Foner | 19 Juny, 2006 09:45
"El fracàs col·lectiu per arribar a aquest estatut retallat ha sigut molt gran. Ha calgut fracturar el sobiranisme, trencar l’experiència d’un govern catalanista i d’esquerres i portar CiU a un radicalisme en l’acció política desconegut en la seva història recent.
Creiem que totes i cada una de les forces polítiques catalanes haurien de fer una profunda autocrítica i ser conscients que, tot i l’avenç que representa aquest estatut, no ha solucionat cap dels grans problemes. El sobiranisme no n’ha de sortir debilitat, tot el contrari. Hi ha una gran massa de ciutadans descontents. I una part petita, però important, ha donat el pas de trencar amb un projecte autonòmic. Ara ningú no ho voldrà reconèixer, però d’aquí quatre o cinc anys tornarem a estar al mateix lloc i tots plegats ens haurem de preguntar –cosa que ja hauríem d’haver fet fa uns mesos–, si el que necessiten Catalunya i els Països Catalans és un estatut. Cal, doncs, un gran repte per al sobiranisme". (Editorial Tribuna Catalana)
Tribuna Catalana. Editorial.
Aquesta editorial caldria llegir-la d’aquí a 15 dies, quan les volades de coloms i les justificacions s’acabin i ens haguem d’enfrontar a la crua realitat del resultat: que pràcticament dos de cada tres ciutadans de Catalunya, o bé han votat no, o bé s’han inhibit –fet que potser és encara pitjor. En veure la repercussió que el resultat ha tingut entre els partidaris del sí, caldria preguntar-se des d’una visió sobiranista si estarien fent la mateixa lectura si es tractés d’un referèndum d’autodeterminació. I és que el fracàs col·lectiu per arribar a aquest estatut retallat ha sigut molt gran. Ha calgut fracturar el sobiranisme, trencar l’experiència d’un govern catalanista i d’esquerres i portar CiU a un radicalisme en l’acció política desconegut en la seva història recent.
Creiem que totes i cada una de les forces polítiques catalanes haurien de fer una profunda autocrítica i ser conscients que, tot i l’avenç que representa aquest estatut, no ha solucionat cap dels grans problemes. El sobiranisme no n’ha de sortir debilitat, tot el contrari. Hi ha una gran massa de ciutadans descontents. I una part petita, però important, ha donat el pas de trencar amb un projecte autonòmic. Ara ningú no ho voldrà reconèixer, però d’aquí quatre o cinc anys tornarem a estar al mateix lloc i tots plegats ens haurem de preguntar –cosa que ja hauríem d’haver fet fa uns mesos–, si el que necessiten Catalunya i els Països Catalans és un estatut. Cal, doncs, un gran repte per al sobiranisme. Retrobar-se, guarir les ferides i preparar-se per a una nova etapa que respongui exclusivament a la voluntat del nostre Parlament, sense que ningú més hi pugui intervenir.
(18-VI-06)
| « | Agost 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |