Per la Independència, la República i el Socialisme

La crisi del PSM

Foner | 26 Abril, 2006 17:57

"Els quaranta mil vots de 'Progressistes' serviren, entre moltes altres coses, per aconseguir que Izquierda Unida formàs grup parlamentari amb tot el que això significà de guanys econòmics i, per a més inri per als nacionalistes de les Illes, una vegada aconseguits aquests guanys, el grup de Llamazares votà amb el PP i el PSOE contra els drets nacionals del poble basc. Tots aquells que donàrem suport a 'Progressistes' ens sentírem avergonyits i decebuts per haver donat suport a una gent contrària al nacionalisme progressista dels bascs". (Miquel López Crespí)

PSM-IU: la victòria d'Izquierda Unida

Analitzant els darrers problemes del PSM, tots els publicistes de les Illes proven d'endevinar quin dels partits que són a l'aguait del que pugui esdevenir-se serà el més beneficiat amb aquest inesperat retorn de la confrontació. La majoria coincideix a afirmar que el debat actual no ha contribuït a consolidar el nacionalisme d'esquerra. El professor Jaume Lladó parlava recentment de "la disbauxa del PSM", afirmant que el debat en relació a la hipotètica dissolució de tots els partits petits en un bloc nacionalista d'esquerra s'hauria d'haver deixat per a després de les eleccions del 2007.

Com Jaume Lladó són molts els publicistes que, sense estar en desacord amb aquesta dissolució dels partits situats en teoria a l'esquerra del PSOE, troben que no hi ha temps material per a concretar una operació tan important. Altres analistes, molt més cruels i sense gens ni mica de pietat, parlen obertament del "camí verd del PSM", comparant la situació actual d'enfrontament intern amb el que s'esdevengué amb els Verds que, per causa d'aquests mateixos enfrontaments, acabaren engolits per Izquierda Unida i sense cap perspectiva de futur.

En definitiva, el debat en referència al bloc nacionalista d'esquerra i la dissolució de totes les organitzacions implicades en l'operació mesos abans de començar la campanya electoral sembla que ha complicat encara més la situació del PSM. A través dels seus portaveus, els poders fàctics de les Illes, els poders econòmics, polítics i mediàtics, analitzen públicament i sense cap mena de vergonya a quin partit beneficiaran els vots que perdi el nacionalisme d'esquerra.

L'opinió majoritària, si hem de valorar el que diuen determinats publicistes, és que serà el PSOE qui més surti beneficiat per la dispersió del vot nacionalista. Altres afirmen que UM i ERC poden recollir alguns sectors minoritaris del vot que fins ara era fidel al PSM. Tot sembla molt correcte, i a primera vista pareix que aquests analistes poden tenir raó si la crisi encetada aquestes setmanes a l'interior del nacionalisme progressista s'amplia i esdevé encara més agra i caïmita, per emprar la definició feta per l'històric Pere Sampol, que fa uns dies anunciava la seva retirada de la vida política illenca.

La meva opinió és una mica diferent de la general. Pens que tota aquesta disbauxa de què parlava el professor Jaume Lladó, a part de consolidar el "camí verd" del PSM, com afirma Miquel Payeras, el que fa és enfortir al màxim Izquierda Unida. Amb aquesta inesperada crisi del PSM, EU torna a respirar satisfeta pensant que el bloc proposat per Gabriel Barceló és un equivalent de la fracassada coalició "Progressistes" que tan bons resultats representà per al grup de Llamazares.

Tots recordam com els quaranta mil vots de "Progressistes" serviren, entre moltes altres coses, per aconseguir que Izquierda Unida formàs grup parlamentari amb tot el que això significà de guanys econòmics i, per a més inri per als nacionalistes de les Illes, una vegada aconseguits aquests guanys, el grup de Llamazares votà amb el PP i el PSOE contra els drets nacionals del poble basc. Tots aquells que donàrem suport a "Progressistes" ens sentírem avergonyits i decebuts per haver donat suport a una gent contrària al nacionalisme progressista dels bascs. Tampoc no ens agrada gens que, de forma interessada i manipuladora, com és costum en l'excarrillisme illenc, els dirigents d'Izquierda Unida pretenguin confondre la gent identificant la proposta a llarg termini de creació d´una nova força política illenca a l'estil del Bloc Nacionalista Gallec amb la pura i simple repetició electoralista de "Progressistes". En definitiva, i al marge de la voluntat de Gabriel Barceló, la proposta de creació a llarg termini d'un bloc, d´una nova plataforma política nacionalista i d'esquerra, ha ajudat a reviscolar les esperances electorals d'Izquierda Unida.

Jo encara no he vist per part ni banda cap declaració dels dirigents d'Izquierda Unida quant a l'acceptació de rompre les seves relacions amb Madrid per a unificar-se i formar aquest bloc nacionalista. El que veig i constat cada dia és com els dirigents d'Izquierda Unida atien la confusió de forma interessada per a fer creure que el bloc de Biel Barceló és una simple repetició de "Progressistes" mentre, aprofitant la confusió, van concretant la seva presència electoral en indrets on mai no havien pogut piular. Malgrat que no ho diguin els altres publicistes, Izquierda Unida és, indubtablement, qui més pot sortir guanyant amb aquest clima de confrontació i confusió dins el PSM. Els exdirigents carrillistes (PCE) tenen una llarga experiència en aquest sentit. Izquierda Unida juga fort en l'actual crisi del PSM i, per aquesta experiència de saber aprofitar i sobreviure amb les despulles dels altres, sap a la perfecció que, guanyi qui guanyi a finals del mes de maig, solament ells en seran els beneficiats electoralment.

I en sortiran guanyant perquè la disbauxa del PSM els afavoreix a les totes. Si guanyàs Biel Barceló poden fer creure que el bloc proposat és una repetició de "Progressistes". Aquí tots són beneficis, i Grosske podria respirar tranquil amb la seguretat que ningú podrà discutir el seu protagonisme municipal en el moment de discutir qui anirà de cap de llista a l'Ajuntament de Ciutat. I si guanya Mateu Crespí, malgrat que no es consolidàs cap tipus de coalició per a les autonòmiques, Izquierda Unida, aprofitant el clima creat, ja hauria concretat munió de candidatures a pobles on mai no hauria somniat de poder presentar-se. "El camí verd del PSM" consolida totes les possibilitats electorals dels seguidors de Llamazares a les Illes, ja que multiplica la seva presència electoral sigui quin sigui el sector que surti guanyador en la crisi interna del PSM.

De la disbauxa del PSM sorgirà, com després de fagocitació dels Verds de Margalida Rosselló, una Izquierda Unida que consolidarà i potser augmentarà la seva representació en el Parlament i, de rebot, consolidarà el paper i el nombre de regidors d'Izquierda Unida a l'Ajuntament de Ciutat. Miquel Rosselló, Manolo Cámara i Eberhard Grosske obtenen una victòria imprevista sense haver de fer gaire feina. Ha estat el PSM, retornant a la confrontació interna, qui ha obert la porta a aquells que sobreviuran damunt les seves despulles.

Miquel López Crespí

Ciutat de Mallorca (25-IV-06)