Per la Independència, la República i el Socialisme

El PSM i el debat de les aliances

Foner | 12 Abril, 2006 06:57

Un bloc nacionalista d'esquerra.

"La creació d'un nou espai de lluita, combat i mobilització ha estat un dels temes que més he defensat en la munió d'articles, centenars!, que he dedicat a l'enfortiment de les forces progressistes illenques. És evident que les burocràcies instal·lades en la gestió del règim mai no han escoltat les seves bases. Però aquesta vegada, propers ja a l'extraparlamentarisme més ferotge, sembla que són una mica més receptius a les iniciatives procedents de la societat civil i de l'esquerra alternativa". (Miquel López Crespí)

Amb la iniciativa de Gabriel Barceló de proposar la creació d'un bloc nacionalista i d'esquerra per a un futur no gaire llunyà, el PSM torna a encetar el debat de les coalicions i aliances quan imaginàvem que ja era una qüestió resolta. Benvingut sia el debat si aquest obre noves portes per a les forces nacionalistes i d'esquerra de les Illes. Precisament aquesta qüestió, la hipotètica dissolució de tots els partits a l'esquerra del PSOE i la creació d'un nou espai de lluita, combat i mobilització ha estat un dels temes que més he defensat en la munió d'articles, centenars!, que he dedicat a l'enfortiment de les forces progressistes illenques. És evident que les burocràcies instal·lades en la gestió del règim mai no han escoltat les seves bases. Però aquesta vegada, propers ja a l'extraparlamentarisme més ferotge, sembla que són una mica més receptius a les iniciatives procedents de la societat civil i de l'esquerra alternativa.

La proposta de Gabriel Barceló ens sembla bé perquè està en la línia del que sempre hem defensat. Caldria, emperò, matisar un parell de coses. I la primera de les qüestions que hauríem de tenir ben aclarides és que el PSM, el nacionalisme d'esquerra mallorquí, ha de prendre definitivament una clara posició davant les properes eleccions, les de l'any 2007, que ja són aquí. En aquests moments, i per a molt de l'electorat del PSM, aquesta organització es mou entre tres propostes no ben explicades ni clarificades. Anem a pams. La proposta que semblava definitiva, aquella que es va aprovar en l'assemblea que elegí Mateu Crespí com a cap de llista per a les autonòmiques de l'any vivent; la proposta, també d'un cert sector de l'organització, de repetir l'experiència fracassada de "Progressistes"; i, la darrera, aquella amb la qual em sent personalment més identificat i que, entre d'altres, han defensat homes de la vàlua de Miquel Àngel M. Ballester i que ara ha actualitzat amb les seves declaracions Gabriel Barceló: la creació d'un bloc nacionalista i d'esquerra que naixeria després de la dissolució dels partits i organitzacions actuals, és a dir, del mateix PSM, Izquierda Unida, Els Verds i ERC. Evidentment aquesta darrera proposta no té un caire electoralista immediat. Més que res és apuntar la possibilitat d'iniciar una nova etapa política allunyada de tot el que hem viscut fins ara mateix. Aquest bloc nacionalista i d'esquerra hauria de néixer després d'enviar a casa seva tots aquells polítics professionals que feren malbé el nostre Pacte de Progrés, tots aquells que han contribuït a desmobilitzar la societat civil mallorquina, enfangats en la pura i simple "gestionitis", entestats solament a defensar la nòmina, la moqueta i el cotxe oficial.

El PSM, com dèiem, ha de clarificar molt aviat quina és la seva postura definitiva: anar sols a les eleccions, repetir l'experiència fracassada de "Progressistes" o avançar en les resolucions del seu darrer Congrés, en la iniciativa de Gabriel Barceló, i fer les primeres passes per anar bastint aquest nou bloc nacionalista i d'esquerra que la nostra societat, els sectors progressistes més avançats, demana amb insistència. El que el PSM no pot fer és restar instal·lat en aquesta ambigüitat contínua que desorienta el propi electorat, amics i simpatitzants els quals no saben mai quina és la posició final del partit en la qüestió de les aliances electorals o en referència al futur del nacionalisme d'esquerra a Mallorca. Caldria tenir-ho ben present, ja que, en cas contrari, si persistís aquesta indefinició els més beneficiats seran aquelles organitzacions que esperen engreixar damunt les despulles del PSM.

No és gens estrany veure que qui primer ha reaccionat a les declaracions de Gabriel Barceló ha estat Eberhard Grosske, que a les poques hores de la proposta de bloc nacionalista ja donava uns "assenyats consells" als dirigents del PSM des del seu bloc personal. Quina mania, aquesta de voler donar lliçons als altres de no se sap quina mena de suficiència del tot improcedent. Recordem que Izquierda Unida, que en les passades eleccions europees va perdre prop del seixanta per cent del seu electoral i a les Illes, es troba situada en el 2,9% dels vots, resta a l'aguait dels moviments que pugui fer el PSM. Engolits els Verds, no li aniria gens malament continuar a les institucions vampiritzant els treballs de trenta anys del nacionalisme progressista. Recordem igualment que els quaranta mil vots de la coalició "Progressistes" serviren solament per a aconseguir que Llamazares formàs grup parlamentari propi, augmentàs les seves retribucions econòmiques per a posteriorment votar conjuntament amb el PP contra el Pla Ibarretxe i els drets nacionals del poble basc. Tot plegat, uns grans beneficis polítics i econòmics per a una organització espanyola propera a l'extraparlamentarisme i que sap que solament pot continuar en nòmina si aconsegueix bastir operacions tan tèrboles com les que han portat a la dissolució d'un moviment Verd independent per a les Illes.

No és estrany, doncs, que Grosske i tots els seus hagin reviscolar amb la proposta de Gabriel Barceló, que entenen com a una possible reconsideració de les resolucions adoptades en l'assemblea del PSM que elegí Mateu Crespí. Tot va bé si es pogués repetir la coalició "Progressistes" que tant ha significat per a mantenir Llamazares i els seus.

Ja no manca gaire per a les autonòmiques del 2007. És vital per al futur del PSM que aclaresqui de forma definitiva la qüestió de les aliances. Mantenir, com hem escrit més amunt, la indefinició quant als projectes estratègics i les aliances electorals no contribueix a la consolidació del nacionalisme d'esquerra.

Miquel López Crespí

Ciutat de Mallorca (9-IV-06)