Per la Independència, la República i el Socialisme

Els Verds. El final de Margalida Rosselló?

Foner | 19 Abril, 2006 12:25

El futur de la diputada verda.

"Ara ja no hi ha res a fer. Els Verds, com hem escrit més d'una vegada, només significaren una etapa més per a aconseguir la supervivència institucional del grup de dirigents carrillistes que tant de mal feren a les idees republicanes i socialistes en temps de la Transició. Els Verds de Jordi López i Margalida Rosselló pecaren d'incauts, acompliren el seu paper d'instruments útils per a servar el protagonisme d'aquells que, precisament, amb les seves maniobres han aconseguit vampiritzar l'espai verd i xuclar els prop de deu mil vots a l'alça que el grup ecologista tengué abans de ser neutralitzat". (Miquel López Crespí)

Margalida Rosselló.

Llorenç Buades, l'històric dirigent de la LCR que actualment milita en la CGT, és qui més bé ha sabut analitzar la crisi terminal dels Verds d'ençà que decidiren anar plegats amb Izquierda Unida. Experiment que, com tothom ja sap, s'ha menjat tot el patrimoni d'aquest grup ecologista en ser vampiritzat, en una hàbil maniobra, per les restes del l'excarrillisme illenc que no sabien com continuar aferrats a la poltrona institucional. Llorenç Buades, en un article titulat "Els Verds de les Illes i el seu futur", escrivia: "L'error dels Verds és haver participat d'un govern en una conselleria clau per als temes que havien d'abordar-se en la legislatura, davant uns enemics molt poderosos, sense prou suport al govern de progrés, i amb una implantació social massa feble i poc activa (basta veure la participació a les conferències o congressos) per a fer front al repte que tenien".

I era precisament aquesta debilitat interna la que els feia uns socis molt adients per als "experimentats" Manolo Cámara i companyia. Basta veure les declaracions de Nofre Bisbal, que quan abandonà la coalició EU-Verds parlava dels enganys a què va ser sotmès. Però no sé per què s'haurien de sorprendre els Verds del grup de Margalida Rosselló. Tots els dirigents històrics que han anat abandonant aquesta organització, parl dels amics Jordi López, del mateix Nofre Bisbal o de la mateixa Margalida Rosselló, quan es queixen de les manipulacions i campanyes de destrucció ordides pels seus companys de coalició haurien d'haver sabut la tèrbola història de maniobres contra l'esquerra alternativa de les Illes portada a terme per alguns dirigents carrillistes. N'he parlat en el llibre No era això. Memòria política de la transició que publicà Edicions El Jonc.

Hi ha un munt de proves de tot el que feren i ordiren contra els esquerrans antisistema dels anys de la transició i posteriors. La vampirització d'espais aliens, la criminalització dels corrents polítics marxistes revolucionaris, la persecució dels sindicalistes de tendències que no fossin properes a la línia carrillista, tot plegat i molt més ha estat la nefasta pràctica política i sindical dels fills de Santiago Carrillo a les Illes. Els Verds, Nofre Bisbal, Joan Buades, Jordi López o Margalida Rosselló.... no sabien tota aquesta llarga pràctica històrica de provat dogmatisme i sectarisme dels seus socis de coalició?

Ara ja no hi ha res a fer. Els Verds, com hem escrit més d'una vegada, només significaren una etapa més per a aconseguir la supervivència institucional del grup de dirigents carrillistes que tant de mal feren a les idees republicanes i socialistes en temps de la Transició. Els Verds de Jordi López i Margalida Rosselló pecaren d'incauts, acompliren el seu paper d'instruments útils per a servar el protagonisme d'aquells que, precisament, amb les seves maniobres han aconseguit vampiritzar l'espai verd i xuclar els prop de deu mil vots a l'alça que el grup ecologista tengué abans de ser neutralitzat.

La història que segueix ja és prou coneguda. Amb la victòria per un vot de diferència dels partidaris de Miquel Àngel Llauger, partidari aquest darrer de la unitat amb Izquierda Unida, el procés d'anihilament dels Verds ha esdevengut imparable amb abandonaments quasi massius de dirigents i militants que no volien seguir el camí de desintegració de més quinze anys de feina en defensa de la nostra terra i els nostres minvats recursos naturals. A hores d'ara l'aïllament de Margalida Rosselló s'ha fet més total. Sense el suport dels seus, que ja fa temps que han abandonat el grup, demonitzada pels seus propis aliats fins al punt que en alguna ocasió l'han amenaçada amb avisar la policia en cas de voler recuperar alguns dels seus documents particulars que són encara a la seu del partit, molta gent es demana i ens demanam... què hi fa Margalida Rosselló fent costat en aquells que han acabat amb els Verds i de forma contínua l'han criminalitzada? Té cap sentit aquesta resistència saguntina vora aquells que la utilitzen i alhora neutralitzen?

El temps s'ha acabat per a Margalida Rosselló, i ella ho ha de saber a la perfecció perquè ho viu cada dia damunt la seva carn. Ha de ser ben conscient que ja se li ha acabat el poc marge de maniobra que podia tenir quan encara tenia el suport dels seus. Que reflexioni i pensi que ara ja no hi són els seus fent-li costat. Només hi resten els "altres", els que l'han desprestigiada, els que han ordit les campanyes rebentistes en contra seva. Què pot fer per Mallorca continuant sotmesa a la disciplina d'aquells que, es pot dir ben obertament, són els seus contraris? Sabem que el cost personal que la diputada verda paga cada dia per a mantenir aquesta ficció d'unitat és prou fort i amb possibles repercussions en la salut d'aquesta ecologista i lluitadora valenta. Margalida Rosselló no hi fa res fent costat aquells que han acabat amb un projecte ecologista independent per a les Illes. Com ja vàrem escriure fa uns mesos, aquesta situació només pot tenir un final, un final que tothom comenta d'ençà fa mesos. Si Margalida Rosselló vol continuar defensant un projecte ecologista independent no li que queda més remei que defensar-ho des del Grup Mixt, des d'una autèntica independència organitzativa i política. Des d'aquesta posició Margalida Rosselló podria esdevenir un eficient portaveu de tot el moviment conservacionista que lluita contra la política depredadora de la dreta illenca i, a poc a poc, iniciar la reconstrucció del moviment que els seus socis de coalició han destruït d'una manera tan poc assenyada.

Miquel López Crespí

Ciutat de Mallorca (7-IV-06)