Per la Independència, la República i el Socialisme

Grosske diu adéu a ERC

Foner | 24 Setembre, 2006 12:54

Com tothom sap, Joan Lladó, Bernat Joan i tota l’executiva d’ERC l´únic que han demanat és “un gest” per part de PSM-EU. Un gest que vol dir que la concreció de la coalició ha d’anar acompanyda d’un tracte igualitari entre totes les formacions polítiques que han de conformar aquesta unitat electoral esquerrana. És evident que Joan Lladó i els dirigents sobiranistes de les Illes no volen repetir la tràgica experiència del grup de Margalida Rosselló, que ha quedat dissolt per la greu crisi i la divisió patida entre els partidaris d’anar amb EU i els que volien preservar un projecte ecologista independent. (Miquel López Crespí)

Esquerra Unida diu adéu a ERC

Reconec que no sé per quins motius Eberhard Grosske, poques hores després que sortís la notícia que ERC demana un tracte igualitari en les negociacions per a formalitzar una coalició electoral amb PSM, EU i Verds, els acomiada amb un inexplicable “Adéu i bona sort, ERC”. Acomiadament que podeu trobar al bloc personal de Grosske a Balearweb de dia disset de setembre d’enguany. La veritat és que sovint, i ja ho sabem a la perfecció, els polítics de l’esquerra oficial ens sorprenen amb sortides mancades de seny com aquesta que comentam.

Si reflexionam una mica en referència a l’acomiadament que Grosske dirigeix a ERC veurem que és el més poc assenyat que hagi pogut escriure un polític del règim en els darrers anys. A què treu cap, ens demanam tots aquells partidaris de la concreció d´un autèntic bloc d’esquerra nacionalista, que Eberhard Grosske no vulgui continuar unes negociacions unitàries que encara són en marxa? Si no recordam malament, no hi ha motius reals per a les males maneres del conegut regidor de l’Ajuntament de Ciutat. Com tothom sap, Joan Lladó, Bernat Joan i tota l’executiva d’ERC l´únic que han demanat és “un gest” per part de PSM-EU. Un gest que vol dir que la concreció de la coalició ha d’anar acompanyada d’un tracte igualitari entre totes les formacions polítiques que han de conformar aquesta unitat electoral esquerrana. És evident que Joan Lladó i els dirigents sobiranistes de les Illes no volen repetir la tràgica experiència del grup de Margalida Rosselló, que ha quedat dissolt per la greu crisi i la divisió patida entre els partidaris d’anar amb EU i els que volien preservar un projecte ecologista independent. ¿Què significa, si lluitam per servar el país d’enemics de la nostra cultura i especuladors, això de tenir unes cadiretes, cobrar cada mes, si matam l’instrument per a consolidar la societat civil de les Illes, és a dir, el partit, l’avantguarda popular, l’esperança dels militants contra la depredació regnant? Aquesta ha estat la tragèdia patida pels Verds de Margalida Rosselló. Per voler cobrar cada mes han liquidat l’avantguarda ecologista de les Illes. Quina misèria tot pegat, el més trist i miserable que s’ha esdevengut en la política illenca en aquests darrers anys!

Comprovats aquests desastres, i amb criteri molt legítim, la direcció d’ERC vol preservar les senyes d’identitat d’una organització amb setanta anys d´història. És per això, perquè ha vist el que s’ha esdevengut amb els Verds i potser amb el PSM, que no vol desaparèixer engolida en un bloc amb partits d’obediència estatal. Però, i ERC també ho ha explicat per activa i per passiva, no vol ser una força supeditada i depenent dels interessos polítics dels seguidors de Llamazares a les Illes. Els sobiranistes volen, des d´una posició igualitària, donar suport a una coalició que pogués acabar amb el desgavell encimentador de PP-UM. Els acords de l’executiva d’ERC que han servit a Grosske per a acomiadar-los, encara donaven un termini de tres setmanes per tal que PSM i EU reflexionassin sobre la necessitat d’anar tots plegats i en pla d’iguals a les eleccions de 2007. No cal amagar que Joan Lladó ha advertit que si no hi hagués aquest tracte igualitari, l’executiva recomanarà a l’assemblea de militants de dia set d´octubre no anar en coalició amb socis tan pocs sensibles a les demandes unitàries del nacionalisme de les Illes.

Quan Grosske acomiada ERC amb la nota “Adéu i bona sort, ERC” de dia disset de setembre, es deixa portar per la prepotència i el mal humor malgrat que en aquesta mateixa nota afirmi, tot convençut del que escriu, que “ha madurat”. No en mancaria d’altra, amb els anys que porta en política! Només mancaria que el senyor Grosske evidenciàs que no havia “madurat”! Però també li vull dir, des d´una posició de suport a la construcció d´un autèntic bloc d’esquerra nacionalista, que la seva posició no és gens “madura” políticament. Potser em dirà que l’escrit al qual fem referència és producte d´un instant de descoratjament en veure que els d’ERC no accepten un paper subordinat dins la coalició electoral i que no volen servir de coartada a una de les direccions que ensorraren l’experiència del Pacte de Progrés. Grosske escriu, unes línies més avall després d’haver acomiat ERC, que desitja “èxit a tothom dins l’àmbit de l’esquerra”. Però aquesta posició, en aparença raonable, del regidor d’EU, la fa després d’haver descarregat l’artilleria pesant contra els independentistes. El dirigent d’EU, sense cap mena de fonament, assegura que si ERC no vol participar en la coalició és perquè “en l’ànim de més d´un militant d’ERC estic segur que pesa la idea d’aprofitar el mal moment del PSM per donar-li una petita empenta cap a l’abisme... i ser ells [ERC] els que ocupin en exclusiva l’espai del nacionalisme d’esquerres a les nostres Illes”.

Aquestes afirmacions de Grosske, a part de ser innexactes, només són emprades per a, dividir en lloc d´unir, per aprofundir encara més la separació existent entre els nacionalistes, entre ERC i PSM, ja que, com tothom sap, a EU li basten els vots que pugui aportat el PSM per a no caure en l’extraparlamentarisme més total, amb tot el que això significa de pèrdua de sous i privilegis.

De totes maneres no deixa de ser preocupant que la nota de Grosske acomiadant ERC s’hagi fet solament des d´una part dels membres de la hipotètica coalició electoral que s’està bastint. Imaginam que Grosske, amb tanta rapidesa, no degué tenir temps de consultar res a Gabriel Barceló o Pere Sampol, per dir solament uns noms prou coneguts de dirigents del PSM. Pensam que el PSM no és tan eixelebrat i radical en les seves decisions com ha demostrat Eberhard Grosske amb aquesta noteta tan poc “madura”. Pens que en tres setmanes hi havia prou temps per a trobar una solució que garantís la concreció, en pla igualitari, de la coalició per a fer fora de les institucions la dreta.

La prepotència de Grosske és denunciada i posada en evidència en el mateix bloc del nostre personatge. Pocs moments després que el dirigent d’EU afirmàs que ja no hi havia res a fer amb ERC i els digués “Adéu i bona sort, ERC”, una militant d’ERC, que sí que vol concretar la coalició, li fa va veure el seu error quan li contestà, prou encertadament, amb aquestes paraules: “Això [el que diu Grosske] es diu passar l’arada davant els bous. ERC encara no ha fet cap assemblea per informar-nos i encara no hem decidit res, però veig que ja ho tens clar, i pel que veig ja no estau disposats a negociar més, ja veig que les ‘nostres’ demandes són inassumibles l l´únic que voleu és que facem de comparsa amb un programa de mínims. Des d’EU heu aconseguit el que volíeu, fagocitar els Verds i dividir el PSM. [...]”.

Miquel López Crespí

Ciutat de Mallorca (21-IX-06)