seva manca de decisió política enfonsaven les esperances populars que s'havien concretat en el Pacte de Progrés. Amb totes les seves mancances i errors, els anys de lluita per les Illes i en defensa de la veritat són part del balanç positiu de Joan Buades. Dit això, i perquè sempre l'he defensat davant les campanyes rebentistes de molts pijoprogres i aprofitats, és que pens que puc dir-li que vaig trobar completament improcedent la seva sobtada retirada de la política activa.

Joan Buades em podrà dir que personalment es va deprimir amb la davallada de vots que patí la seva formació. I pot continuar afirmant que els polítics també són humans i que la campanya d'extermini ordida en contra seva acabà per desanimar-lo. Pens que no són excuses vàlides per a un home de la seva talla intel·lectual i combativa. Ell sap a la perfecció com, a través de la història, moltes opcions honestes i encertades són rebutjades per l'electorat. Sovint hi ha derrotes sagnants, i no per això les avantguardes derrotades deixen de lluitar en defensa de les seves idees i principis.

Joan Buades hauria d'haver tengut en compte que, malgrat que es doni aquest rebuig ocasional, un home amb la seva força militant no podia ni pot deixar els seus, els Verds de les Illes, sense el concurs dels seus esforços. La situació de constant depredació de recursos i territori, l'augment de mobilitzacions en defensa del medi ambient, la diària creació de plataformes de lluita contra els plans dels sectors especulatius illencs, la crisi que pateix el moviment verd, requereix del concurs i de l'experiència d'un home provat en la lluita ecologista com ho és ell. Abandonar el moviment quan precisament començava una nova fase de la lluita conservacionista no va ser una actitud encertada. La retirada de Joan Buades de la política activa només serví -i serveix encara!- per a donar armes als enemics dels Verds, als manipuladors i calumniadors que han fet malbé el projecte Verd. És en la derrota on es constata el tarannà d´un autèntic lluitador en defensa dels interessos populars i, em dol haver de dir-ho, l'amic Joan Buades, amb la seva dimissió, no va a saber estar a les alçades del moment històric que vivim.

Crec que Joan Buades encara és a temps de rectificar i demostrar novament als seus amics que els seu tarannà combatiu i de servei al poble resta intacte i que es pot posar de nou en acció al servei del moviment verd de les Illes. Tots aquells que l'apreciam de bon de veres esperam que torni a la vida política activa que mai no hauria d'haver abandonat.

Miquel López Crespí

Ciutat de Mallorca (28-III-06)