Per la Independència, la República i el Socialisme

La traició del pacte Mas-Zapatero (PSOE-CiU)

Foner | 23 Maig, 2006 19:36

Arzalluz es mostra contundent i titlla de traició el pacte Mas Zapatero alhora que afirma que els acords amb el PSOE tenen la caducitat d'un iogurt

Xavier Arzalluz, ex president del PNB, en una entrevista a Presència s’ha referit als dos temes claus de la política basca i catalana actuals: L’Estatut i el procés obert arran de l’alto el foc permanent d’ETA. Per Arzalluz el projecte d’Estatut que s’ha acabat aprovant al Congrés és una presa de pèl, un frau als catalans i que de fet tenint en compte l’historial del PSOE ell ja preveia que l’Estatut del 30 de setembre quedaria en un no res després de passar-hi per sobre la maquinària socialista: “Sí, des del primer moment es podria dir. Pere Esteve, amb qui tenia molta amistat, em va trucar per dir que tenia un acord firmat a què havien arribat amb Zapatero i els socialistes. Estava molt content. Però me'l va enviar i me'l vaig mirar. Li vaig dir que si ell i el seu grup creia que Madrid podia acceptar allò, que ho sentia molt perquè podien quedar molt malament. Vaig recomanar-li de liquidar aquell procés i no acceptar el tripartit i posar de debò les condicions per a un acord perquè Zapatero quan va aprovar això no pensava ni de lluny que anava a ser president. Zapatero pensava que l'hauria de complir Rajoy. I és molt fàcil prometre en nom d'altri! Jo li vaig dir, Pere no tindreu ni concert econòmic, ni el terme "Nació" -com caldria- ni la judicatura, ni moltes més coses d'aquell acord que Maragall va acceptar perquè era la seva darrera oportunitat històrica d'arribar a ser President. Zapatero va acceptar també perquè a ell li interessava comptar amb una comunitat autònoma de prestigi per als socialistes, a més enllà de les tres del sud d'Espanya”

Pel que fa al paper que han jugat els partits catalans en el procés, Arzalluz considera que el PSOE i CiU han actuat sense pensar en el país i només pensant en com ho havien de fet per tal de mantenir-se en el poder els primers i com tornar-hi els segons: “ Esquerra està pel "no" -només faltaria- per la manera que s'han mofat d'ells. Essent aliada ERC de Zapatero, tant a les Corts com al Parlament, és incomprensible i poc ètic que els socialistes hagin pactat pel darrera amb CiU. No s'entén. Els socialistes no han tingut paraula perquè l'actual Estatut no té res a veure amb el que s'havia pactat. Resulta que el finançament de Catalunya era la preocupació més important, i d'això, res de res. Ara els donen un 50% de l'IRPF, quan abans ja tenien un 35% pactat amb Aznar. És un petit pessic més de recaptació que, com a resultat de dos anys de debat sobre l'Estatut, s'ha de veure com un autèntic frau. Jo ho veig així almenys. És una traïció que han fet Mas i Zapatero als d'Esquerra. Zapatero els ha fet el salt amb voluntat de liquidar-los políticament, perquè és això el que sens dubte ha pactat amb Mas. Ara estan amb el tema de si el Govern tripartit català ha de seguir o no i si han de fer eleccions. I jo no sé si Maragall es tornarà a presentar, no ho crec. Maragall és una molèstia avui per a Madrid. I Mas i Maragall són incompatibles...”

I encara ha estat més contundent quan s’ha referit al que ell considera una política interessada de CiU: “Cal demanar qui ha estat el frívol aquí. L'important no sols és el que deia l'acord previ a tot el procés, que s'ha desvirtuat completament, sinó el contingut retallat de l'actual text. És clar sembla que a CiU això se li'n refot, de tota manera no és el seu Estatut. CiU pensa només en el poder, no en l'Estatut, que si porta alguna cosa, millor, però no és allò que compta per a ells. El que conquereix Mas amb aquesta operació és recuperar la Generalitat. Mas pensa que si a les properes eleccions treu la majoria de vots, que presidirà la Generalitat. Aquest és el tracte amb Zapatero, no l'Estatut de Catalunya. I Duran possiblement desitja ser ministre a Madrid. Aquest és el joc dels interessos polítics.”

L’ex dirigent del PNB ha volgut deixar clar que ell votaria no a aquest Estatut i critica a aquells que ataquen a ERC per defensar el No perquè també ho fa el PP: “Alguns han apuntat allò de coincidir en el "no" amb el PP; i jo crec que allò és una bajanada que no es mereix ni una resposta. El "no" pot ser per mil raons, i no té res a veure amb el del PP. No n'han de fer cas. Jo si fos d'ERC, votaria amb un "no" rotund”. Pel que fa al procés de pau a Euskadi, Arzalluz es mostra crític amb el govern espanyol ja que considera que aquest no està fent prou passos per tirar endavant el procés a la vegada als altres que en facin sense esperar res a canvi:Però també es pot dir que ells estan fent passos importants i, en canvi, l'Estat no ha deixat de torturar i "deixa fer" els jutges, que tampoc no tenen gaire crèdit aquí. Mentre que els presos continuen a la quinta forca quan el que marca la llei és que han d'estar el més a prop possible de la seva terra perquè es puguin regenerar etc. Per tant, no sé fins a quin punt a l'esquerra abertzale, des del seu punt de vista, li convingui estar parada com si això fos una mena de rendició. A més necessita legalitzar-se aviat si vol presentar-se a les eleccions.”. Així, Arzalluz considera que un no es pot refiar dels socialistes i que la seva paraula i els seus acords sovint no porten enlloc...”El que és segur és que ells miren bé pels seus interessos. Jo, si haig de ser sincer, del PSOE no me'n fio gens. No tenen un sentit de mantenir els acords, de tenir paraula. Per al PNB aquestes coses són importants. Nosaltres també tindrem qui menteixi de tant en tant, no dic que no, però per a nosaltres la paraula és molt important. Ens dol faltar a la paraula. Jo sempre dic dels acords amb el PSOE que tenen la caducitat del iogur, amb la diferència que el pot de iogur porta escrita la data i ells no. Les coses caduquen quan ja no els interessa un acord”.

Finalment i referint-se als dos processos, Arzalluz ha afirmat que el problema es que ens trobem davant de nacionalistes espanyols que prometen molt , però que a l’hora de la veritat no estan disposats a cedir terreny a les nacionalitats històriques que lluiten per ser reconegudes ...”Els socialistes també són nacionalistes espanyols, per bé que ho neguin. Per a ells, l'única nació que compta és l'espanyola, per molt que ho dissimulin. Jo els conec molt bé com en el seu dia vaig conèixer Felipe González i Alfonso Guerra. Sé com pensen. S'ha vist en les brutals declaracions de Guerra dient que ha "raspallat" Ibarretxe i el seu Estatut, com també ho ha fet amb l'Estatut català a la seva Comissió Constitucional. Com es pot respectar algú que parla així? Els socialistes tampoc no han acceptat l'Estatut català com van dir que farien.

Euskadi · 22/05/2006 (Web Presència)