Per la Independència, la República i el Socialisme

Estatut de Catalunya: unitat i revolta contra els botiflers

Foner | 30 Gener, 2006 16:37

A les bases sobiranistes els cal unitat i revolta.

"El 2006, no podem repetir les equivocacions i les febleses de 1979, l’Estatut de mínims però digne aprovat pel Parlament de Catalunya amb el suport del 89% dels diputats no pot ser burlat. (Miquel Sellarès)

Per Miquel Sellarès, director de Debat Nacionalista.

La indignació i el desengany s’estén entre les bases sobiranistes, principalment les de CiU, que no tenen la duresa i la militància de les d’ERC. Una revolta ha de ser possible per evitar que a les generacions actuals els passi el mateix que a d’altres que vàrem claudicar per por a la brunete de veritat i per culpa del suposat seny dels nostres dirigents, que ens van presentar com a grans victòries la Constitució espanyola, el retorn de Tarradellas i l’Estatut de 1979. El 2006, no podem repetir les equivocacions i les febleses de 1979, l’Estatut de mínims però digne aprovat pel Parlament de Catalunya amb el suport del 89% dels diputats no pot ser burlat. Quin Parlament tenim i quin tipus de sobirania tenim si no som capaços de defensar allò que aprovem?. Una negociació partidista i irresponsable per part de tots, els càlculs a curt termini i l’operació Mas-Zapatero poden tornar a portar a una gran fractura del catalanisme, el nacionalisme i el sobiranisme, encara més profunda que la que es va produir amb la creació del tripartit. No ens ho podem tornar a permetre, les febleses i la manca de talla política dels nostres dirigents no han de portar a un enfrontament fratricida entre la gent sobiranista de les bases d’ERC i de CiU. No poden ser la carn de canó per les disputes de les cúpules d’aquestes dues organitzacions. A les mateixes, hi ha també divisió, sembla que ERC resisteix, i que en el sí de CiU a molts dirigents se’ls ha amenaçat que si es mouen, no sortiran a la foto. No es pot seguir així.

Cal doncs una revolta tranquil.la, els poders de les cúpules són sempre provisionals, i si cal la revolta, cal fer-la. No podem acceptar que es jugui amb els sentiments, les il.lusions i els projectes de molta de la “bona gent” de les bases del nacionalisme i el sobiranisme. Ha arribat l’hora de dir prou, però també la de la unitat i la de preparar el futur perquè la classe política no tingui mai més el protagonisme exagerat que avui té a la nostra societat . Cal que retorni el protagonisme també a la societat civil, als sectors populars, i si hi és, i existeix, a una burgesia nacional que hauria de dir quelcom. Estem doncs, davant d’un gran repte, si ens acovardim no ens queixem després de vint i cinc o trenta anys més d’espoli i humiliació nacional.

Tribuna catalana. (27-01-06)