Per la Independència, la República i el Socialisme

Contra la violència de gènere

Foner | 11 Gener, 2006 17:40

La violència que el patriarcat exerceix diàriament sobre dones, i més específicament sobre les dones de les classes populars, és present en tots i aspectes de la vida.

Després de l'aprovació, el desembre de 2004, de la Llei Integral contra la Violència de Gènere promoguda pel PSOE a Espanya, ara, al Principat de Catalunya el projecte de Llei dels drets de les dones per a l'erradicació de la violència masclista amplia els supòsits de violència i els àmbits en què es pot produir, permetent a les dones maltractades tenir accés als serveis d'assistència sense l'obligacació d'interposar una denúncia.

Des que va començar l'any ja són trenta les víctimes mortals, trenta assassinades als Països Catalans: les reformes legals esdevenen insuficients -perque van dirigides a pal·liar les les conseqüències de la violència vers les dones enlloc lloc d'aturar-la- i sovint inútils si no s'acompanyen de les partides pressupostàries necessàries. Cal pendre consciència i analitzar els feminicidis, les agressions sexuals, el tràfic de dones, la feminització de la pobresa, l'assetjament laboral i, absolutament, totes les cares de l'opressió de gènere partint de l'arrel estructural del problema. El sistema capitalista necessita explotar persones per altres persones tenint com a un dels pilars bàsics el patriarcat. El patriarcat crea l'assimetria de poder entre gèneres. Aquesta assimetria es manifesta, socialment, a través del que interioritzem i reproduïm perpetuant així l'existència del patriarcat.

El capitalisme, alhora, produeix la subjectivitat alienada que desenvolupa, en el pla cultural, la seva pròpia escala de valors al voltant de la competitivitat i/o la violència. Així doncs, el que actualment s'està anomenant violència de gènere és una conseqüència exterioritzada de la violència que el patriarcat exerceix sobre les persones: subordinant el gènere femení, relegant-lo a l'àmbit de la privacitat, i situant el masculí en una posició privilegiada dins l'escala social, reservant-li l'esfera pública. En el vessant teòric, el feminisme més contemporani, dominant a les institucions, concep l'alliberament com la possibilitat de bescanviar els rols abandonant, així, la necessitat de trencar-hi.

La violència que el patriarcat exerceix diàriament sobre dones, i més específicament sobre les dones de les classes populars, és present en tots i aspectes de la vida. El mercat laboral es sostenta en la segregació sexual del treball: les dones treballadores constituim el gruix de la classe treballadora, inflem la precarietat laboral ocupant llocs de treball socialment poc reconeguts i econòmicament mal remunerats. Engreixem les estadístiques de l'economia submergida i protagonitzem gairebé el total del treball invisible. La doble escala laboral a la que som sotmeses ens esclavitza a la llar i ens margina al mercat de treball. La Llei d'estrangeria sotmet les dones immigrades a una situació encara més insostenible: Les silencia en la il·legalitat convertint-les en ciutadanes de tercera categoria, sense opció als drets mínims i vulnerables a la sobrexplotació més infrahumana, com a dones, com a treballadores, com a immigrants.

Paral·lelament, el progressiu desmantellament de l'Estat del benestar aprofundeix, encara més, en les desigualtats de classe establint una relació directa entre la pèrdua de garanties imprescindibles (salut, educació, vivenda, lleure, etc) i l'agreujament de les condicions de vida per a milions de dones. Respecte aquest dèficit en serveis socials i les "solucions" darrerament proposades destinades a la coincilació de la vida laboral i la familar, val a dir que no poden ser interpretades com a una solució, ans el contrari: busquen assignar-nos ocupacions a temps parcial amb salaris irrisoris que, lluny de garantir-nos l'emancipació econòmica, intensifiquen la dependència de les dones vers la parella en l'organització de la família patriarcal tradicional.

Des d'Endavant (OSAN) exigim realitzar una lluita real, contínua i directa contra el patriarcat i les agressions que es deriven d'aquest i del sistema capitalista. És per això que creiem que no n'hi ha prou en recordar el nombre de feminicidis que s'han comès durant tot l'any i denunciem la institucionalització d'aquesta data que es limita a manifestar-se contra la violència de gènere un únic dia a l'any. És per això que fem una crida a totes les persones del Països Catalans a seguir lluitant contra la opressió patriarcal, perquè només així aconseguirem eliminar la violència sexista.

Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional).