Per la Independència, la República i el Socialisme

La religió és l'opi del poble (Marx)

Foner | 05 Abril, 2006 08:04

La contaminació teològica.

En la història de la humanitat, l’avenç de l’alliberament social ha anat sempre lligat a la pèrdua de poder de la religió. Per això, deia Marx que la religió és l’opi del poble. O, en termes més actualitzats, el virus maligne de la humanitat.

No hi ha hagut manera d’entrar al fons de la qüestió en la crisi oberta a partir de la publicació d’unes imatges de Mahoma en una revista danesa. L’esquerra europea s’hi ha mostrat absolutament desorientada, sotmesa a un doble condicionament, que ja fa temps que dura.

D’una banda, pateix del que podríem anomenar «xantatge ambiental judeocristià», consistent a deixar-se arrossegar per les rutines històriques d’una certa Europa cristiana i per la mala consciència de l’holocaust jueu, oblidant que els guanys de la civilització europea s’han fet lluitant contra les prescripcions ultres de l’església de Roma, que les persecucions contra els jueus han estat secularment induïdes també per la secta cristiana catòlica, que les diverses sectes cristianes protestants han estat les responsables del genocidi dels indis de l’Amèrica del Nord, que el fonamentalisme religiós jueu és una espècie monoteista obsessiva i, quan tenen poder, molt perillosa, etc., etc. Aquest xantatge impedeix a l’esquerra de situar-se clarament al marge de la contaminació teològica i denunciar el teocentrisme com el primer mal de la humanitat.

D’altra banda, hi ha el que podríem definir com el «complex del progre», consistent a donar per bo i justificat tot el que facin les masses mahometanes (incloses les que habiten a Europa!) per mor de la pressió i l’explotació imperialistes que pateixen (les que viuen a l’Orient). Des de quan una revolta en nom d’un déu (intransigent i cruel, com tots els déus: sort que no existeixen) és un fet progressiu? A la fi, els corrents islàmics més oberts i comprensius postulen, com a màxim, que uns i altres hauríem de respectar-nos sota l’aixopluc del déu de tots (?), mentre que ni tant sols contemplen en el seu univers de consideració l’existència dels no creients, és a dir, dels qui creiem que déu no existeix.

Lluita-PSAN