Per la Independència, la República i el Socialisme

Per un bloc d'esquerra nacionalista com cal (I)

Foner | 11 Juny, 2006 18:34

"L'aposta per al segle XXI ja no és solament electoral. Es tracta d'anar bastint una nova força política per a una nova societat. Els polítics d'aquest bloc que volem unitari i amb un clar programa de lluita contra la dreta hauria d'esdevenir el referent de la unitat contínua, mai el de l'enfrontament i el de la divisió com ara constatam que s'esdevé amb el PSM". (Miquel López Crespí)

El bloc d'esquerra nacionalista (I)

Potser qui millor ha expressat l'estat d'ànim dels que sempre hem defensat la creació d'un bloc nacionalista d'esquerra a les Illes ha estat el meu bon amic Miquel Àngel Maria. En un article titulat "PSM sí, Bloc també", el dirigent del PSM escrivia: "No crec que ningú vagi sortir content de la cloenda del congrés del PSM. Tal i com han reflectit les notícies d'aquests dies, darrere els aplaudiments per l'aprovació de les ponències i per l'elecció de la nova direcció del partit no hi havia l'alegria dels congressos anteriors, no es respirava l'entusiasme d'altres ocasions".

Posteriorment a la cloenda del congrés hem conegut les dimissions de Mateu Crespí, Pere Muñoz, Maria Costa i Jaume Sansó i l'advertiment de moltes agrupacions del PSM en el sentit que pensen separar-se del partit o formar grups independents no subordinats a la unió entre Esquerra Unida i el que resta del PSM. Imagín que en la cloenda del partit rondava dins l'ambient la crisi que tothom imaginava que podria esdevenir-se si no es feien bé les coses.

És evident que els diversos sectors que des de l'esquerra alternativa sempre hem defensat la creació d'un bloc nacionalista d'esquerres (consultau les hemeroteques) havíem pensat en un altre escenari per a anar bastint aquest projecte. En els debats que he mantingut des d'aquestes mateixes pàgines per a anar consolidant una autèntica esquerra alternativa, debats realitzats amb Llorenç Buades, Cecili Buele, el dirigent de la CGT Josep Juárez o el mateix Miquel Àngel Maria Ballester, sempre s'havia parlat de bastir un bloc lluny de les urgències electoralistes i de la lluita per servar sous i cadiretes. Es tractava i es tracta d'anar unint des de la base. Mai de dividir des de les cúpules dirigents. Fins i tot el dirigent excarrilista (PCE) i secretari general del partit prosovètic PCB-PCPE Josep Valero advertia en un article titulat "Cal treballar a les Illes per una estratègia de bloc nacional alternatiu" que aquest futur bloc era quelcom de diferent d'una simple operació electoral. Valero escrivia: "els que ens definim com a alternatius no podem ser tan sols una maquinària electoral, ni plantejar-nos les hipotètiques aliances electorals amb elucubracions matemàtiques de rèdits percentuals".

Determinats acords electorals potser serveixin per a garantir el modus vivendi d'alguns polítics professionals però no són garantia de la creació d´una autèntica força alternativa a l'esquerra de la socialdemocràcia i amb programes que no sigui simplement una rentada de façana al neoliberalisme dominant. Llorenç Buades en l'article "Alternança o alternativa?" publicat en el web Ixent deia al respecte: "Seria oportú reprendre els orígens de l'esquerra, per a la fundació de projectes arrelats en el món del treball i per al món del treball. Però aquest projecte polític de recuperació d´un espai polític socialista i col·lectivista sembla molt allunyat dels caps de les elits dirigents del món polític i sindical actual que es baralla per a conquerir posicions de centre per tal que res no canviï".

Com a defensors des de sempre d'un autèntic bloc alternatiu d'esquerra nacionalista, i ho hem deixat escrit en nombrosos articles, pensam que ha arribat el moment de fer bé. S'han d'anar fent fonedissos tots aquells polítics fracassats que enfonsaren la nostra experiència progressista de Pacte de Progrés. Les darreres mobilitzacions en defensa de la terra han demostrat que la societat civil de les Illes ha ressuscitat i, donant proves cada dia d'una vitalitat exemplar, torna ser enmig del carrer exigint un canvi de rumb en la política illenca. L'aposta per al segle XXI ja no és solament electoral. Es tracta d'anar bastint una nova força política per a una nova societat. Els polítics d'aquest bloc que volem unitari i amb un clar programa de lluita contra la dreta hauria d'esdevenir el referent de la unitat contínua, mai el de l'enfrontament i el de la divisió com ara constatam que s'esdevé amb el PSM.

Som molts els que ens demanam per què, de cop i volta, quan el PSM havia decidit deixar la qüestió per a més endavant, quan hi hagués una situació autènticament favorable per a la concreció d'aquesta nova força política, una part dels dirigents alteren el que s'havia aprovat i s'inicia aquest canvi que tants problemes està comportant a l'esquerra nacionalista. Un intel·lectual com Llorenç Capellà es demanava en un excel·lent article titulat "Els sotasignants" si aquesta mena d'operacions fetes tan de presa servien de veritat per a sumar. Llorenç Capellà indicava que potser més que sumar restaven. Seria la mateixa opinió de Llorenç Buades, l´històric dirigent de l'antifranquisme illenc i ara militant de la CGT, quan deia: "No és el mateix sumar per avançar que sumar per salvar els mobles". Sobretot si amb les presses es deixa mig partit a la cuneta.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (6-VI-06)