Per la Independència, la República i el Socialisme

PSM, els polítics professionals i el preu de la poltrona

Foner | 11 Juliol, 2006 09:09

"Ara, quan la destrucció urbanística, social i identitària envesteix com mai la part forana de Mallorca, el PSM decideix que només ha de pensar en la ciutat de Palma. I ho fa acceptant la idea que el PSM no té res a fer tot sol a Palma. Una vegada més el PSM no mira la ciutadania, no mira de transmetre un projecte coherent i engrescador, sinó que mira un poc més amunt: fins devers les cadires de les institucions, i jo diria que a un preu massa car".

Resposta clara a una carta oberta d'Antoni Marquet

Jo vaig ser una de les quatre persones que fa un bon grapat d'anys feren realitat la presència del PSM al municipi de Santa Margalida. En aquells temps era molt difícil ser del PSM, ser-ho públicament i demanar a la ciutadania que es fixàs en el projecte que representava el PSM. Quan iniciàrem aquest camí el PSM només feia al meu municipi una trentena de vots a les eleccions a Mallorca. Era molt difícil, però ens en sortírem i, a poc a poc, el projecte va créixer i va il·lusionar més gent cada vegada.

Jo he estat ben crític amb la trajectòria institucionalitzada i sense objectius clars del PSM dels darrers set o vuit anys. I també he estat profundament crític amb la perversió del funcionament intern del PSM, cada vegada més allunyat de la realitat social, i fins i tot de la realitat de la majoria de la militància. Vull que quedi clar que no parl dels grans trets definitoris del PSM, sinó de la tasca a les institucions, de l'anar a remolc dels altres partits, de conèixer els problemes només quan la ciutadania ha pegat un parell de crits, de la incapacitat de mantenir la vivesa que fa anys va tenir el consell de direcció política, de la burocratització interna i general del PSM, dels seus òrgans i dels seus portaveus i càrrecs.

Tot això, i moltes més coses que m'estalviaré de dir, va convertir el PSM en un partit sense cap horitzó clar. Sempre es podia dir que el PSM era d'esquerres, nacionalista i ecologista; però no es podia dir molta cosa més.

Ara el PSM decideix, legítimament i democràtica, engreixar un projecte imaginat per EU. Ara el PSM s'integra dins el projecte pensat per EU fa tres anys. Ara el PSM segueix el camí d'Els Verds. És igual si el PSM podrà posar el nom, que no crec que pugui, però el cert és que Alternativa és a Els Verds el mateix que Bloc és al PSM. Una vegada més el PSM d'aquests darrers anys no ha aportat cap idea nova.

Ara, quan la destrucció urbanística, social i identitària envesteix com mai la part forana de Mallorca, el PSM decideix que només ha de pensar en la ciutat de Palma. I ho fa acceptant la idea que el PSM no té res a fer tot sol a Palma. Una vegada més el PSM no mira la ciutadania, no mira de transmetre un projecte coherent i engrescador, sinó que mira un poc més amunt: fins devers les cadires de les institucions, i jo diria que a un preu massa car.

Ara, legítimament, molta gent que ha fet que es conegués el PSM a les seves barriades i als seus pobles ha optat per continuar defensant el projecte que el PSM ja no vol defensar tot sol. Ara molta gent que va fer créixer el PSM, i el va convertir en el tercer partit de Mallorca, ha decidit respectar el camí cap a l'oblit emprès pels dirigents actuals del PSM, però no el vol compartir. Ara, molta gent que anava casa per casa a demanar el vot per al PSM ha decidit legítimament que no ho vol fer més.

Ara, molta gent de la part forana s'ha sentit menyspreada i oblidada. I quan senten arguments com els del company nacionalista Antoni Marquet se sent estafada. L'argument que la col·lectivitat de la militància assistent al darrer Congrés del PSM va decidir una cosa i així ha de ser per a tots pateix un parell de defectes: maquilla el fet que la meitat del partit no pensa així, i obliga a qui només vol ser militant del PSM a ser-ho també d'aquest bloc iniciat per EU. S'ha de dir clar que ja no es pot militar només al PSM. Ara resulta que el Congrés del PSM pot decidir ignorar que militar a un partit és una decisió íntima de cada persona, i et pot obligar a militar a un nou ens, i pitjor encara: t'entimen que si no t'agrada te'n vagis a ca teva. A les properes eleccions veurem de qui era el vot, si era propietat del PSM o era de la ciutadania que, confiant en totes aquestes persones a les quals Antoni Marquet diu que se'n vagin a ca seva, les vota amb il·lusió perquè tenen projecte. Una il·lusió que fa anys que no hi ha per Antillón.

Jo fa temps que ja no milit al PSM, ara toca ser independent. I que toca ser independent ho han decidit per unanimitat la gent del meu municipi que era de l'antiga agrupació del PSM, es pot veure que el percentatge és més esplèndid que el percentatge que va votar a favor de la idea original d'EU al Congrés del PSM. Pitjor que nosaltres (que ara som independents) estan tots aquells que no fa molts d'anys també deien «A Mallorca sí. PSM» i ara han decidit que a Mallorca el PSM no hi té res a fer per ell mateix. Jo no accept lliçons d'aquests dirigents de partit, i crec que els votants i la ciutadania en general tampoc.

Antoni Ferrer Capó. Santa Margalida.