Per la Independència, la República i el Socialisme

La divisió del PSM afavoreix la dreta (UM)

Foner | 09 Juny, 2006 18:27

Diari de Balears: Espai nacionalista.

Per Josep Melià Ques. Missèr.

"Hi ha un pensament d'esquerres que sosté, equivocadament en la meva opinió, que si a les nostres institucions no governen els anomenats progressistes és per la seva dispersió en diferents sigles. Certament, la dispersió pot provocar que no es sumin tots els regidors o diputats que es podrien obtenir. De totes formes pens que el balear és un poble més conservador que esquerranós i, per tant, en una situació de bipartidisme pur -en què no hi ha dispersió- qui sortiria victoriosa seria la dreta". (Josep Melià Ques)

"Al final una organització ha d'elegir un camí. Si el camí que elegeixes es fonamenta en la dicotomia dretes-esquerres el teu paper sempre serà secundari si no t'integres a PSOE o PP". (Josep Melià Ques)

Les conseqüències del darrer congrés del PSM i, sobretot, la decisió de formar l'anomenat Bloc conviden a reflexionar sobre el futur del nacionalisme a les Balears. Una de les tendències que amb més força es detecten al comportament electoral i sociològic balear és l'accentuació del bipartidisme. El PP i el PSOE cada vegada sembla que es mengen una part més gran del pastís. La seva rellevància mediàtica els ajuda a enfortir el procés. Hi ha un pensament d'esquerres que sosté, equivocadament en la meva opinió, que si a les nostres institucions no governen els anomenats progressistes és per la seva dispersió en diferents sigles. Certament, la dispersió pot provocar que no es sumin tots els regidors o diputats que es podrien obtenir. De totes formes pens que el balear és un poble més conservador que esquerranós i, per tant, en una situació de bipartidisme pur -en què no hi ha dispersió- qui sortiria victoriosa seria la dreta. Una altra de les tendències que també es detecten, i que es troba íntimament relacionada amb l'anterior, és que el nostre sistema de partits cada vegada es sembla més al sistema espanyol. En el sistema espanyol hi ha dos grans partits (PSOE-PP), una força en crisi a l'esquerra del PSOE i unes considerades anomalies que són els nacionalistes. Dins l'esquema espanyol els que no ens volem resistir a entrar dins el bipartidisme diguem que podem elegir entre l'esquerra del PSOE o l'anomalia nacionalista. Certament que a nivell teòric és possible intentar ajuntar ambdues coses i, de fet, això té sentit en la mesura que l'opció de l'esquerra alternativa ha d'afegir continguts diversos per intentar no desaparèixer sota l'allargada ombra socialista. Tanmateix, per molts elements que afegeixi, inclòs el nacionalisme, al final les circumstàncies polítiques converteixen aquesta opció en un satèl·lit, en un complement, del partit actualment dirigit per ZP. Des d'aquesta opció només s'ocuparà poder si el PSOE ho ha de menester i, per tant, des de la supeditació. Aquest tercer espai de l'esquerra alternativa en la meva opinió presenta dos defectes greus; per una banda que a les Balears el seu predicament en tot cas serà baix, essent com som una societat no massa d'esquerres; per una altra banda el segon defecte és que suposa assumir el paper de mala consciència del PSOE, és a dir, suposa renunciar a conformar un projecte de majories que s'ubiqui amb una certa igualtat a PP i PSOE. En definitiva, per tant, en la meva anàlisi -que lògicament és discutible i subjectiva- el tercer espai a potenciar no és el de l'esquerra alternativa, és el del nacionalisme. Al final una organització ha d'elegir un camí. Si el camí que elegeixes es fonamenta en la dicotomia dretes-esquerres el teu paper sempre serà secundari si no t'integres a PSOE o PP. Si el camí que elegeixes es fonamenta a constatar que hi ha una altra dicotomia amb importància com és nacionalisme-centralisme el teu paper no necessàriament ha de ser secundari. D'exemples de nacionalisme principal en tenim a Euskadi o a Catalunya. D'exemples d'esquerra alternativa conformant majoria no en tenim. De fet el Bloc Nacionalista Gallec (BNG), i l'exemple de Galeusca així ho demostra, aposta de manera decidida per la priorització de la seva ànima nacionalista. Qui va fer possible el Pacte de Progrés, o si es vol, qui pot provocar un canvi de color polític al Consolat, és el nacionalisme, que posa el plus perquè el tomb sigui a l'abast. Distingim l'estratègia a mig i llarg termini del que és la concentració de vots per les pròximes eleccions. El país s'ha de construir des d'un projecte sòlid, des d'una credibilitat i una coherència que doni garanties, des de la constància, des d'una sensibilitat i des d'un pensament capaç de connectar amb els anhels de la majoria dels nostres conciutadans, des de la centralitat. L'espai nacionalista a Balears existeix, però fa estona que viu desorientat. La darrera sacsejada obliga, encara més, a fer moviments, a cercar l'enfortiment. Que l'espai nacionalista existeixi i tengui una innegable potencialitat no vol dir que al final funcioni. La ciència política segur que ens pot oferir exemples de situacions en què objectivament s'estava ben ubicat i que per diverses raons no es va saber aprofitar l'avinentesa. La conjuntura política ens mostra un panorama obert on els que cerquen el tercer espai en l'esquerra alternativa ja han definit jugada; una jugada que trastoca el nacionalisme que és a qui correspon moure peça, qui ha de saber xutar la pilota que té a la seva teulada.

Adreça: www.diaridebalears.com/segona.shtml?2824+6+162872 Diari de Balears - Tel. +34 971

(8-VI-06)